Arxiu d'etiquetes: marquesat Villena

Villena i d’Arenós, Pere de

(País Valencià, segle XIV – Aljubarrota, Portugal, 1385)

Fill segon d’Alfons I, comte de Dénia, marquès de Villena i futur duc de Gandia, i de Violant d’Arenós. Com el seu germà Alfons II, fou custodiat en garantia pel rescat del seu pare, presoner a Nàjera (1367). Secundà la política castellana del seu pare en temps del seu amic Enric II de Castella.

Es casà amb una filla natural d’aquest rei, Joana. El pare li traspassà el marquesat de Villena. Visqué a Castella. Morí a la batalla d’Aljubarrota.

Fills seus foren Enric de Villena i de Castella i també Elionor i Joana, que es casarien, respectivament, amb Antoni de Cardona i de Luna i Joan Ramon Folc I de Cardona.

Villena, marquesat de

(País Valencià, segle XIV – )

Títol concedit el 1366, per Enric II de Castella, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III. Tot i així, el seu nét Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena.

Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón, primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí (1468) al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero (mort el 1529). Quadrinét d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso (mort el 1746), la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena; però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso (mort el 1751), que acabà casant-se amb ella i fou l’onzè marquès.

Una vegada mort, posà plet a la vídua el seu cosí germà Felipe Pacheco y de la Cueva (mort el 1798), que fou dotzè marquès per sentència del 1768. Mort sense fills, hi hagué més plets, fins que per una sentència del 1804 fou tretzè marquès Diego Fernández de Velasco (mort el 1811), tretzè duc de Frías, descendent agnat d’un germà del segon marquès.

Dels Fernández de Velasco passà per línia femenina, trencant l’agnació, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Martorell, ducs d’Almenara Alta.

Caterina de Castella

(Toro ?, Lleó, Castella, 1403 – Saragossa, Aragó, 19 octubre 1439) 

Marquesa de Villena. Germana del rei Joan II de Catalunya. Es casà (1420) amb l’infant Enric d’Aragó, germà d’Alfons IV de Catalunya, i secundà la seva política de domini del regne castellà.

Empresonat el seu marit per Joan II (1422), es refugià a València fins que fou alliberat (1425); s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat.

Morí de part, i està enterrada al monestir de Poblet.

Alfons I de Gandia

(Gandia, Safor, 1332 – 5 març 1412)

Comte de Ribagorça i Prades, marquès de Villena i duc de Gandia. Fill de l’infant Pere I d’Empúries i de Joana de Foix. Pel seu pare era cosí de Pere III el Cerimoniós. D’ell heretà els comtats de Ribagorça i Prades.

Fou capità general del regne de València. Ajudà Enric de Trastàmara en la seva lluita contra Pere el Cruel i això li valgué el marquesat de Villena. Posà fi a la invasió del comte d’Armanyac (1389-90) i, més tard, fou nomenat tutor d’Enric III de Castella.

El 1399 rebé el títol de duc de Gandia, gràcies als serveis prestats al rei Martí I l’Humà. Quan aquest morí sense fills, Alfons de Gandia presentà la seva candidatura a la successió, però morí el 1412 abans de celebrar-se la reunió de Casp.

Fou succeït pel seu fill Alfons II de Gandia.