Arxiu d'etiquetes: militars

Vilamarí, Bernat I de

10 Respostes

(Boadella i les Escaules, Alt Empordà, 1403/11 – al mar, Itàlia, 1463)

Almirall. Dirigí la majoria de les empreses mediterrànies del temps d’Alfons IV el Magnànim i Ferran II el Catòlic.

L’any 1443 ajudà amb quatre galeres catalanes el dèspota d’Artà, Carles II Toco. Per ordre d’Alfons IV ocupà l’illa de Castellorizzo (1450). El 1451 operà a l’embocadura del Nil, després es llançà sobre el litoral de Síria i atacà el port de Stalamur. També va conduir feliçment una campanya marítima contra Gènova.

Col·laborador, amb el seu estol, del rei Joan II, obtingué des de la seva base naval de Castellorizzo diverses victòries sobre els turcs a Síria, als Balcans i a Egipte. Amb Ferran el Catòlic va contribuir a la conquesta de Trípoli.

Fou el pare de Berenguer de Vilamarí, Joana de Vilamarí i de Joan I, Ramon, Francesca i Francesc de Vilamarí i de Palau.

Vilallonga i Saportella, Magí de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. El 1697 fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de Vendôme. Actuà d’habilitador del Braç Militar a les Corts de 1701-02. Seguí el partit de Carles d’Àustria.

En 1705-06 fou altra vegada habilitador a les Corts presidides pel nou sobirà. També hi rebé el títol de comte. El 1706, arran de l’ofensiva de Felip V contra Catalunya, fou destinat a fomentar la reacció comarcal. Exercí funcions d’ajudant del príncep Enric de Darmstadt.

L’any següent fou un dels nobles que assumiren el comandament al front de Lleida. Organitzà milícies a la costa del Principat el 1710. Fou un dels encarregats d’acompanyar les forces expedicionàries angleses i franceses quan aquestes evacuaren el 1712.

El 1713, duent la procuració de Lluís Roger de Llúria i Saportella, assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V.

Vilalba-Meca i de Llorac, Galceran de

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1736 – Madrid ?, després 1821)

Militar. Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan.

El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta. Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte (abril 1809), s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec.

El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matias Vinuesa.

Vilalba, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Militar. Tenia la categoria aristocràtica de donzell.

El 1387 anà al ducat d’Atenes, per ordre de Joan I, com a procurador del vicari general vescomte de Rocabertí i representant-lo en tot. Anà acompanyat del també donzell Albert de Vilanova.

Vila i Lleó, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 2 agost 1745)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, del famós regiment de Guàrdies Catalanes. El 1706 combaté a la defensa de Barcelona i a l’ofensiva d’Aragó. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment del Roser, i ascendí a tinent coronel.

Per l’octubre de 1713 comandà les forces de terra que embarcaren cap a Mallorca i tornaren a la capital amb el comboi provinent d’aquella illa.

L’11 de setembre de 1714, a les ordres del coronel Blai Ferrer, estava la castell de Montjuïc, on estigué una mica al marge de la gran batalla.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns i el detingueren. Sense cap procés, fou empresonat onze anys, primer a Pamplona (1714-19) i després a l’alcàsser de Segòvia (fins al 1725) en que fou alliberat, gràcies a la pau signada entre Espanya i l’Imperi.

Vila i Ferrer, Joan

Deixa un comentari

(Gaià, Bages, segle XVII – Catalunya ?, segle XVIII)

Militar. El 13 de novembre de 1713 fou nomenat coronel del regiment de Sant Vicenç Ferrer, format per a la defensa de Barcelona.

El 8 de febrer de 1714 sortí de la plaça amb les forces que en tragué el coronel Antoni Puig i Sorribes per reforçar la guerra a l’exterior. El seu regiment restà a les ordres del valencià Josep Ortiz.

Durant la lluita comarcal lluità bé a les ordres d’Antoni Desvalls, marquès del Poal. A la darreria d’agost de 1714 formà part de la columna que intentà, sense èxit, entrar de reforç a Barcelona per la part del Llobregat.

Pel setembre de 1714 s’acollí a la capitulació de Cardona. Tement tanmateix una repressió imminent, decidí d’allistar-se a l’exèrcit espanyol. El recurs no li serví, ja que tanmateix fou empresonat.

Vila i Casamitjana, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Militar. Es distingí lluitant contra els francesos a la darreria del segle XVII. El 1693 fou nomenat mestre de camp d’un nou terç de 600 homes format a Barcelona.

Després de participar a diverses campanyes fou un dels caps superiors que, per tal d’alçar voluntaris a les campanyes, rebé destí fora de la capital poc abans que aquesta restés assetjada per l’exèrcit del mariscal Vendôme (1697).

Al front de les forces que ell mateix havia reunit sostingué una acció favorable a la riba del Llobregat contra la cavalleria francesa.

Vidal i Talarn, Antoni

2 Respostes

(Xerta, Baix Ebre, 1672 – Falset, Priorat, 30 agost 1714)

Militar. Fou coronel de fusellers. Lluità a favor del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió.

El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’A.F. de Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se’n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per a formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó.

Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort.

Vidal i Pujades, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Botarell, Baix Camp, 1805 – l’Arboç, Baix Penedès, 1889)

Militar. Setè comandant general dels mossos d’esquadra de Catalunya.

El 1827 era caporal de l’esquadra de l’Arboç. El 1842 es destacà en foragitar del Bruc una partida revoltada contra Espartero que impedia el pas d’aquest cap a Barcelona.

El 1866, durant uns avalots a Barcelona, ordenà que les seves forces disparessin contra la multitud, fet pel qual fou destituït per les autoritats en esclatar la Revolució de Setembre del 1868.

Publicà una Historia de las escuadras de Cataluña.

Vergós, Joan Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Militar. Fou capità destacat de la Generalitat durant la guerra contra Joan II. El 1463 manava la guarnició de Sant Joan de les Abadesses.

Dos anys després prengué Camprodon. Hi fou atacat pels francesos, però resistí bé. Més tard conquerí Ripoll i el castell de la Roca.

Quan el portuguès Ferran de Silva actuava de comandant del front de Ripoll, l’acusà de ser cruel amb la gent de Camprodon.