Arxiu d'etiquetes: militars

Zapatero y Navas, Juan

3 Respostes

(Ceuta, 12 juliol 1810 – Madrid, 9 maig 1881)

Militar. Hom el conegué popularment com el Tigre de Catalunya. Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena; aquest any aconseguí el grau de brigadier.

Amb l’alçament del juliol de 1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar. Pel març de 1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n’esdevingué titular en propietat. En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari.

Darrere la formalitat d’un judici militar, protagonitzà l’execució de J. Barceló, líder obrer, amb la qual pensava suprimir la qüestió obrera. Sota la seva direcció es portà a terme, després de la vaga general del juliol de 1855, la repressió contra les associacions obreres, contra els dirigents demòcrates i contra la milícia nacional.

En produir-se a Barcelona l’aixecament contra la caiguda d’Espartero, esclafà la revolta amb una gran efusió de sang. Arribà a suprimir fins i tot les societats de socors mutus.

Weyler i Nicolau, Valerià

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 17 setembre 1838 – Madrid, 20 octubre 1930)

Militar. Fill de Fernando Weyler y Laviña. Diplomat d’estat major, el 1862 n’era ja comandant. Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a Santo Domingo. Tornà a la Península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra carlina. Es distingí en l’acció de Bocairent i en diverses accions al Principat. El 1878, a quaranta anys, ja era tinent general.

Fou capità general de les illes Canàries, després passà a la capitania general de Mallorca (1883-86), i el 1888 fou nomenat capità general de les Filipines. El 1896 fou enviat a Cuba amb la missió de sotmetre els rebels.

Capità general de Catalunya (1893-96, 1909-14 i 1920), dirigí la repressió desencadenada arran de la Setmana Tràgica (1909). Durant la Dictadura de Primo de Rivera col·laborà en el fracassat pronunciament que tingué lloc a Tarragona (Santjoanada, 1926) contra el dictador, que no s’atreví, però, a sancionar-lo.

Publicà Mi mando en Cuba (5 volums, 1910-11).

Voluntaris Urbans de Catalunya

Deixa un comentari

(Buenos Aires, Argentina, 1806 – segle XIX)

Milícia de sometents. Fundada per catalans residents a Buenos Aires, per a deturar la invasió anglesa d’aquell any. També foren anomenats minyons o miquelets.

Foren capdavanters del moviment contra els invasors i inspiraren la creació d’altres cossos de guerrillers.

Entre els seus fundadors figuraven Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reinals i Joan Larrea. També s’hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac.

El 1809 participaren en la revolta contra el virrei castellà (d’origen francès) Liniers, fet que inicià el moviment independentista de l’Argentina.

Voluntaris Reialistes

Deixa un comentari

(Catalunya, 1822 – 1833)

Organització de milícies absolutistes. Creada en defensa de Ferran VII com a monarca absolut. A Catalunya tingueren una activitat notable.

Descontents de la repressió moderada exercida per Ferran VII en restaurar l’absolutisme, iniciaren un moviment subversiu (guerra dels Malcontents), que fracassà (1827).

Reorganitzats pel comte d’Espanya, capità general de Catalunya, des del 1830, per tal de reprimir els liberals, eren sovint reclutats entre els indesitjables de les viles, on instituïren tiranies locals a sou dels ajuntaments.

El nou capità general de Catalunya, general Llauder, els combaté i els debilità fins que la liberalització política que suposà la mort de Ferran VII (1833) permeté de dissoldre’ls. Una part d’aquestes forces s’uní aleshores al carlisme.

Voluntaris de la República

Deixa un comentari

(Catalunya, 1873 – 1874)

Milícia ciutadana. Organitzada a Barcelona i en altres municipis catalans durant la Primera República com a transformació dels antics Voluntaris de la Llibertat.

Ja el febrer de 1873 la diputació de Barcelona havia creat, amb paisans, dues companyies de Guies de la Diputació, que, comandades per B. Lostau, lluitaren contra els carlins, però fou després de la dissolució de l’exèrcit regular (març) que els quatre batallons de Voluntaris barcelonins prengueren importància.

Nodrits bàsicament per elements de la petita burgesia, menestrals i alguns simpatitzants internacionalistes, desenvoluparen tasques d’ordre públic i participaren, amb eficàcia variable, en la campanya anticarlina.

Decretat llur desarmament després del cop d’estat del general Pavia, protagonitzaren la darrera resistència armada republicana a Barcelona i Sarrià.

Voluntaris de la Llibertat

3 Respostes

(Catalunya, 1868 – 1874)

Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre, amb les armes preses dels arsenals militars. Formades per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre-les.

Reorganitzades pel setembre de 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República. Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel pro-federalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular (9 març 1873), fet que resultà aviat inviable.

En caure la República (gener 1874) foren desarmades per l’exèrcit.

Voluntaris de Catalunya, Companyies Franques de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1762 – segle XIX)

Cos de milícia. Format arran de la intervenció de Carles III en la Guerra dels Set Anys, pel pacte de família signat amb Lluís XV.

Participà en la campanya de Portugal (1762) i, acabada aquesta, fou enviada a les anomenades províncies internes de Mèxic.

Més tard un contingent d’aquests voluntaris formà part de l’expedició a Califòrnia de Gaspar de Portolà (1769).

Vives i Feliu, Joan Miquel de

3 Respostes

(Catalunya ?, segle XVIII – Ciudad Rodrigo, Salamanca, Castella, 24 abril 1809)

Militar. En esclatar la Guerra Gran (1793) era mariscal de camp.

El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià (1795) el comandament dels 20.000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets. Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tercios de Catalunya (1795). Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana.

Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria recuperat les posicions del general Ricardos al Rosselló, si no hagués cessat la guerra arran de la pau de Basilea (1795).

El 1799 fou nomenat capità general de Mallorca, càrrec que exercí amb prudència i moderació, fins el 1808. Aquest any es declarà contrari a Napoleó i, nomenat capità general de Catalunya per la Junta Superior de Govern del Principat, dirigí el setge que les tropes lleials organitzaren a Barcelona, aprofitant la debilitat momentània dels ocupants francesos.

Fracassat aquest intent, fou nomenat capità general de Castella la Vella (desembre 1808), en l’exercici del qual càrrec morí.

Vives, Alfons

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Constança, Alemanya, 1546)

Militar. Serví als exèrcits imperials de Carles V. Assolí el grau de mestre de camp.

Al front del seu terç atacà el 1546 la ciutat de Constança, que fou conquerida. Vives trobà la mort en l’empresa.

Vinyals i Veguer, Pere

Deixa un comentari

(Flaçà, Gironès, segle XVII – Viena, Àustria, vers 1740)

Militar. El 1713 era tinent coronel. Es destacà en el setge de Barcelona (1713-14), on lluità contra els filipistes. Participà en el combat de la Creu Coberta i es distingí en diverses accions.

Detingut en caure la ciutat, fou tancat al castell d’Alacant; passà més tard a la Corunya, on participà en l’intent de fuga d’Antoni de Villarroel.

El 1719 passà al castell de Segòvia, fins que fou alliberat arran de la pau de Viena (1725).