(Onil, Alcoià, 24 octubre 1889 – Alacant, 31 juliol 1973)
Escriptor. Exercí la carrera de mestre. El 1918 fou nomenat director d'”El Tiempo” d’Alacant.
Escriví bon nombre d’articles, narracions i poesies a diverses publicacions periòdiques. També és autor del volum de records Lo que el viento se llevó (1962).
(València, vers 1423 – Roma, Itàlia, 1503)
Mestre en arts i en medicina. Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum, un dels primers llibres estampats sobre la sífilis.
El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae. Ambdós moriren en un període de gran pesta a Roma. L’any 1502, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats.
Fou sebollit a l’església de sant’Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata.
(l’Alguer, 7 agost 1876 – 29 març 1953)
Lingüista i mestre d’escola. Amb Antoni Ciuffo assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat el 1906. Hi presentà la comunicació La gramàtica del dialecte alguerès modern.
Publicà Grammatica del Dialetto Algherese odierno (1906), Attraverso la letteratura catalana (1909) i un estudi sobre tradicions, usos i costums de l’Alguer (1911).
(País Valencià, 1840 – 1897)
Mestre. Ensenyà a Elx i a Alacant. Fou un dels fundadors del periòdic “El Ilicitano”, on publicà nombrosos articles.
Entre les seves obres, de caire pedagògic, hi ha Nociones de Aritmética (1869), Ortografía práctica, Manual Geográfico-Estadístico de la provincia de Alicante i diversos llibres de lectura.
(Perpinyà, 1681 – 1753)
Astrònom. Frare caputxí i mestre de teologia a Tolosa de Llenguadoc. Fou membre de l’acadèmia d’aquesta ciutat i de la de Ciències de París.
Entre les seves obres destaquen Traité sur les Epactes (1738) i Gregoriana correctio… (1743).
(València, 1735 – 1805)
Frare agustí. Era mestre en arts i teologia. És autor d’obres piadoses.
(Molina de Aragón, Castella, segle XVI – València, 16 octubre 1573)
Eclesiàstic dominicà. Mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador de Ferran de Nàpols, virrei de València. Per encàrrec del comte d’Oliva, predicà als moriscs d’Aiora, on fundà un convent de dominics.
Nomenat l’any 1556 vicari general dels convents de Sardenya, hi fundà convents i hi introduí la reforma tridentina.
És autor de Diálogo del soldado (1555), Manual de Cuaresma… (1555) i Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario (1567).
(Évol, Conflent, 7 gener 1900 – Perpinyà, 24 agost 1982)
Escriptor en francès. Mestre, exercí fins al 1940, que s’establí a Perpinyà.
És autor de nombroses novel·les, centrades en el país i la seva gent: Le mas des Oubells (1933), Ombres sur les champs (1934), La flamme sauvage (1936), Le vin pur (1945), la sèrie Les Grégoire, La terre du liège (1953), Le refus (1962) i Simon Roquère (1969).
Ha escrit també contes, i ha col·laborat a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc.
(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII)
Gramàtic. Ensenyà a diverses escoles dels antics regnes d’Aragó, Navarra i València.
Publicà tres obres de finalitat docent.
(Terol, Aragó, segle XVI – València, segle XVII)
Músic. Actuà com a tenor a la seu de València i del 1598 al 1600 fou mestre de capella a la catedral de Sogorb, on deixà obres de música sacra, algunes d’elles molt ambicioses, com Passio in Dominica Palmarum i In die Veneris.
A partir del 1600 actuà com a organista de la seu de València.
Dades dels Països Catalans 