Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Sereñana i Partagàs, Prudenci

Deixa un comentari

(les Borges Blanques, Garrigues, 1842 – Barcelona, 1902)

Metge i escriptor. Estudià a Osca i a Barcelona. Es doctorà en medicina i fou metge del Servei Municipal de Beneficència de Barcelona.

El 1869 fou redactor i impulsor de “Les Barres Catalanes”, revista republicana catalanista. Dirigí diverses revistes mèdiques.

Publicà obres de tema mèdic i sociològic, com La prostitución en la ciudad de Barcelona… (1882), La sífilis matrimonial (1887), etc, i traduí obres mèdiques d’Ambroise Tardieu al castellà.

Sentiñón i Cerdaña, Gaspar

2 Respostes

(Barcelona, 1840 – 12 desembre 1902)

Metge, internacionalista i lliure pensador.

S’afilià al grup internacionalista de Barcelona (1869), i assistí al Congrés de la I Internacional, a Basilea (1869), en representació de les societat obreres de Barcelona, i també al Congrés Obrer Nacional de Barcelona (1870). Aquell mateix any fundà el Club Lliurepensador de Barcelona.

Administrador de “La Federación”, publicà també “La Humanidad”, fins que l’any 1871 fou empresonat, i es retirà de tota activitat obrerista.

Semuel ben Benvenist

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XIV)

Metge jueu.

Traduí a l’hebreu el tractat de l’asma de Maimònides. Se li atribueix també una de les dues traduccions a l’hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci.

No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d’igual nom que apareixen en la documentació cristiana.

Sem Tob ben Ishaq

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1196 – Marsella, França, segle XIII)

Metge i traductor jueu. Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina -que exercí a Montpeller i Marsella- i les traduccions de l’àrab a l’hebreu.

Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefes traduí el comentari d’Averrois al De Animo d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Simus l’obra de medicina d’al-Zahrawï en 30 llibres, que acabà el 1258. Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitäb al-Mansürï d’al-Räzï.

Selomó Astruc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Rabí, metge i comentarista bíblic. Probablement assassinat durant els avalots de l’any 1391.

És autor d’un comentari homilètic al Pantateuc, Midrasé ha-Torà, escrit cap al 1380 i de comentaris a un fragment d’Isaies, al salm 139 i al Llibre d’Ester.

A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges.

Segalà i Estalella, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 1868 – setembre 1932)

Metge. Germà de Josep i Lluís. Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892. Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona.

Fou col·laborador de “La Renaixença” i d’un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación (1894, tesi doctoral), Notes sobre l’anestèsia 1898), Lactancia mercenaria en Barcelona (1898), Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet (1901), etc.

Saurina i Serra, Francesc

Deixa un comentari

(Oristà, Osona, 1851 – Barcelona, 1919)

Autor d’obres de medicina. Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876. Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina.

El 1884 entrà a la congregació claretiana. Fou infermer del col·legi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació.

Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava.

És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico (1811), Instrucciones a los enfermos (1908), La medicina a domicilio (1909), i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica (1916), impresos a Barcelona.

Saporta, Lluís

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV – segle XVI)

Metge. Després d’exercir a la seva ciutat natal, ho féu successivament a Arles, Avinyó, Montpeller i Marsella. Tingué un gran prestigi. Fou metge del rei Carles III de França. Fou el pare d’Anton i de Lluís Saporta:

Anton Saporta  (Catalunya, segle XVI – Montpeller, França, 1573)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de Montpeller, on tingué també les dignitats de degà i conseller. És autor del tractat Tumoribus praeter naturam, editat encara dues vegades durant la centúria següent, el 1624 i 1641.

Lluís Saporta  (Catalunya, segle XVI – França ?, segle XVI)  Metge. Assolí també bona fama com a professional. Exercí a Tolosa de Llenguadoc.

Santacana i Romeu, Francesc

1 Resposta

(Martorell, Baix Llobregat, 8 agost 1883 – 18 setembre 1936)

Metge i mecenes. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona.

Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca.

Continuà l’obra del seu avi: engrandí el museu l’Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d’art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols.

Gran amant de l’esport, l’any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.

Sans, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Metge i polític.

El 10 de novembre de 1713, durant el setge borbònic de Barcelona, en sortí elegit conseller tercer. Participà amb aquest càrrec a l’organització de la defensa. Assistí a les reunions del govern provisional.

Després de la capitulació de la ciutat (1714), els seus béns foren confiscats pels borbònics.