(Brussel·les, Bèlgica, 9 gener 1665 – Barcelona, 19 gener 1744)
Enginyer militar i marquès de Verboom.
Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona.
En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera.
Fou governador de Barcelona el 1718.
Veure> Lluís Josep de Borbó-Vendôme (noble i militar francès, 1654-1712).
Veure> Pedro Fajardo Zúñiga-Requesens y Pimentel (militar i lloctinent de Catalunya, 1602-47).
(Catalunya ?, segle XVIII – segle XIX)
Militar. Era capità del primer batalló de voluntaris de Catalunya.
Amb el seu germà Josep s’incorporà al cos expedicionari del marquès de la Romana, destacat a Alemanya per lluitar a favor de Napoleó.
Amb la col·laboració del germà escriví una relació dels fets militars que visqué. El manuscrit es conserva a la Biblioteca-Museu Balaguer, de Vilanova.
(Barcelona ?, vers 1695 – Viena ?, Àustria, segle XVIII)
Militar. Besoncle de Joaquima de Vedruna i Vidal.
Milità en el bàndol austriacista. Assistí a la junta de braços del 1713 i lluità contra els filipistes com a capità d’infanteria. Fou ferit al baluard de Santa Clara (agost 1714).
En acabar el setge, s’exilià a Viena.
(Valls, Alt Camp, 29 juny 1787 – 12 octubre 1854)
Militar. Cinquè i darrer dels Veciana que foren caps dels mossos d’esquadra. N’assumí el comandament quan el deixà el 1828 el seu pare Pere Màrtir de Veciana i de Miró. No mostrà cap afecció pel càrrec, vinculat a la família des del seu rebesavi, el fundador del cos.
El 1835 era a Barcelona i no pogué impedir la tumultuosa mort del general Pere Nolasc de Bassa. Se n’anà a Mallorca per apartar-se dels desordres d’aquell temps. El 1836 renuncià a la comandància.
El seu germà fou Benvingut Veciana i Pastoret (Valls, Alt Camp, 1790 – 1855) Militar. Prengué part en la guerra del Francès com a capità d’infanteria.
(Valls, Alt Camp, 10 octubre 1733 – 16 febrer 1798)
Batlle de Valls i tercer comandant de mossos d’esquadra (1762-98). Fill de Pere Màrtir Veciana i Civit. Fou caporal de mossos d’esquadra des de l’edat de deu anys. Casat (1755) amb Maria de Miró i Bover, de Reus.
Fou també tinent coronel d’infanteria des del 1770, membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona i amic de fra Diego José de Cádiz, predicador molt popular. Es féu nomenar cavaller de Santiago.
Contribuí a l’extensió dels esquadristes, com a policia rural, a diverses regions espanyoles. En qualitat d’expert dirigí campanyes contra partides de bandolers a Andalusia i Extremadura.
Fou succeït (1798) pel seu fill gran, Pere Màrtir de Veciana i de Miró.
(Valls, Alt Camp, 6 novembre 1767 – Tarragona, 20 febrer 1836)
Quart comandant de mossos d’esquadra. Fill de Felip Veciana i Dosset, es casà (1788) amb Helena de Pastoret i el succeí (1798) com a comandant (quart) dels mossos d’esquadra de Catalunya. Com el seu pare, fou uns quants anys batlle de Valls.
Durant la Guerra del Francès lluità contra Napoleó, però en acabar la guerra es posà al servei de l’absolutisme; fou brigadier dels exèrcits de Ferran VII de Borbó i col·laborà, durant l’anomenada Dècada Ominosa, amb el comte d’Espanya quan aquest fou capità general de Catalunya. Perseguí liberals i ultrareialistes i el 1828 fou nomenat tinent de rei de Tarragona.
El succeí el seu fill Pere Pau Veciana i Pastoret, germà de Benvingut.
(les Piles, Conca de Barberà, 1705 – Madrid, 1763)
Segon comandant de mossos d’esquadra. Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, el qual fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló (el Carrasclet).
El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d’esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós, i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns.
Ciutadà honrat de Barcelona (1741), fou capità d’infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents. També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a la ciutat, càrrec en el qual cometé alguns abusos.
Casat diverses vegades, tingué només descendència del primer matrimoni (1729), amb Francesca Dosset i Gassol; foren pares de Felip Veciana i Dosset.
Foren germans de Pere Màrtir:
Josep Veciana i Civit (Valls, Alt Camp, 1715 – Màlaga, Andalusia, 1787) Mariscal de camp. Cavaller de Sant Jaume (1763). Organitzà el segon regiment d’infanteria lleugera de Catalunya, a més de diverses companyies per a Amèrica, Castella i Extremadura, i una companyia de fusellers per als boscs reials; es destacà en el setge de Gibraltar, i fou governador de la Costa de Granada.
Joan Francesc Veciana i Civit (Valls ?, Alt Camp, 1718 – Piasenza, Itàlia, 1746) Militar. Morí a la batalla de Piacenza.
(Sarral, Conca de Barberà, segle XVII – Catalunya, segle XIX)
Família de polítics i militars.
Instal·lada a Valls (Alt Camp) des de la fi del segle XVII, es destacà el segle XVIII pel fet de donar als mossos d’esquadra els seus cinc primers comandants en cap.
El cap de la família fou Josep Veciana i Moles (Sarral, Conca de Barberà, 27 desembre 1654 – Valls, Alt Camp, 1710) Batlle de Valls i fundador dels mossos esquadra. Filipista durant la guerra de Successió. Fou succeït pel seu fill i hereu Pere Anton Veciana i Rabassa.
Dades dels Països Catalans 