(Catalunya, vers 1300 – Barcelona, vers 1352)
Senyor de Llagostera i Vilobí.
Almirall vitalici, preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III (1343), lluità a Algesires (1344) i entrà a Perpinyà en nom de Pere III el Cerimoniós.
Després s’establí a Barcelona i prengué part en el govern del país.
Fou el pare de Roger i de Gastó de Montcada i de Lloria.
(Granollers, Vallès Oriental, segle XV)
Polític i militar. Conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui. Senyor de la baronia de Montbui. Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent.
Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria —lloctinent d’Alfons IV el Magnànim—, on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra (1453).
En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona (1462) i on fou ferit, i, més tard, preparant l’acceptació de Pere de Portugal.
Formava part del seguici del rei Pere, que el 29 de juny de 1466 morí a la seva casa de Granollers.
El 1472 desaparegué de l’escena política.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble i militar. Signà (1390) amb Gènova acords que establien la mútua no intervenció en els conflictes de Sardenya i Còrsega.
L’any següent era nomenat governador de Càller i, després, de l’illa de Sardenya, on hagué d’afrontar els revoltats, que el reduïren a l’Alguer i a d’altres llocs de l’illa.
Fou el pare de Marc de Montbui.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble, militar i polític. Germà de Joan.
Assistí a les Corts de Montsó (1388) i fou lloctinent del seu germà a l’illa de Sardenya. Intentà que el rei Joan I organitzés una expedició d’auxili a l’illa (1393).
L’any 1396 ocupà, juntament amb Galceran de Rosanes, el Castellví de Rosanes, que pertanyia al comte Mateu I de Foix, com a represàlia per haver participar en la invasió de Catalunya.
El 1413 Ferran I el convocà per anar contra la revolta de Jaume d’Urgell.
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Destacà a la lluita contra els francesos.
La seva acció més brillant fou el 1684, en un combat al pas del Ter davant de Girona, en què maniobrà amb excepcional seguretat i ordre, contrastant amb la conducta d’altres unitats.
La seva era el terç de la ciutat de Barcelona, de la qual n’era sergent major.
Ostentava el mateix grau a la campanya de 1689.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1848 – Barcelona, segle XIX)
Militar. Fill de Joaquim de Montagut i de Domènec. L’any 1868 lluità al Bruc contra els revolucionaris comandats per Baldrich i Targarona, i, al cap de dos anys combaté contra els republicans a les barriades de Sants i de Gràcia.
El 1873 sol·licità la separació del servei actiu i se sumà a les tropes carlines de l’exèrcit del Nord. Emigrà a França havent obtingut el grau de coronel i, al cap de poc, tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1825 – Tortosa, Baix Ebre, 1867)
Militar. Es passà a l’exèrcit carlí, amb el qual lluità molt bé al front basc i navarrès. No s’avingué als convenis de Vergara.
Emigrà a França amb el pretendent Carles V, i hi restà set anys.
Fou el pare de Joaquim Montagut i Vilalta.
(Tarragona, 1862 – Barcelona, 1926)
Militar. Assolí el grau de general d’enginyers.
Dirigí les obres de defensa naval de Palma de Mallorca i de Cartagena.
Fou ministre de la guerra i governador civil de Valladolid.
(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)
Militar.
Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei-arxiduc Carles III.
Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714.
En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena.
Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas….
(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)
Polític i militar. Era ciutadà honrat de Barcelona i pertanyia al Consell de Cent.
El 1705 fou enviat per la Generalitat per entrevistar-se amb Carles d’Àustria, just abans de la seva entrada a Barcelona.
Durant el setge de Barcelona continuava pertanyent al Consell de Cent i serví com a tinent del regiment de la Diputació.
Morí a la primera fase de la batalla del baluard de Santa Clara.
Dades dels Països Catalans 