(Barcelona, 6 setembre 1821 – 13 gener 1900)
Metge homeòpata.
Inicialment es dedicà a la cirurgia, però aviat es decantà cap a la medicina homeopàtica; és l’introductor de les doctrines de Hahnemann a Barcelona. Participà en el Congrés Homeopàtic de París (1889).
Inicià la publicació de la “Revista de la Doctrina Homeopática” (1850) i de la “Revista de Homeopatía” (1890).
Fou el pare del polític Domènec Joan Sanllehy i Alrich.
(País Valencià ?, segle XIII – Barcelona, segle XIII)
Metge jueu. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.
Acomplí algunes missions diplomàtiques, com la realitzada prop del rei de Granada el 1294.
(Barcelona, segle XIX – vers 1900)
Musicòleg i metge. Per motius professionals residí a Berlín i a Viena, on entrà en contacte amb la música de Wagner, de la qual esdevingué un apòstol fervent.
El 1892 publicà Música del presente. Estudio filosófico-musical del wagnerismo i el recull d’articles miscel·lanis Desde Berlín.
Més tard escriví la novel·la Dinamita psíquica (1894) i els estudis filosòfics Fe científica (1895) i Dios y el universo (1896).
(Berga, Berguedà, 3 març 1918 – Barcelona, 28 maig 2007)
Metge i farmacèutic. Membre de l’Acadèmia de Medicina (de la qual fou vicepresident) i de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona.
Fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis (1965), València i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971) de la qual ha estat degà i vice-rector.
Autor d’un gran nombre de publicacions científiques, ha treballat principalment en temes de farmacologia i medicaments.
Fou director de la revista “Avances en terapéutica”.
(Maçanet de la Selva, Selva, 5 maig 1862 – Barcelona, 13 juny 1909)
Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883. Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal.
El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València; més tard passà a Barcelona (1892), on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica.
Fou germà d’Octavi Saltor i Lavall (Barcelona, 1875 – 1914) Enginyer. Fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la “Revista Tecnológica Industrial”. Fou el pare de l’escriptor i polític Octavi Saltor i Soler.
(Vic, Osona, 16 setembre 1816 – Caldetes, Maresme, 4 març 1884)
Metge, historiador i escriptor. Cursà la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona.
Fou un dels membres del Círcol Literari de Vic, cronista de la ciutat i autor de nombrosos treballs històrics i arqueològics, i d’un important herbari.
Col·laborà en diverses revistes (“Lo Gay Saber”, “La Renaixensa”, “La Veu de Montserrat”, etc).
Entès en agricultura, propulsà la restauració de la sericicultura, i féu un replanteig de la vinya.
És autor de Lo Castell de Vilatorta (1879), Lo Castell de Sabassona (1879) i Apuntes sobre los antiguos baños de Caldetas y sus celebrados baños minerales (1881).
Fou el pare del metge Josep Salarich i Giménez.
(Vic, Osona, 28 octubre 1904 – Barcelona, 10 desembre 1996)
Metge i escriptor.
Poeta tradicional, amb reflexes de Carner, publicà Els meus racons de Vic (1947), La finestra oberta (1954), Llaors i ofrenes (1956), Poemes de tarda (1964) i Secrets (1970).
Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic (1962) i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents (1973).
(Vic, Osona, 29 novembre 1849 – 5 desembre 1930)
Metge. Era fill de Joaquim Salarich i Verdaguer.
Fou regidor de Vic en diverses ocasions. Figurà entre els fundadors de l’Esbart de Vic.
Era crític de la “Revista Mèdica” i corresponsal del “Diario de Barcelona”. Publicà bon nombre de treballs sobre temes agronòmics.
(Viella, Vall d’Aran, 21 novembre 1877 – Barcelona, 29 novembre 1968)
Metge. Es llicencià en medicina (1900; doctorat el 1901) i en farmàcia (1903) a la Universitat de Barcelona, on fou professor (1907) i catedràtic de medicina legal (1923.
Des del 1909 fou metge forense de Barcelona, així com soci fundador i més tard president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona.
Autor de treballs com Examen médico-legal sobre las manchas de sangre (1913).
(All, Baixa Cerdanya, 1869 – Barcelona, 6 desembre 1909)
Metge. Fou catedràtic de patologia quirúrgica de la facultat barcelonina. Destacà com a cirurgià i entre els organitzadors de l’Hospital Clínic.
Molt inclinat a la investigació morí per haver-se inoculat el germen infecciós d’un pacient que havia operat.
És autor de treballs professionals molt remarcables.
Dades dels Països Catalans 