Arxiu d'etiquetes: militars

Temple, orde del

148 Respostes

(Catalunya-Aragó, 1128 – 1312)

Orde religioso-militar. Fundat a Jerusalem l’any 1120, la seva missió era protegir els pelegrins i, sobretot, a partir de la seva professió militar, dirigir els anàrquics croats.

A la corona catalano-aragonesa l’orde va rebre de tots els estaments i arreu beneficis i privilegis de tota mena. Per explotar-los, va organitzar el territori en comandes de tres tipus: rurals, urbanes i militars.

L’actitud generosa dels nostres sobirans i, sobretot, l’habilitat política de Ramon Berenguer IV de Barcelona, van aconseguir la vinculació templera a la conquesta cristiana. Amb aquests es van realitzar les grans campanyes de l’Ebre, el Cinca, el Segre, Mallorca i València.

El Temple va rebre grans extensions de territori, que va defensar, va colonitzar i va administrar des de fortaleses estratègiques, que van ser la seu de les comandes militars.

Quan el 1307 el Papa va ordenar la detenció dels templers, aquelles fortaleses van oposar una tenaç resistència, especialment Miravet, Castellot i Montsó, que van ser preses després d’un llarg setge.

Teixidor i Sastre, Feliu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic del 1706.

Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà aferrissadament la continuació de la resistència catalana contra Felip V.

Fou ferit en un dels darrers assalts, l’11 de setembre de 1714.

Tapioles, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Militar. El 1641 era ajudant a l’exèrcit català.

Es trobava defensant el castell de Montjuïc durant la famosa batalla del 26 de gener contra les forces del marquès de Los Vélez.

Anunciant a grans veus que l’enemic es retirava i sortint coratjosament de la posició, fou l’iniciador del gran atac que decidí el xoc decisiu d’aquella jornada.

Tallada i Romeu, Antoni

1 Resposta

(Ulldecona, Montsià, 1799 – Chinchilla, Albacete, Castella, 13 març 1838)

Militar carlí. Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes (1821-23). Ascendit (1824) a capità, fou destinat a Alacant.

El 1833 s’uní als carlins de Morella; participà en l’Expedició Reial (1837) i en la d’Andalusia (1838); però, capturat pels isabelins, fou afusellat.

Fou el pare de Francesc Tallada i Forcadell.

Tallada i Forcadell, Francesc

1 Resposta

(Alacant, 13 novembre 1824 – Margalef, Priorat, 8 març 1873)

Militar carlí. Fill d’Antoni Tallada i Romeu. A dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià (1840).

Lluità també a la segona guerra Carlina; ferit, es retirà a Tortosa. Tornà a alçar-se en armes el 1872; assolí el grau de general i morí en combat.

Sulaymän ibn Muhammad ibn Hüd

1 Resposta

(Catalunya ?, segle X – Saragossa, Aragó, 1046)

Valí de Lleida i taifa de Saragossa (1039-46). Fundador de la família d’origen baladí Banü Hüd.

Amb la caiguda dels Banü Tugib s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud. Adoptà el sobrenom d’al-Musta’ïn.

Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hisam III quan fou destituït de Còrdova (1032), probablement al castell de Balaguer.

En morir dividí el regne entre els seus fills: Saragossa a Abü Ga’far Ahmad al-Muqtädir, Lleida a Yüsuf al-Muzaffar, Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymän.

Sulayman b Yaqzan b al-Arabi

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle VIII)

Governador musulmà de Barcelona.

Vers el 777, després del desembarcament d’un agent dels abbàssides, demanà l’ajut militar de Carlemany, al qual anà a visitar a Paderborn, tot prometent-li el lliurament de Saragossa i una mena de domini a la zona nord de l’Ebre.

El que és cert és que l’expedició franca tramesa a Saragossa hagué de retornar al seu país i sofrí durant la retirada el desastre de Roncesvalles.

Sugranyes i Fernández, Victorià

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 5 març 1807 – Tetuan, Marroc, 4 febrer 1860)

Militar. Assolí el grau de comandant i era cap del cos de voluntaris que, format per la diputació de Barcelona, es distingí a la guerra d’Àfrica de 1859-60.

Morí a la batalla de Tetuan al front dels seus homes.

Sucre y d’Yves, Carlos de

Deixa un comentari

(Cambray, França, 4 agost 1641 – Madrid, 18 novembre 1712)

Militar. Es destacà molt a les guerres contra França en temps de Carles II. El 1678 era mestre de camp i manava un terç de soldats valons, on sobresortí a la defensa de Puigcerdà, que hagué de finir amb capitulació honrosa. Ascendí a segent general de batalla.

Era governador de la plaça de Girona el 1684, quan 15.000 francesos del mariscal Bellefonds assetjaren la ciutat. Estava a les ordres del general d’artilleria Pignatelli, i la resistència fou duríssima i es decidí el 24 de maig, quan els invasors llançaren un assalt general que fou rebutjat amb més de 3.000 baixes, i el setge fracassà.

El 1694, conservant la governació de Girona, fou novament atacat pels francesos, i pactà la capitulació, sense organitzar una resistència que li sembla suïcida.

Suchet, Louis-Gabriel

31 Respostes

(Lió, França, 2 març 1770 – Marsella, França, 3 gener 1826)

Militar. Al capdavant del cinquè exèrcit prengué part durant la guerra del Francès en el setge de Saragossa i, com a general en cap de l’exèrcit francès a l’Aragó, va prendre Lleida i Mequinensa (1810), Tortosa (gener 1811) i Tarragona (juny 1811).

Fou ascendit a mariscal de camp i rebé l’orde d’internar-se al País Valencià, on s’apoderà de Morella, Morvedre i de València (gener 1812), que li valgué el títol de duc de l’Albufera.

Les diverses derrotes napoleòniques l’obligaren a abandonar València (juny 1813) i situar-se a Tarragona, fins que decidí evacuar les seves tropes (primavera de 1814) cap a l’estat francès.

El 1823 participà en l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís que envaí l’estat espanyol per a restaurar l’absolutisme.