Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Pujante i Conesa, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1956 – )

Esportista, metge, escriptor i diplomàtic. Ha estat vinculat a l’Institut Català de la Salut com a secretari general i com a director de Cooperació Sanitària Internacional d’aquest organisme i com a directiu de l’hospital de la Vall d’Hebron.

Condecorat amb l’Orde Olímpic del Comitè Olímpic Internacional, ha practicat diversos esports, però sobretot a destacat en l’alpinisme: ha assolit l’Everest i els cims dels cinc continents i de les dues zones polars. Ha escrit nombrosos llibres i articles en diaris i revistes sobre aquestes experiències.

Membre de The Explorers Club de Nova York, de la Royal Geographic Society de Londres, de la Sociedad Geográfica Española (de la qual també fou fundador) i d’altres associacions d’exploració i aventura.

Com a diplomàtic, fou des del 1997 diputat del Parlament Internacional, en qualitat d’ambaixador per a l’Orient Mitjà.

Puigvert i Gorro, Antoni

1 Resposta

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 26 abril 1905 – Barcelona, 17 maig 1990)

Metge uròleg. L’any 1933 entrà al servei d’urologia de l’hospital de Sant Pau com a metge agregat i n’esdevingué director l’any 1951; un any després fou director de l’Institut d’Urologia, on organitzà seccions d’anatomia patològica i de radiologia urològica.

Ideà nous instruments d’ús quirúrgic i féu importants estudis sobre els limfàtics urinaris i la circulació renal.

Va escriure Endoscopia urinaria (1942), Tratado de urología clínica (1944), Tuberculosis urinaria y genital masculina (1958) i l’Atlas de Urología. El 1971 fou nomenat catedràtic d’urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El 1980 fou elegit diputat del Parlament de Catalunya, com a independent dins la candidatura d’ERC de Lleida.

Prats i Pastor, Guillem

Deixa un comentari

(Barcelona, 1942 – )

Metge. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1965 i doctorat l’any 1978. Especialista en microbiologia. Catedràtic de microbiologia i parasitologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en fou vicedegà de docència del 1984 al 1987. Dirigí el departament de malalties infeccioses i microbiologia clínica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona des del 1993.

Autor de nombrosos treballs i publicacions científiques, ha estat capdavanter en la investigació relacionada amb enteropatògens. Ha estat membre del Comitè d’Experts de l’Organització Mundial de la Salut (1983-91), president de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (1988-89) i membre de diverses institucions sanitàries estatals.

Pomés i Abella, Xavier

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 novembre 1948 – )

Polític. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, fou metge de la seguretat social i professor de la facultat de medicina de la UB (1980-83). Entre el 1983 i el 1985 fou director dels serveis sanitaris de la diputació de Lleida.

L’any 1986 ingressà al departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya. Entre el 1990 i el 1993 fou gerent de l’Institut Català de la Salut. Des del feb/1995 fou conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, el departament que al nov/1999 canvià el nom pel d’interior.

A partir de l’any 2000 coordinà, com a conseller d’interior, l’assumpció del control del trànsit per part de la Generalitat, així com el progressiu desplegament dels mossos d’esquadra. Al nov/2002 fou rellevat del departament per Núria de Gispert, i passà a ésser conseller de sanitat i seguretat social. En finalitzar la legislatura, abandonà la política activa i es reincorporà al camp sanitari en el grup de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Piulachs i Oliva, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 octubre 1908 – 25 març 1976)

Metge cirurgià. Estudià a Barcelona i es llicencià el 1931. Durant la guerra civil fou metge de l’Hospital Clínic fins a mitjans 1938, que fou detingut al vapor “Uruguai” i al castell de Montjuïc. L’any 1940 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica a Santiago de Compostela, més tard passà a Saragossa (1941) i després a Barcelona (1942-76), on fou cap dels serveis de traumatologia i cirurgia d’urgència de l’Hospital Clínic. Fou director del Departament de Cirurgia Experimental del CSIC.

Autor de diverses obres mèdiques, com Peritonitis biliar por perforación i Lecciones de Patología Quirúrgica (iniciades el 1948). També publicà llibres de poesia (El viento encadenado) i treballs de lingüística i de filosofia. Fou membre de diverses societats mèdiques internacionals, de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la Nacional de Madrid i de la del Far de Sant Cristòfor.

Pifarré i Florejachs, Roc

Deixa un comentari

(Lleida, 20 agost 1929 – Barcelona, 22 juny 2010)

Metge. Llicenciat a Barcelona el 1953, el 1956 amplià estudis a la Georgetown University de Washington i a la MacGill University de Montreal. Dedicat principalment a l’estudi de la patologia de l’aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d’on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardíaca.

