Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Alemany i Moragues, Jeroni Agustí

(Palma de Mallorca, 1693 – Madrid, 1753)

Historiador. Noble i filipista, exercí diversos càrrecs municipals i d’assessoria jurídica a Mallorca. Fou nomenat cronista del regne (1717).

Fou autor de nombroses obres d’història balear que han quedat inèdites, excepte el primer volum de la seva Historia general del reino de Mallorca (1723), continuació de l’obra de Joan Dameto i interessant per l’aportació de notícies sobre l’època de Felip IV.

Altres escrits foren: Misceláneas historiales (5 vols.), Fastos baleáricos.

Alegre i Górriz, Pasqual

(València, segle XIX – Madrid, 2 octubre 1879)

Gravador. Fou catedràtic de l’Acadèmia de Belles Arts valenciana i del Conservatorio de Artes de Madrid.

Alcón i Calduch, Andreu

(València, 30 novembre 1782 – Madrid, 1 novembre 1850)

Doctor en farmàcia i químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23).

Fou diputat per València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés.

Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència.

Alcina i Franch, Josep

(València, 23 agost 1922 – Madrid, 28 octubre 2001)

Historiador. Estudià a València i a Madrid i s’especialitzà en antropologia i cultura sud-americanes. Anys més tard guanyà la càtedra d’arqueologia americana de la universitat Complutense de Madrid.

Entre les seves obres cal destacar, entre d’altres: Manual de Arqueología Americana (1965), Fuentes indígenas de México (1956), América en la época de los Austrias (1962), La arqueología antropológica en España (1975), Arqueología de Chinchero (1976) i Arte y antropología (1982).

Alcázar, Mariana

(València, 1739 – Madrid, 17 novembre 1797)

Actriu de diversos gèneres. Actuà principalment a Madrid.

Amb les seves caracteritzacions còmiques motivà sorollosos apassionaments del públic.

Albiñana Sanz, José María

(Ènguera, Canal de Navarrès, 13 octubre 1883 – Madrid, 23 agost 1936)

Metge i polític. En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els Legionarios de Albiñana, que subsistí fins a la Guerra Civil.

Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d’extrema dreta. Participà a la revolta de Sanjurjo, la qual cosa li costà l’empresonament i l’exili a Las Hurdes fins al 1933.

Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra Civil.

És autor de diversos llibres.

Alba i Abad, Leocàdia

(València, 22 gener 1866 – Madrid, 10 desembre 1952)

Actriu. Obtingué gran renom a l’escena castellana (actuà molts anys al teatre Lara de Madrid) amb obres d’Arniches, Benavente, etc,.

Fou el primer nom d’una dinastia d’actors que encara continua actualment.

Alaix i Fàbregues, Isidre

(Ceuta, 1790 – Madrid, 15 octubre 1853)

Militar d’origen català. Participà en la primera guerra Carlina (1833-40). Fou ministre de la guerra (1838-39), durant la regència de Maria Cristina i sota la presidència d’Evaristo Pérez de Castro.

Durant la seva gestió es produí el tractat de Bergara que posava terme a la primera guerra Carlina al nord. Per aquest motiu li fou concedit el títol de comte de Bergara.

Agramunt, Pasqual

(València, 1688 – Madrid, 1738)

Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València.

Escriví entre altres obres de tema eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians.

Abril i Martorell, Ferran

(València, 31 agost 1936 – Madrid, 16 febrer 1998)

Polític. President de la Diputació de Segovia i procurador a Corts (1969-71).

Com a col·laborador d’Adolfo Suárez fou ministre d’Agricultura (1976-77), vicepresident tercer (1977-78) i ministre d’Economia i vicepresident segon del Govern (1978-80). Diputat (1979-82) d’UCD per València.

El 1982 abandonà la política activa.