Arxiu d'etiquetes: missioners/es

Bertran i Eixarch, Lluís -sant dominic-

(València, 1 gener 1526 – 9 octubre 1581)

Religiós dominicà i sant. Era fill d’un notari. Ingressà a l’orde dominicà (1544), i fou mestre de novicis al convent de Llombai. Es relacionà amb diverses personalitats de la reforma posttridentina.

El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on durant més de set anys acomplí una intensa labor evangelitzadora. S’oposà al tracte inhumà que els encomendados donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera.

Se’n conserva un informe al lloctinent de València sobre el problema de l’evangelització dels moriscs (1579) i una carta -en català- a la seva mare. Teresa d’Àvila el consultà en els projectes de reforma carmelitans.

Beatificat per Pau V (1608), fou canonitzat per Climent X el 1671. Alexandre VIII el proposà com a patró del regne de Nova Granada (1609). La seva festa és celebrada, el 9 d’octubre; a València és commemorat, però, el 20 d’octubre.

Balaguer i Salvador, Damià

(la Jana, Baix Maestrat, segle XVI – Pata, Filipines, 1602)

Missioner dominicà. Germà d’Andreu. Fou missioner a Mèxic i Filipines.

El 1601 publicà una memòria, dedicada al seu germà, sobre l’estat d’expansió del cristianisme a les Filipines, el Japó i la Xina.

Artigues i Suau, Pere Antoni

(Palma de Mallorca, 1712 – Paraguai ?, 1758)

Missioner jesuïta. Missioner a les reduccions del Paraguai, on visqué des de l’any 1733.

Exercí el seu ministeri entre els lules i tobes, les llengües dels quals arribà a dominar.

Àngel de València

(València, 1594 – 1673)

Missioner. Primer missioner de la província caputxina valenciana. Dirigí l’expedició al Congo (1645), el rei cristià del qual, Garcia Alfons II, l’envià com a ambaixador prop del papa.

Retornat a l’Àfrica com a prefecte apostòlic del Benin (1648), es trobà amb dificultats amb els governants nadius i fou repatriat contra la seva voluntat.

Andreu i Orlandis, Pere Joan

(Palma de Mallorca, 26 novembre 1697 – Ravenna, Itàlia, 24 febrer 1777)

Missioner jesuïta. Home de govern de la província de Paraguai, on ocupà els càrrecs de rector del col·legi teològic de Córdoba i de provincial.

Com a missioner obrí nous centres d’evangelització entre els pobles hale, abipon i mocovi, en terres del Chaco.

Arran de l’extradició de la Companyia de Jesús (1767) marxà a Ravenna, on morí.

Andreu, Rafael

(Catalunya, segle XVIII – Valladolid, Castella, 1819)

Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l’any 1796, treballà amb els indis de Paposo (Xile). Nomenat bisbe auxiliar de diverses diòcesi, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo. Aconseguí d’ésser-ho a Buenos Aires.

Retornat d’un viatge a la península ibèrica s’identificà amb els patriotes de la junta de Córdoba; a causa de les seves idees, els nacionalistes xilens li feren ocupar la seu de Santiago (1813).

Anà a Londres (1817), des d’on tornà a la península. Ferran VII de Borbó el confinà a Galícia i a Valladolid, on morí.

Alzina, Francesc Ignasi

(Gandia, Safor, 2 febrer 1610 – Manila, Filipines, 30 juliol 1674)

Missioner a les Filipines, entre els aborígens bisaies, durant trenta-cinc anys. S’esforçà per defensar-los dels abusos dels dominadors.

Deixà manuscrita una Historia de las islas e indias de Bisayas (1668). També escriví un Tesoro de la lengua bisaya en que se ajustan casi 20 mil palabras.

Tarín, Jaume

(Catalunya, segle XVII – Filipines ?, segle XVII)

Frare franciscà. Des del 1660 fou missioner a les Filipines.

Escriví un Libro de los argumentos muy provechosos para evangelizar el reino de Dios. L’obra seria impresa en diversos idiomes.

Taradell, Martí de

(Catalunya, 1740 – Guaiana, 1781)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde en 1754. Fou enviat a les missions de la Guaiana, on publicà un Vocabulario español-caribe.

Serra i Ferrer, Josep Miquel

(Petra, Mallorca, 24 novembre 1713 – Carmel, Califòrnia, EUA, 28 agost 1784)

fra Juniper Serra”  Missioner franciscà. L’any 1749 fou enviat a Mèxic, treballà fins al 1758 a les missions de Sierra Gorda (Querétaro), i després al col·legi de San Fernando de la capital (1758-67).

L’any 1769 anà a l’Alta Califòrnia en l’expedició colonitzadora de Gaspar de Portolà, i per iniciativa seva es fundaren les missions de San Diego (1769) i San Carlos, a Monterrey (1770). Com a president de les missions anà a Mèxic (1772) per sotmetre al virrei l’aprovació de la seva Representación, on posà les bases organitzatives de la colonització de Califòrnia.

Fundà d’altres missions, fins a un total de nou, entre elles les de San Gabriel (Los Ángeles) el 1771 i San Francisco el 1776. Aquestes missions foren l’origen de les grans ciutats californianes, a través de les quals es van introduir al país l’agricultura i la ramaderia de tipus europeu.