S’ha fet conegut pels seus programes de trasplantament. Ha desenvolupat la utilització d’un cor artificial en l’etapa prèvia al trasplantament, mentre s’espera la disponibilitat d’un cor. Fou president d’honor de 15è Congrès de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Lleida, 1996), juntament amb Joan Oró.

Pi i Sunyer, August

15 Respostes

(Barcelona, 12 agost 1879 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 12 gener 1965)

Fisiòleg. Fill de Jaume Pi i Sunyer. El 1902 fundà la Societat de Biologia de Barcelona i, més endavant, fou catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona, on creà una veritable escola de la seva especialitat i desplegà una gran tasca docent i d’investigació (al Laboratori Bacteriològic Municipal i a l’Institut de Fisiologia).

A partir del 1916, fou durant cinc anys diputat a corts pel districte de Figueres com a republicà federal. El 1920 promogué, sota els auspicis i la dotació de la Mancomunitat de Catalunya, la creació d’un institut que havia d’esdevenir l’Escola de Fisiologia catalana.

El 1939 es traslladà a Veneçuela, on fou nomenat professor de la universitat de Caracas; a Amèrica va seguir la seva tasca científica, reconeguda internacionalment. Les seves investigacions es refereixen als més diversos camps de la fisiologia. Premi Kalinga de la Unesco (1955) pels seus treballs de biologia.

A més a més d’haver dirigit les publicacions periòdiques “Treballs de la Societat de Biologia” i “Annals de l’Institut de Fisiologia”, sobresurten de la seva obra Tratado de fisiología (1902), La infección (1911), La unidad funcional (1917), Los mecanismos de correlación fisiológica (1920), Les distròfies per retard (1929), Los fundamentos de la biología (1943), El sistema neurovegetativo (1946), Filosofía y biología (1954) i el tractat Fisiología humana (1962).

Pelegrí i Partegàs, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 9 maig 1910 – 27 març 1998)

Metge i escriptor. Fill de Joan Pelegrí i Nicolau, i germà d’Antoni. Fou un dels fundadors de l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs, a través de la qual -i dins l’Acadèmia de la Llengua Catalana, de les Congregacions Marianes, etc- ha dut una tasca cívica i pedagògica de formació dels joves.

Guanyà nombrosos premis als Jocs Florals de l’exili i publicà diverses monografies històriques. En narrativa breu ha publicat 3 dimensions educacionals (1968), Combat per la fe (1969), Rally per les capitals comarcals dels Països Catalans (1978), Fidelitat a Catalunya (1986), etc. La seva obra s’ha traduït a diverses llengües.

Fou distingit amb la Creu de Sant Jordi (1984) i amb el premi Jaume I d’actuació cívica catalana (1986).

Pedro i Pons, Agustí

5 Respostes

(Barcelona, 9 maig 1898 – Vallvidrera, Barcelona, 17 març 1971)

Metge internista i bibliòfil. Va fer els seus estudis a l’escola de patologia mèdica de l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L’any 1927 va obtenir la càtedra de patologia mèdica de la Facultat de Medicina d’aquesta ciutat; tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània.

Presidí nombrosos congressos i l’Institut Mèdico-farmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1939-58) i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-71). Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona.

Fundà i dirigí les revistes “Medicina Clínica” i “Revista Española de Reumatismo y Enfermedades Osteroticulares”. Amb l’ajut dels seus col·laboradors va elaborar i dirigir el tractat Patología y Clínica médicas, en sis volums, una de les obres cabdals en aquesta matèria. Fou un extraordinari bibliòfil.

Piguillem i Verdacer, Francesc

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 7 gener 1770 – 21 agost 1826)

Metge. Format a la Universitat de Cervera, hi acabà el 1790 els estudis. Exercí la medicina a Puigcerdà. Mantingué sempre contacte amb l’Escola de Medicina de Montpeller i d’altres institucions mèdiques de les terres de l’estat francès, cosa que li féu possible el coneixement dels treballs de Jenner sobre la vacuna de la verola.

L’any 1808, a Puigcerdà, aplicà, per primera vegada dins l’estat espanyol, l’esmentada vacuna. L’èxit assolit difongué per Catalunya el seu nom i la seva obra, i l’any 1817 fou nomenat catedràtic a la Universitat de Barcelona.

Publicà nombrosos opuscles sobre la seva especialitat i dirigí el “Periódico de la Sociedad de Salud Pública”. Autor, també, de La vacuna en España (1801) i Memoria sobre la calentura amarilla de las Américas (1804).