(Torelló, Osona, 15 abril 1787 – 2 agost 1849)
Matemàtic i astrònom. Estudià filosofia al seminari de Vic, i lleis a la Universitat de Cervera.
Fou ajudant de l’Escola de Nàutica de Barcelona (1819), on fou deixeble del cosmògraf Agustí Comellas. Més tard fou catedràtic d’aquesta institució.
Des de 1847-48 ostentà la vicepresidència de l’Acadèmia de Ciències Naturals.
És autor de nombrosos treballs de matemàtiques i astronomia, que han restat inèdits.
(Figueres, Alt Empordà, 29 juny 1842 – Barcelona, 12 juny 1915)
Matemàtic i músic. Cursà la carrera de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic per oposició de geometria analítica, es llicencià en farmàcia l’any 1900.
Milità al partit republicà, i el 1903 fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona.
Membre de l’Acadèmia de Ciències des del 1876, donà a conèixer nombroses treballs científics.
És autor de Lecciones de geometría métrica (1903) i Apuntes autografiados de geometría de posición (1883).
(Barcelona, s XVII – 13 agost 1714)
Matemàtic.
És autor de l’obra Mundo maquinal de naturaleza y arte, o productos físicos o maquinarios del movimiento, tamaño y configuración, que signà amb el pseudònim de Gonzaga Cañet i restà inèdita.
(Sueca, Ribera Baixa, 1856 – Barcelona, 1915)
Matemàtic. Estudià ciències exactes a la universitat de Madrid, i en fou professor auxiliar.
Guanyà la càtedra d’anàlisi matemàtica a València, i més tard passà a Barcelona.
És autor de diversos llibres de text, un dels més coneguts, traduït a diversos idiomes, és Análisis matemático.
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 13 novembre 1881 – Barcelona, 5 juny 1972)
Físic i matemàtic. Fou professor de l’Escola d’Electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51).
Col·laborà amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i a la secció sísmica de l’Observatori Fabra.
Inventà el pluviòmetre d’intensitats del seu nom, usat arreu del món, i un anemòmetre d’aspiració (1913).
És autor d’unes 30 publicacions.
Fou membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans (1926-31).
(Catalunya, 1989 – )
(IDESCAT) Organisme autònom de caire administratiu amb personalitat jurídica pròpia. Constituït pel departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
Les seves funcions són, com a òrgan estadístic de la Generalitat, l’elaboració d’estadístiques geogràfiques, econòmiques, demogràfiques i socials encomanades pel Pla Estadístic de Catalunya, i des d’un punt de vista menys concret, elaborar, coordinar i difondre l’estadística a Catalunya.
Enllaç web: Institut d’Estadística de Catalunya
(Barcelona, 14 abril 1825 – Niça, França, 28 gener 1891)
Matemàtic i militar. El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit i, acabada la carrera, fou agregat a l’exèrcit, on assolí el grau de general de brigada.
Participà en la triangulació geodèsica d’Espanya (1853) i en la confecció del cadastre (1857). Fou fundador de l’Associació Geodèsica Internacional i president de la Comissió Internacional del Metre.
El 1878 fou nomenat director de l’Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid, on començà la publicació del mapa topogràfic de l’estat espanyol.
Entre el 1853 i el 1879 publicà una sèrie de notables treballs geodèsics, i el 1889 li fou concedit el títol de marquès de Mulhacén.
(Barcelona, 1942 – )
Matemàtic. Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1959-64), on ocupà diverses places de professor.
L’any 1970 es traslladà a París, on realitzà els primers treballs de recerca sota la direcció d’A. Lichnerowicz.
Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, ha treballat en recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i les teories de les foliacions holomorfes.
Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques. El 1990 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, 1821)
Matemàtic i eclesiàstic. Era canonge del capítol barceloní.
Fou catedràtic de cosmografia de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Hi presentà els treballs Nuevo método de resolver ecuaciones numéricas (1808) i Memorias sobre un nuevo método de explicar álgebra (1821).
(Mataró, Maresme, 13 desembre 1787 – Barcelona, 25 març 1867)
Escolapi i matemàtic. Fugí a Mallorca en produir-se l’entrada de les tropes napoleòniques el 1808.
Fou professor de matemàtiques en diverses escoles militars. Actuà com a comissari apostòlic de les Escoles Pies per a l’estat espanyol (1846-67).
És autor de textos de matemàtiques i geometria per a usos docents, com un Tratado elemental de matemática (1841-48) i unes Tablas de logarítmos (1847).
Dades dels Països Catalans 