(País Valencià, segle XIV – vers 1415)
Fill de Nicolau de Vilaragut i de Boïl i de Teresa Àlvarez de Haro. Probablement fou lloctinent del governador de València i reduí amb arbitrarietats les sedicions de Morella, la qual cosa provocà una queixa de la vila al parlament català (1411).
Es casà secretament amb Margarida de Prades, vídua del rei Martí I de Catalunya, i morí poc temps després. Llur fill fou Joan Jeroni de Vilaragut i de Prades.
(València, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Polític i militar. Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya (1515-29) per Ferran II de Catalunya i confirmat (1516) per Carles I de Catalunya.
Reuní el parlament ordinari de Sardenya (1518-23) i un d’extraordinari (1528). El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser.
Berenguer de Vilamarí (Catalunya, segle XIII – 1305) Marí. Membre del llinatge homònim. És conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer V d’Entença.
Guillem de Vilamarí (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas (1226).
Lluís Galceran de Vilamarí (Catalunya, segle XV – Itàlia, segle XVI) Militar. Nebot de Bernat (III) de Vilamarí, al qual succeí com a almirall de la flota de Nàpols. Es distingí en diverses accions guerreres, especialment a Itàlia, on devia continuar la descendència familiar, extingida, sembla, a Catalunya.
(Maó, Menorca, 24 juny 1861 – 3 gener 1931)
Militar i escriptor. Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya -sector comprès entre el Besòs i el Llobregat-. Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major. Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor… (1897), obra aleshores única en la seva classe.
Prengué part en la guerra de les Filipines (1897-98), on ascendí a comandant per mèrits de guerra. Després es retirà de l’exèrcit (1917), i fou dues vegades alcalde de Maó. El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort.
Col·laborà en la “Revista de Menorca”, i publicà diverses obres, com La sociedad mahonesa y los intereses de Menorca (1914), Los factores del progreso en Menorca (1918) i Gobierno de Sir Richart Kane en Menorca (1712-1736), a més de tractats militars.
Veure> Luis Fermín de Carvajal y Vargas (militar i capità general de Catalunya, 1752-94).
Nom popular del general espanyol Juan Zapatero y Navas (1810-81).
Veure> Luci Licini Sura (polític i militar romà dels segles I-II).
(Catalunya, segle XVII)
(o Francesc) Militar. Serví a Flandes en temps de Felip II i Felip III. Més tard participà a les campanyes contra França.
Amb el grau de mestre de camp assistia al setge de Salses de 1639.
(Barcelona, segle XVI – en mar, al Canal de la Mànega, 1588)
Militar. Morí en el fracàs de l’Armada Invencible en el vaixell d’Hug de Montcada.
(Catalunya, segle XIV)
Militar i cortesà. Participà a la campanya d’incorporació del Rosselló dirigida per Pere III el Cerimoniós, el 1344.
El rei el posà de capità a Montesquiu, tot just lliurat aquest lloc a les forces reials.
Dades dels Països Catalans 