(Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1843)
Cantant i eclesiàstic. Fou tenor de la capella de música de la seu de València, de la de les Descalzas de Madrid i, finalment, de la Capilla Real de Madrid.
La seva veu fou considerada realment excepcional i li valgué un alt prestigi.
(València, 1712 – Madrid, 1778)
Pintor. Era deixeble d’Evarist Muñoz. Des del 1743 residí a Madrid. Temps després passaria a Portugal i abans del 1755 es trobava novament a Madrid. Aquell any fou acadèmic de l’Academia de San Fernando, a la qual va presentar la pintura El sacrifici d’Abraham, i pintor de Felip V de Borbó.
Pintà Santa Teresa amb els quatre doctors per al convent de Carmelites de València i Els sants valencians per a la basílica dels Desemparats, també de València.
(València, 30 març 1917 – Madrid, 1 gener 2005)
Eclesiàstic i historiador. Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà sacerdot (1948) i obtingué càtedra universitària d’història moderna i contemporània (1948).
Ha estat degà a la facultat de Pamplona (1955-60) i és autor de diversos estudis històrics.
(València, 1635 – Madrid, 1673)
Pintor. Deixeble d’Esteve Marc a València i de Carreño de Madrid. Alternà la seva producció entre València i Madrid, on s’establí els darrers anys de la seva vida.
Pintà un Sant Cristòfor i un Sant Agustí amb Crist i la Verge, per a les monges Agustines de València.
(València, 22 febrer 1919 – Madrid, 12 setembre 2011)
Escriptor. Realitzà els estudis de dret a la Universitat de València. L’any 1954 anà a Londres on residí habitualment i on treballà com a periodista. Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb la seva obra Rosalinda.
En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novel·les que li valgueren el premi Nadal 1966 i altres guardons. Publicà Cuentos humildes (1948), La Zancada (1966), Bernard, uno que volaba (1972), Casi cuentos de Londres (1973), El gallo negro (1973), Cuentos del tiempo de nunca acabar (1977) i Una canción para un loco (1986).
(Castelló de la Plana, 6 desembre 1895 – Madrid, 5 setembre 1992)
Geòleg. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid, on es doctorà. Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar. Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà.
Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida.
Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València: Estudios sobre las cuevas paleolíticas valencianas. Cova Negra de Bellús (1942), El Paleogeno de El Collet (1967), Introducción a la Mineralogía de la provincia de Castellón de la Plana (1970). Fou autor també de nombrosos estudis referents a Extremadura (Geología y Morfología de Las Villuercas-Cáceres, Geología de los alrededores de Mérida) i col·laborà en el Mapa Geológico y Minero de España.
Fou sempre del Centre de Cultura Valenciana, de la Real Sociedad Española de la Historia Natural i de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1965 obtingué el Premio Nacional de Ciencias.
(València, 13 abril 1889 – Madrid, 19 juny 1956)
Pintora. Era filla del pintor Joaquim Sorolla i Bastida.
La seva producció és remarcable. Té quadres al Museu de Belles Arts de València.
(València, 10 juliol 1813 – Madrid, 8 abril 1888)
Polític i advocat. Republicà federal, fou diputat (1854 i 1869) i ministre d’ultramar amb la I República (del 22 febrer al 29 juny 1873); com a tal va declarar la llibertat dels esclaus a l’illa de Cuba.
Un cop caiguda la República, continuà fidel a Francesc Pi i Margall i formà part del Consell federal (1882-83).
Col·laborà en diferents periòdics, des dels quals defensà els seus ideals.
(Alacant, 14 març 1913 – Madrid, 14 abril 1972)
Pianista. Estudià al Conservatori de Madrid. Ha ofert recitals a diversos països europeus i orientals, sempre amb gran èxit.
Són remarcables les seves interpretacions de música espanyola. Nombrosos compositors li han dedicat alguna obra.
(Palma de Mallorca, 3 abril 1827 – Madrid, 2 abril 1891)
Pintor. Format a París i a Roma. Fou professor de dibuix (des del 1858) i catedràtic d’anatomia pictòrica (des del 1864) de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sots-director del Museo del Prado (des del 1864) i acadèmic de mèrit de San Fernando (1880).
Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat. Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona.
Dades dels Països Catalans 