(Catalunya, segle XIV)
Militar. Participà a l’expedició de l’infant Alfons per conquerir Sardenya.
Concorregué al penós setge de la vila d’Esglésies, del 30 de juny de 1323 al 7 de febrer de 1324.
Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front de 200 homes com a guarnició, un cop ocupada la plaça.
(Catalunya, segle XIX)
Militar.
Comandant del cos de mossos d’esquadra des del 1876. Havia estat caporal del mateix cos.
Tingué un gran prestigi pel seu coratge, esmerçat sovint en la persecució de trabucaires perillosos.
(Buenos Aires, Argentina, 1806 – segle XIX)
Cos de soldats.
Format per immigrants catalans a l’Argentina, que lluitaren contra la invasió britànica de Buenos Aires.
(Reus, Baix Camp, 1816 – 1880)
Militar. Fill de Francesc Milans del Bosch.
Defensà la causa constitucional contra els absolutistes de la Regència d’Urgell.
Fou un dels amics de confiança del general Prim i col·laborà amb ell en el pronunciament contra Espartero (1843).
En temps del govern provisional fou capità general de Castella la Nova, i ocupà altres càrrecs en el regnat d’Amadeu de Savoia i durant la I República (1873).
(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 28 febrer 1769 – 2 desembre 1834)
Guerriller i general.
Durant la guerra del Francès, al capdavant de sometents catalans, obtingué diverses victòries, com les d’Hostalric (1808) i l’acció de Sabadell (1810), sobre les tropes napoleòniques. Pels seus mèrits com a guerriller fou ascendit a general.
D’idees liberals, lluità per aconseguir el triomf de la causa constitucional. Intentà un pronunciament antiabsolutista a Catalunya (1817), però fou descobert i s’exilià.
Tornà el 1820, però hagué de tornar-se a refugiar a França després de la restauració absolutista (1823).
Morí en intentar una invasió liberal des de França.
(Jorba, Anoia, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Capità de voluntaris a la guerra de Successió.
S’afegí, amb la seva companyia solta, a la guarnició que defensava la ciutat durant el setge de Barcelona (1713-14). El 17 de maig de 1714 fou un dels grans defensors del convent de Caputxins.
El 12 d’agost següent participà al contraatac que expulsà als enemics que havien entrat al baluard del Portal Nou, dos dies després formà en un frustrat contraatac nocturn al baluard de Santa Clara i l’endemà, al matí, participà en la càrrega pel centre del baluard que aconseguí destrossar les forces enemigues.
A la batalla de l’11 de setembre combaté al convent de Sant Agustí.
Tot i el seu gran valor i haver participat en unitats de xoc, acabà el setge sense haver estat ferit.
(Madrid, 13 octubre 1650 – Viena, Àustria, 14 juliol 1720)
Tercer comte de la Corzana.
El 1697 fou nomenat capità general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del Consell de Cent barceloní, de reconèixer-lo.
Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns.
El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per a formar part, indistintament, dels nous consells de guerra i de govern i el nomenà, abans de partir, lloctinent general de València, càrrec que exercí fins després de la rendició de la capital a l’exèrcit borbònic, el 8 de maig de 1707.
El 1711 s’embarcà, amb la seva família, amb el rei-arxiduc vers Viena.
(Brussel·les, Bèlgica, 1660 – Barcelona, 1735)
Militar. Fou coronel del regiment de guàrdies valons al servei de Felip V.
Nomenat capità general de Catalunya (1725-35), la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat; aixó l’induí a no implantar-hi la lleva forçosa de soldats.
Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període. Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència.
El 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el 1731 en fou fet president; creà l’insígnia de l’entitat.
(Almenara, Urgell, 1785 – Agramunt, Urgell, 1872)
Militar i músic. Compongué himnes i marxes militars que obtingueren una gran difusió.
Publicà un Diccionario enciclopédico de la música (1859), amb dades i exemples musicals de gran interès.
(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)
Militar.
Defensor de Barcelona, com a diputat militar de la Generalitat, a l’atac francès del 1697.
Felip V el féu marquès de Ciutadilla (1702), però el 1705 es pasà al bàndol austriacista.
L’arxiduc Carles el nomenà comte (1706) i marquès (1707).
El 1713 es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, renunciant a la defensa de Barcelona, que creia inútil.
Dades dels Països Catalans 