Arxiu d'etiquetes: militars

Sespujades, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Cavaller i vicealmirall. En 1323-25 es distingí a la campanya per sotmetre Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne. Degué operar especialment amb l’estol de l’almirall Francesc Carroç.

Dominats els pisans de l’illa, resultà afavorit pel repartiment de terres. Fou nomenat vicealmirall i governador de Càller. El 1325 disposava de 12 galeres. Actuà amb eficàcia contra la revolta pisana. Capturà dues naus pisanes el 1325, davant de Càller.

Exercí durant força temps la governació i capitania de la plaça. El 1332 hi rebutjà molt meritòriament l’atac de 13 galeres genoveses, tot i que ell comptava aleshores amb efectius molt escassos. El mateix any figurava a la relació dels senyors feudals de l’illa.

Fou segurament el pare de Bernat Sespujades (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Continuador de l’acció del seu pare a Sardenya. El 1369 col·laborava amb Gilabert de Cruïlles a sufocar la revolta de Sàsser. Tenia llavors el títol de vicealmirall.

Sesfàbregues, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cosí germà de Ramon Muntaner. Potser compartí amb ell l’expedició a Orient. L’acompanyà a la difícil campanya per pacificar Gerba (1309).

Assegurada l’illa, Muntaner anà a València per casar-se i el deixà governant les illes Quèrquens, anex de Gerba, durant la seva absència (1311).

Serra i Bosc, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1773 – 1837)

Militar i arquitecte. Fou tinent coronel d’infanteria, acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de València i arquitecte de la Reial Hisenda de Barcelona i de les fortificacions de la ciutat (1798).

Projectà l’altar major de l’església del Carme de Barcelona, en la construcció del qual intervingueren, entre els anys 1805 i 1821, els escultors Jaume Folc, Salvador Garri i Josep Ferrari i el pintor Salvador Maiol.

És autor dels llibres Prontuario de los caminos y veredas de Cataluña (1814) i Disertación sobre la conducción de aguas a las fuentes, estanques, pozos y cisternas (1821).

Serclaes de Tilly, Albert Octavius ‘T

Deixa un comentari

(Brussel·les, Bèlgica, 22 desembre 1646 – Barcelona, 3 setembre 1715)

Militar i polític.

Passà al servei de Felip V; lluità en la guerra de Successió (Catalunya, 1709-10 i 1713-14), fet que li valgué els càrrecs de capità general d’Aragó (1711-14) i capità general de Catalunya (1714-15), en substitució, aquest darrer, del duc de Berwick.

Exercí la repressió contra els austriacistes, intervingué en la planificació de la Ciutadella de Barcelona i donà l’ordre de traslladar la universitat a Cervera, per a la qual nomenà catedràtics i rector.

Seoane y de Hoyos, Antonio de

Deixa un comentari

(Alcalá del Río, Andalusia, segle XVIII – Castella?, 1862)

Militar. Fou capità general de València (1840-41) i, interinament, de Catalunya.

Com a tal, volgué obligar Barcelona a pagar la multa il·legal de dotze milions de rals decretada per Espartero, però topà amb una aferrissada resistència.

Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, Pere de

2 Respostes

(Barcelona, 1633 – 1717)

Polític i militar. Germà de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa. Baró de la Roca i marquès de Torrelles.

Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, participà en el combat de Montjuïc (1705) contra les tropes de Felip V. Exercí el càrrec suprem en l’administració de justìcia.

El 1713 prengué part activa en la resistència contra els filipistes, i, essent membre de la Junta especial assessora del mariscal Villarroel, participà en les reunions del govern provisional.

Després de la derrota, li foren confiscats els béns.

Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms -germans-

1 Resposta

Eren fills de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.

Fèlix de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms  (Palma de Mallorca, 30 desembre 1684 – Gap, Delfinat, França, 1744)  Segon marquès de Castelldosrius. Guanyà el plet contra els marquesos de Moja el 1730. Fou -nomenat pel pare- tinent de capità general del Perú i general governador del presidi d’El Callao (1707-08). Morí essent mariscal de camp de l’exèrcit de l’infant Felip durant la campanya de Savoia. El succeí el seu germà.

Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms  (Palma de Mallorca, 25 desembre 1688 – Barcelona, 12 desembre 1754)  Militar. Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau. Succeí el seu germà Fèlix. Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d’alabarders (1707-10). Tornà a la península el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737. En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill il·lustre de Mallorca. Fou el pare de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà i d’Antoni de Sentmenat i de Cartellà.

Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà, Manuel de

2 Respostes

(Barcelona, 27 desembre 1730 – Palma de Mallorca, 14 maig 1796)

Militar. Quart marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau i comanador de Bastimentos de Montiel a l’orde de Sant Jaume (1786). Fill i successor de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms.

Assolí el grau de tinent general el 1791 i fou governador i capità general de Mallorca (1793-96).

El 1759 havia contret primer matrimoni amb Mercedes de Avellaneda y Arias del Castillo, marquesa de Valdecañas i de Torremayor, i foren els pares de:

Sentmenat i d’Oms -germans-

1 Resposta

Eren fills de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.

Antoni de Sentmenat i d’Oms  (Catalunya, segle XVII – 1710)  Noble. Fou l’hereu del seu pare, i germà de Fèlix i de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms. Morí cinc mesos després que el seu pare de resultes de les ferides rebudes a la batalla de Saragossa contra els austriacistes.

Josep de Sentmenat i d’Oms  (Lisboa, Portugal, 25 gener 1695 – Barcelona, 23 març 1776)  Militar. Sisè marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau, títols que recollí de Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, el qual morí sense fills. Fou tinent general, estigué destinat a Sardenya (1715) i a Sicília (1717), assistí al setge de Gibraltar (1727) i a la guerra de Nàpols (1733) i fou governador de Peníscola (1748-54), Lleida (1756-60) i Cadis (1761) i conseller del suprem de guerra. Fou pare de Maria Teresa, Ramon i Pere de Sentmenat i de Copons.

Sentmenat i de Perapertusa, Francesc (II) de

2 Respostes

(Barcelona, 1 desembre 1623 – 24 juliol 1669)

Mestre de camp d’infanteria. Germà de Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa.

El 1645 es casà amb la pubilla Emerenciana de Toralla i de Gassol, que li aportà la varvassoria de Toralla i les senyories de Miralles, Erinyà, la Pobleta de Bellveí, Perabruna i Sant Marc.

Foren pares de:

  • Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla  (Catalunya, 1650 – 1724)  Militar. Capità de cuirassers, el 1691 fou creat marquès de Sentmenat. Es casà (1696) amb l’hereva dels Agulló, marquesos de Gironella. Llur fill gran fou Francesc de Sentmenat-Torrelles i d’Agulló i l’altre Menna de Sentmenat i d’Agulló.
  • Ramon de Sentmenat i de Toralla  (Catalunya, segle XVII – 1713)  Comanador de Vallfogona a l’orde de Sant Joan. Té incoat procés de beatificació.