Arxiu d'etiquetes: militars

So i de Castro, Guillem Ramon de

3 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Vescomte d’Èvol, per heretatge de la seva mare Blanca de So. Germà d’Elionor, Joan i Joana de So i de Castro.

A les corts de 1449-53 intervingué amb vivesa, tot oposant-se a Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Cardona i de Prades, en debats remarcables. El 1460 assistí, encara que representat per procurador, a les Corts de Fraga.

El 1462, a precs de la reina Joana, acudí a Girona per protegir-la de les forces de la Generalitat que avançaven a les ordres del comte Hug Roger de Pallars. Assetjat a la Força gironina amb la reina col·laborà a la tenaç resistència.

Els dies 23 i 24 de juny fou un dels representants dels defensors que parlamentaren sense resultat amb delegats dels atacants. Un dels delegats era la seva germana Joana, muller del vescomte Jofre VII de Rocabertí, que secundava els esforços del comte de Pallars.

La Generalitat el declarà enemic de la terra. Les seves possessions foren ocupades pels enemics de Joan II. El fet no impedí que continués mostrant-se fidel al rei. El 1463 figura com a capità reialista.

Siurana i d’Ossó, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 24 març 1786 – Torredembarra, Tarragonès, 4 desembre 1849)

Militar i erudit. Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa.

El 1808 ingressà en l’exèrcit per a combatre els francesos; defensà Mequinensa, i en retre’s la vila fou fet presoner i dut a França (1810). Alliberat (1813), exercí diversos càrrecs militars.

Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario cortográfico del Principado de Cataluña, acabat el 1825 i que restà inèdit.

Sisa, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14), fou un dels millors oficials de la guarnició. Era capità del regiment de Santa Eulàlia. Sobresortí repetidament pel seu coratge i la seva competència.

El 12 d’agost de 1714 fou un dels oficials que dirigiren la reconquesta del baluard del Portal Nou. A la nit del 13 al 14 d’agost participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on fou ferit.

L’11 de setembre ja s’havia refet i era al cos de reserva del convent de Sant Agustí. El general Bellver li ordenà que anés a ocupar el convent de Sant Pau. Aconseguí l’objectiu i defensà el convent de les primeres escomeses enemigues, fins que caigué molt malferit.

Encara que donat per mort per alguns, sembla que sobrevisqué i que escriví un informe sobre la seva missió al sector de Sant Pere, informe aprofitat per l’historiador Castellví.

Sespujades, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Cavaller i vicealmirall. En 1323-25 es distingí a la campanya per sotmetre Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne. Degué operar especialment amb l’estol de l’almirall Francesc Carroç.

Dominats els pisans de l’illa, resultà afavorit pel repartiment de terres. Fou nomenat vicealmirall i governador de Càller. El 1325 disposava de 12 galeres. Actuà amb eficàcia contra la revolta pisana. Capturà dues naus pisanes el 1325, davant de Càller.

Exercí durant força temps la governació i capitania de la plaça. El 1332 hi rebutjà molt meritòriament l’atac de 13 galeres genoveses, tot i que ell comptava aleshores amb efectius molt escassos. El mateix any figurava a la relació dels senyors feudals de l’illa.

Fou segurament el pare de Bernat Sespujades (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Continuador de l’acció del seu pare a Sardenya. El 1369 col·laborava amb Gilabert de Cruïlles a sufocar la revolta de Sàsser. Tenia llavors el títol de vicealmirall.

Sesfàbregues, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cosí germà de Ramon Muntaner. Potser compartí amb ell l’expedició a Orient. L’acompanyà a la difícil campanya per pacificar Gerba (1309).

Assegurada l’illa, Muntaner anà a València per casar-se i el deixà governant les illes Quèrquens, anex de Gerba, durant la seva absència (1311).

Serra i Bosc, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1773 – 1837)

Militar i arquitecte. Fou tinent coronel d’infanteria, acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de València i arquitecte de la Reial Hisenda de Barcelona i de les fortificacions de la ciutat (1798).

Projectà l’altar major de l’església del Carme de Barcelona, en la construcció del qual intervingueren, entre els anys 1805 i 1821, els escultors Jaume Folc, Salvador Garri i Josep Ferrari i el pintor Salvador Maiol.

És autor dels llibres Prontuario de los caminos y veredas de Cataluña (1814) i Disertación sobre la conducción de aguas a las fuentes, estanques, pozos y cisternas (1821).

Serclaes de Tilly, Albert Octavius ‘T

Deixa un comentari

(Brussel·les, Bèlgica, 22 desembre 1646 – Barcelona, 3 setembre 1715)

Militar i polític.

Passà al servei de Felip V; lluità en la guerra de Successió (Catalunya, 1709-10 i 1713-14), fet que li valgué els càrrecs de capità general d’Aragó (1711-14) i capità general de Catalunya (1714-15), en substitució, aquest darrer, del duc de Berwick.

Exercí la repressió contra els austriacistes, intervingué en la planificació de la Ciutadella de Barcelona i donà l’ordre de traslladar la universitat a Cervera, per a la qual nomenà catedràtics i rector.

Seoane y de Hoyos, Antonio de

Deixa un comentari

(Alcalá del Río, Andalusia, segle XVIII – Castella?, 1862)

Militar. Fou capità general de València (1840-41) i, interinament, de Catalunya.

Com a tal, volgué obligar Barcelona a pagar la multa il·legal de dotze milions de rals decretada per Espartero, però topà amb una aferrissada resistència.

Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, Pere de

2 Respostes

(Barcelona, 1633 – 1717)

Polític i militar. Germà de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa. Baró de la Roca i marquès de Torrelles.

Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, participà en el combat de Montjuïc (1705) contra les tropes de Felip V. Exercí el càrrec suprem en l’administració de justìcia.

El 1713 prengué part activa en la resistència contra els filipistes, i, essent membre de la Junta especial assessora del mariscal Villarroel, participà en les reunions del govern provisional.

Després de la derrota, li foren confiscats els béns.

Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms -germans-

1 Resposta

Eren fills de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.

Fèlix de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms  (Palma de Mallorca, 30 desembre 1684 – Gap, Delfinat, França, 1744)  Segon marquès de Castelldosrius. Guanyà el plet contra els marquesos de Moja el 1730. Fou -nomenat pel pare- tinent de capità general del Perú i general governador del presidi d’El Callao (1707-08). Morí essent mariscal de camp de l’exèrcit de l’infant Felip durant la campanya de Savoia. El succeí el seu germà.

Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms  (Palma de Mallorca, 25 desembre 1688 – Barcelona, 12 desembre 1754)  Militar. Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau. Succeí el seu germà Fèlix. Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d’alabarders (1707-10). Tornà a la península el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737. En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill il·lustre de Mallorca. Fou el pare de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà i d’Antoni de Sentmenat i de Cartellà.