(Calaceit, Matarranya, 1777 – Madrid, 1813)
Pintor. Estudià a l’Academia de San Luis (Saragossa) i amb Francisco Goya (Madrid). Morí pocs dies després del seu nomenament de pintor municipal de Madrid.
De les seves obres sobresurten les de tema religiós, retrats i miniatures.
(València, 1845 – Madrid, 1920)
Explorador. El 1879 recorregué tota la costa de la mar Roja, explorà l’Etiòpia i després remuntà el Nil.
Escriví Notes de viatge (1883).
(València, 1803 – Madrid, 1850)
Economista i funcionari de duanes. Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839).
Fou membre de l’Institut Industrial i del Fomento de la Ilustración, de Barcelona, i de les Societats Econòmiques de Tarragona i València, de les quals fou animador i per a les quals redactà diverses memòries industrialistes.
Intentà de formar un bloc industrial entre els seders valencians i els cotoners catalans enfront de l’agrarisme dominant.
(Tortosa, Baix Ebre, 1885 – Madrid, segle XX)
Arquitecte. S’establí a Madrid el 1910. Durant un període dilatat s’especialitzà en la construcció d’esglésies.
El 1914, per una casa d’estil Renaixement, construïda al carrer d’Almagro, obtingué un primer premi municipal.
(Girona, 17 maig 1839 – Madrid, 25 octubre 1891)
Militar. Assolí el grau de general. Participà a la guerra d’Àfrica de 1859-60. Militava al partit progressista. Es destacà entre els adversaris d’Isabel II de Borbó.
El 1874 fou nomenat cap de la primera divisió de l’anomenat exèrcit del Nord.
(Barcelona, 1866 – Madrid, 19 abril 1933)
Pintor. Fou professor de perspectiva a l’Escuela de Pintura y Grabado de Madrid, on s’establí. Es dedicà a l’escenografia.
Dirigí la decoració del Gran Teatre de la República, a Lisboa.
(Cervera, Segarra, segle XVI – Madrid, 7 desembre 1640)
Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets. Ocupà el càrrec de capellà del rei Felip IV. Més tard fou degà del capítol de Vic (1625) i mestrescola a Lleida (1639).
Treballà com a cronista del noble llinatge dels Queralt.
(Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934)
Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona.
El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí “La Verdad”. El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l’arquebisbe, dirigí “La Voz”, i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d’Oviedo.
De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer.
(Barcelona ?, s XIX – Madrid ?, s XIX)
Escenògraf. Fou contractat per l’ajuntament de Madrid per a pintar al Teatro del Príncipe (1847-48).
(Barcelona, 1818 – Madrid, 1870)
Jurista. Era catedràtic de l’Escola de Notaris de Madrid. Fou diputat a corts.
És autor de diverses obres de caràcter jurídic.
Dades dels Països Catalans 