(Maresme, segle XIX – )
Títol senyorial atorgat el 1889 al senador Camil Fabra i Fontanills, a qui succeí el seu fill Ferran Fabra i Puig.
Ha passat a la família Peláez.
Alella, marquesat d’
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Maresme
Agell
Llogaret i antiga quadra. Les seves cases, en part d’estiueig, s’agrupen en dos caserius: Agell de Dalt, al voltant de l’església de Santa Helena (construcció gòtica del segle XVI), i Agell de Baix, al peu de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona.
Tots dos són a l’esquerra de la riera d’Agell, que desemboca directament al mar entre les rieres de Cabrera i d’Argentona.
Vilassar de Mar (Maresme)
Municipi del Maresme (Catalunya): 4,00 km2, 10 m alt, 20.636 hab (2017)
(o Sant Joan de Vilassar) Situat al litoral mediterrani.
Important agricultura basada principalment en el conreu de regadiu, obtingut amb aigua de pous, són dedicats a patates, hortalisses i floricultura (clavells), mentre que al secà és cultiven cereals, vinya i arbres fruiters. Predominen les explotacions agràries petites. La indústria és molt diversificada, amb predomini de la tèxtil. El 1987 s’inaugurà el Mercat de Flor i Planta Ornamental. Centre de turisme i estiueig, amb gran nombre d’apartaments, club nàutic i càmping. Àrea comercial de Mataró.
La vila és a la costa, a la desembocadura de la riera de Cabrils; església parroquial de Sant Joan (1727-79). El lloc es formà com a barri marítim de Vilassar de Dalt.
Dins el municipi hi ha algunes torres de defensa, entre les quals la torre de Can Nadal.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Vilassar de Dalt (Maresme)
Municipi del Maresme (Catalunya): 8,86 km2, 142 m alt, 8.961 hab (2017)
(o Sant Genís de Vilassar) Accidentat per la serra de Sant Mateu, als vessants de la Serralada Litoral.
Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), amb clar predomini de les explotacions agràries petites i de regadiu (hortalisses, flors i patates). Important indústria (tèxtil, del metall, química, de la fusta, etc). Estiueig. Àrea comercial de Mataró.
La vila és al peu del sector muntanyós, presidit per la massa del castell de Vilassar, gòtic, restaurat modernament, declarat monument històrico-artístic el 1931, fou centre de la baronia de Vilassar; l’església parroquial de Sant Genís, obra gòtica tardana (1511), fou destruïda el 1936, ha estat en part reconstruïda; interessant Museu de Malacologia (1967) i Museu Arqueològic Municipal (1961). Recinte megalític de can Boquet.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Trinca, La
(Canet de Mar, Maresme, 1969 – 1989)
Conjunt músico-vocal. Format per Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pasqual. Combinant el vessant musical amb l’humorístic, i amb cançons de textos directes i sovint d’intenció satírica i crítica, aconseguiren gran popularitat i un notable èxit comercial.
Els seus discs i espectacles musicals, com Trincar i riure (1971), Xauxa (1972), Mort de gana Show (1973), Trempera matinera (1977) o Nou de Trinca (1981), els convertiren en el grup català de més èxit de vendes. Participaren en diversos muntatges importants, com les Sis Hores de Cançó de Canet, i contribuiren a la normalització i popularització de la cançó en català. El 1987 editaren el disc Marro!.
Posteriorment també gravaren discs en llengua castellana i dirigiren i protagonitzaren diversos programes de televisió, com No passa res o Tariro tariro.
Torre Llauder
(Mataró, Maresme)
Vil·la romana. Coneguda des del segle XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions.
Malgrat ésser monument històrico-artístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable.
El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan F. Clariana.
Han estat conservades la part noble de la vil·la, residència del propietari, i les termes adjacents. Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’hàbitat secundari i recintes rústics, magatzems, pous, dipòsits, forns de vidre i un taller d’àmfores.
La construcció de la vil·la és datada en època d’August i presenta certa continuïtat d’activitat fins possiblement l’època alt-medieval.
