Santuari (la Mare de Déu de la Devesa), al sector meridional del terme, a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Sant Julià del Mont; és l’església del veïnat dels Angles.
L’edifici primitiu, romànic, fou renovat el 1540; la imatge, també romànica, fou destruïda el 1936.
Veïnat. El santuari de la Mare de Déu del Cós, aturonat (597 m alt), era la capella de l’arruïnat castell de Montagut.
(ant: Carrera) Masia i veïnat, a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l’esquerra, del Fluvià), sota el coll de Carrera.
(Montagut de Fluvià, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1968)
(Esteve Blanch i Busquets) Religiós caputxí (1902). Fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses.
Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intel·lectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus “Catalunya Franciscana” i “Apostolado Franciscano”.
Publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde (1932).
Col·laborà a la revista “Estudis Franciscans” i al periòdic “El Matí”.
Antiga parròquia (fins al segle XIV) i actual santuari (la Mare de Déu d’Escales), és situat a l’esquerra de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget), que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d’Escales (dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la Tercera Guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris).
L’església és esmentada ja el 913; l’edifici actual és romànic (segle XII); es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el riu.
Fins el 1972 formà part de l’antic municipi d’Oix.
(Oix, Garrotxa, 1909 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1964)
Ceramista i pintor. Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista.
Fou premiat a la Biennal de Venècia (1941) i a l’Exposició Internacional de Canes (1955).
Des del 1950 s’instal·là a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Albanyà, Alt Empordà / Montagut i Oix, Garrotxa)
Cim muntanyós (1.376 m alt) molt destacat. Constitueix el sector més oriental de les serres interiors del riu Ter.
S’uneix a través del coll de Bassegoda (1.200 m alt) a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró.
És al límit dels dos termes municipals.
(o Sangles, o els Àngels) Veïnat, al sector del terme situat a la dreta del Fluvià.
La seva església és el santuari de la Devesa.
Dades dels Països Catalans 