Arxiu d'etiquetes: marquesat Anglesola

Boixadors i de Cotonet, Joana de

(Catalunya, vers 1782 – Peralada, Alt Empordà, 17 agost 1862)

Vuitena i darrera comtessa de Savallà i de Peralada, marquesa d’Anglesola i vescomtessa de Rocabertí.

Al morir, passà l’herència als Dameto, marquesos de Bellpuig, i després als Sureda, marquesos de Vivot.

Dameto i Crespí de Valldaura, Antoni Maria

(Palma de Mallorca, 7 agost 1782 – Peralada, Alt Empordà, 7 juny 1825)

Marquès de Bellpuig i, pel seu matrimoni amb Joana de Boixadors i de Cotonet (1801), marquès d’Anglesola, comte de Peralada i de Savallà i vescomte de Rocabertí. Era fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig.

Fou gentilhome de cambra de Ferran VII de Borbó. Lluità en la Guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França (1814). Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or (1817).

Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura.

Fou el pare de Josep Dameto i de Rocabertí  (Palma de Mallorca, 1810 – 1864)  Poeta. Es doctorà a Roma en teologia. Escriví composicions poètiques en italià, castellà i català (un poema sobre les Germanies) i un llibret d’òpera italiana.

Boixadors i de Pinós, Joan Antoni de

(Badalona, Barcelonès, 1672 – San Pier d’Arena, Gènova, Itàlia, 1745)

Militar i músic. Comte de Savallà i Peralada, marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí. Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Estudià música a Montserrat i compongué algunes peces musicals.

Austriacista, com a capità de la Coronela defensà Barcelona durant els setges de 1697 i 1706. Fou nomenat governador de Mallorca (1706) i foragità els borbònics de l’illa. Abandonà el càrrec el 1709, i, de nou a Barcelona, fou director de la capella musical de l’arxiduc Carles III a Barcelona, al qual acompanyà a Viena (1711) i des d’allà portà a terme gestions diplomàtiques per evitar l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya.

Fou nomenat cavaller director de la capella imperial de música de Viena (1717-21) i posteriorment president i porta-segells del Suprem de Flandes. A la mort de l’emperador (1740) anà a Itàlia, on morí.

L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president.