(Catalunya, segle XII – Mallorca, 1229)
Senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Santa Perpètua de Gaià, Montclar, Selmella i Pontils. Fill segon de Guerau Alemany (V) i de Berenguera de Querol.
Assistí a la reconciliació de Jaume I el Conqueridor amb el comte d’Urgell (1217). Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d’on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany.
Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí.
(Mallorca, vers 1490 – Barcelona, 1571)
Bisbe franciscà, teòleg i humanista. Fou provincial de Catalunya, i des de la seva consagració com a bisbe titular de Constantina (1542) actuà d’auxiliar dels bisbes de Barcelona (Joan de Cardona, Jaume Caçador, Guillem Caçador).
Present a la segona etapa del concili de Trent (1551-52), intervingué en els debats sobre l’eucaristia i la penitència, posteriorment publicats (Barcelona, 1570), com també altres opuscles.
(Barcelona, 1897 – al mar Mediterrani, 1922)
Aviador. Treballà a l’empresa Pujol, Comabella i Cia. i obtingué el títol de pilot el 1919 al Prat de Llobregat.
Aquell mateix any, féu a Sabadell, amb Josep Canudas, els primer aterratges a Catalunya fora d’un aeròdrom i el primer vol de nit efectuat a la Península. El 1920 formà un grup de treball aeri amb Montesa i Trilla, i feren demostracions per les comarques.
A Mallorca promogué la creació d’una societat, l’Aero-marítima Mallorquina, per a establir un correu aeri amb Barcelona, de la qual societat fou director; obtingué el títol de pilot d’hidroavió a Itàlia.
Morí uns quants dies abans de la inauguració de la nova empresa, en caure al mar l’hidroavió que pilotava de Barcelona a Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 