(Catalunya, segle XIV)
Militar. Tenia la categoria aristocràtica de donzell.
El 1387 anà al ducat d’Atenes, per ordre de Joan I, com a procurador del vicari general vescomte de Rocabertí i representant-lo en tot. Anà acompanyat del també donzell Albert de Vilanova.
(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 2 agost 1745)
Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.
El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, del famós regiment de Guàrdies Catalanes. El 1706 combaté a la defensa de Barcelona i a l’ofensiva d’Aragó. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment del Roser, i ascendí a tinent coronel.
Per l’octubre de 1713 comandà les forces de terra que embarcaren cap a Mallorca i tornaren a la capital amb el comboi provinent d’aquella illa.
L’11 de setembre de 1714, a les ordres del coronel Blai Ferrer, estava la castell de Montjuïc, on estigué una mica al marge de la gran batalla.
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns i el detingueren. Sense cap procés, fou empresonat onze anys, primer a Pamplona (1714-19) i després a l’alcàsser de Segòvia (fins al 1725) en que fou alliberat, gràcies a la pau signada entre Espanya i l’Imperi.
(Gaià, Bages, segle XVII – Catalunya ?, segle XVIII)
Militar. El 13 de novembre de 1713 fou nomenat coronel del regiment de Sant Vicenç Ferrer, format per a la defensa de Barcelona.
El 8 de febrer de 1714 sortí de la plaça amb les forces que en tragué el coronel Antoni Puig i Sorribes per reforçar la guerra a l’exterior. El seu regiment restà a les ordres del valencià Josep Ortiz.
Durant la lluita comarcal lluità bé a les ordres d’Antoni Desvalls, marquès del Poal. A la darreria d’agost de 1714 formà part de la columna que intentà, sense èxit, entrar de reforç a Barcelona per la part del Llobregat.
Pel setembre de 1714 s’acollí a la capitulació de Cardona. Tement tanmateix una repressió imminent, decidí d’allistar-se a l’exèrcit espanyol. El recurs no li serví, ja que tanmateix fou empresonat.
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Es distingí lluitant contra els francesos a la darreria del segle XVII. El 1693 fou nomenat mestre de camp d’un nou terç de 600 homes format a Barcelona.
Després de participar a diverses campanyes fou un dels caps superiors que, per tal d’alçar voluntaris a les campanyes, rebé destí fora de la capital poc abans que aquesta restés assetjada per l’exèrcit del mariscal Vendôme (1697).
Al front de les forces que ell mateix havia reunit sostingué una acció favorable a la riba del Llobregat contra la cavalleria francesa.
(Xerta, Baix Ebre, 1672 – Falset, Priorat, 30 agost 1714)
Militar. Fou coronel de fusellers. Lluità a favor del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió.
El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’A.F. de Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se’n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per a formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó.
Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort.
(Botarell, Baix Camp, 1805 – l’Arboç, Baix Penedès, 1889)
Militar. Setè comandant general dels mossos d’esquadra de Catalunya.
El 1827 era caporal de l’esquadra de l’Arboç. El 1842 es destacà en foragitar del Bruc una partida revoltada contra Espartero que impedia el pas d’aquest cap a Barcelona.
El 1866, durant uns avalots a Barcelona, ordenà que les seves forces disparessin contra la multitud, fet pel qual fou destituït per les autoritats en esclatar la Revolució de Setembre del 1868.
Publicà una Historia de las escuadras de Cataluña.
(Catalunya, segle XV)
Militar. Fou capità destacat de la Generalitat durant la guerra contra Joan II. El 1463 manava la guarnició de Sant Joan de les Abadesses.
Dos anys després prengué Camprodon. Hi fou atacat pels francesos, però resistí bé. Més tard conquerí Ripoll i el castell de la Roca.
Quan el portuguès Ferran de Silva actuava de comandant del front de Ripoll, l’acusà de ser cruel amb la gent de Camprodon.
(Brussel·les, Bèlgica, 9 gener 1665 – Barcelona, 19 gener 1744)
Enginyer militar i marquès de Verboom.
Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona.
En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera.
Fou governador de Barcelona el 1718.
Veure> Lluís Josep de Borbó-Vendôme (noble i militar francès, 1654-1712).
Veure> Pedro Fajardo Zúñiga-Requesens y Pimentel (militar i lloctinent de Catalunya, 1602-47).
Dades dels Països Catalans 