Tordera (Maresme)
Municipi del Maresme (Catalunya): 84,09 km2, 34 m alt, 16.637 hab (2017)
Situat al límit amb la Selva, a la vall baixa de la Tordera. El territori, molt extens, és accidentat al sector de ponent pels vessants orientals del massís del Montnegre, i al de llevant pels occidentals del bloc de Blanes de la serralada de Marina; aquesta part és coberta de boscs de pins i sobretot d’alzines sureres i pasturatge.
Agricultura de regadiu, que aprofita el canal de Jalpí, i que produeix llegums, patates i hortalisses; al seca predominen els cereals, el farratge, productes d’horta i arbres fruiters. La ramaderia té importància (boví, porcí); avicultura. La indústria tradicional havia estat la surera, però ja desapareguda; actualment hi ha indústries de tints, de materials per a la construcció, l’alimentària, la tèxtil i la metal·lúrgica. Població en ascens.
La vila és a la dreta de la Tordera, centrada per l’església parroquial de Sant Esteve, dels segles XVI-XVIII, amb campanar romànic (segle XI).
El municipi comprèn, a més, els pobles d’Hortsavinyà, Vallmanya i Sant Pere de Riu, el santuari de l’Erola i les ruïnes de l’antic monestir templer de Roca-rossa.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Tiana (Maresme)
Municipi del Maresme (Catalunya): 7,95 km2, 136 m alt, 8.645 hab (2017)
Situat al litoral mediterrani, al límit amb el Barcelonès, als vessants de la Serralada Litoral (la Conreria, 413 m alt), al nord-est de Barcelona. El terme és drenat per diversos torrents que desguassen directament al mar.
L’activitat agrícola és troba en regressió davant la intensa urbanització; petites extensions dedicades al conreu de vinya, cereals i flors. És tradicional la indústria tèxtil i pren cada cop més importància la indústria de la construcció, aquesta última, beneficiada per les diverses urbanitzacions i segones residències que s’hi troben. Gran part de la població treballà a l’àrea industrial de Barcelona, ciutat d’on depèn la seva àrea comercial.
El poble és al peu dels vessants muntanyosos; l’església parroquial és de la fi del segle XIX.
El municipi comprèn, també, el santuari de la Mare de Déu de l’Alegria, can Sant-romà, amb restes d’una vil·la romana, la cartoixa de Montalegre i l’antic monestir de la Conreria.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Teià (Maresme)
Municipi del Maresme (Catalunya): 6,63 km2, 128 m alt, 6.333 h (2017)
(o Taià) Situat al sector interior de la comarca; accidentat pels vessants sud-occidentals de la serra de Sant Mateu i pels vessants de la serralada de Marina, al nord-est de la ciutat de Barcelona. Comprèn gairebé tota la vall de la riera de Teià i la petita serra de Teià (254 m alt).
Agricultura amb conreus de secà (vinya, cereals), que dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Indústria tèxtil tradicional. Nucli tradicional d’estiueig, d’ençà que a principi del segle XX es convertí en centre d’atracció turística. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.
La vila és a la vora de la riera de Teià; església parroquial de Sant Martí, de finals del segle XVI; es conserven algunes cases pairals.
Dins del terme hi ha diverses urbanitzacions i molts nuclis de població com les Delícies, les Nogueres, el Paradís o Santa Fe.
A la marina de Teià es formà el nucli del Masnou, que s’independitzà municipalment el 1825.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Santromà, can
(Tiana, Maresme)
(o can Sentromà) Important masia, situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre. L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del segle I aC. Correspon bàsicament a un casal gòtic dels segles XV i XVI, ampliat els segles successius. La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008.
La família Santromà consta des del segle XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal.
Al segle XIX fou transformat en casal modernista. Una tempesta posà (1934) al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions. Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà, inicià les excavacions, que han portat a descobrir quatre vil·les romanes sobreposades i restes de la primitiva capella, amb pintures romàniques de la fi del segle XI.
Un escollit mobiliari, una biblioteca especialitzada de temes arqueològics i d’història local i un taller d’estudi i exposició de les troballes arqueològiques romanes i posteriors, complementen aquest important conjunt monumental.
Dades dels Països Catalans 