(Alacant, 30 abril 1822 – Catalunya, 1882)
Militar. L’any 1854 entrà a la redacció del “Diario de Barcelona”, i en fou corresponsal durant la guerra d’Àfrica (1859-60) i la d’Itàlia.
Comandà el sometent del Principat. Lluità, durant l’última guerra carlina, als rengles liberals i hi assolí el grau de brigadier.
Féu professió explícita de regionalisme i és coautor, amb Mañé i Flaquer, d’Historia del bandolerismo y la Camorra en Italia (1864).
Veure> Francesc Bosquets i Mitjans (cap militar austriacista català, segle XVIII).
(Catalunya, segle XIII – Bulgària ?, després 1306)
Militar. Era adalil de la Companyia Catalana a Orient.
Destacà especialment a la batalla contra els alans, a Bulgària, pel juny de 1306.
Sostingué un combat singular amb un dels millors cavallers enemics, que aconseguí de matar amb l’ajut de Bernat de Ventallola. Sortí malferit d’aquesta lluita.
(Catalunya, 1640 – 1812)
Membres d’una milícia, voluntaris o mercenaris, reclutats per les diputacions o juntes de guerra de Catalunya durant els segles XVII i XVIII.
El primer cos fou creat durant la guerra dels Segadors (1640-52) per lluitar contra Felip IV. Dissolt el 1652, ressorgí el 1689 per lluitar contra França i, de nou, fou dissolt el 1697.
Sota el regnat de l’arxiduc-rei Carles III es tornaren a reclutar i foren abolits pel règim borbònic. Estaven sota el comandament de militars, però solien ser indisciplinats i inexperimentats.
Aparegueren, de nou, amb motiu de la Guerra Gran (1794-95) i de la guerra del Francès fins que foren substituïts per la Milícia Nacional (1812).
(Catalunya, segle XIV)
Militar. Participà a l’expedició de l’infant Alfons per conquerir Sardenya.
Concorregué al penós setge de la vila d’Esglésies, del 30 de juny de 1323 al 7 de febrer de 1324.
Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front de 200 homes com a guarnició, un cop ocupada la plaça.
(Catalunya, segle XIX)
Militar.
Comandant del cos de mossos d’esquadra des del 1876. Havia estat caporal del mateix cos.
Tingué un gran prestigi pel seu coratge, esmerçat sovint en la persecució de trabucaires perillosos.
(Buenos Aires, Argentina, 1806 – segle XIX)
Cos de soldats.
Format per immigrants catalans a l’Argentina, que lluitaren contra la invasió britànica de Buenos Aires.
(Reus, Baix Camp, 1816 – 1880)
Militar. Fill de Francesc Milans del Bosch.
Defensà la causa constitucional contra els absolutistes de la Regència d’Urgell.
Fou un dels amics de confiança del general Prim i col·laborà amb ell en el pronunciament contra Espartero (1843).
En temps del govern provisional fou capità general de Castella la Nova, i ocupà altres càrrecs en el regnat d’Amadeu de Savoia i durant la I República (1873).
(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 28 febrer 1769 – 2 desembre 1834)
Guerriller i general.
Durant la guerra del Francès, al capdavant de sometents catalans, obtingué diverses victòries, com les d’Hostalric (1808) i l’acció de Sabadell (1810), sobre les tropes napoleòniques. Pels seus mèrits com a guerriller fou ascendit a general.
D’idees liberals, lluità per aconseguir el triomf de la causa constitucional. Intentà un pronunciament antiabsolutista a Catalunya (1817), però fou descobert i s’exilià.
Tornà el 1820, però hagué de tornar-se a refugiar a França després de la restauració absolutista (1823).
Morí en intentar una invasió liberal des de França.
(Jorba, Anoia, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Capità de voluntaris a la guerra de Successió.
S’afegí, amb la seva companyia solta, a la guarnició que defensava la ciutat durant el setge de Barcelona (1713-14). El 17 de maig de 1714 fou un dels grans defensors del convent de Caputxins.
El 12 d’agost següent participà al contraatac que expulsà als enemics que havien entrat al baluard del Portal Nou, dos dies després formà en un frustrat contraatac nocturn al baluard de Santa Clara i l’endemà, al matí, participà en la càrrega pel centre del baluard que aconseguí destrossar les forces enemigues.
A la batalla de l’11 de setembre combaté al convent de Sant Agustí.
Tot i el seu gran valor i haver participat en unitats de xoc, acabà el setge sense haver estat ferit.
Dades dels Països Catalans 