Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Escrivà i Soriano, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1 juny 1913 – Madrid, 18 abril 1999)

Escriptor i director de cinema. Fou premi Nacional de Literatura el 1947, amb l’assaig Jornadas de Miguel de Cervantes. Guionista d’alguns dels films de R. Gil per a les productores Cifesa i Aspa Films, aquesta darrera fundada per Escrivà.

Debutà en la direcció amb El hombre de la isla (1959), a la qual han seguit, entre d’altres, Dulcinea (1969), La lozana andaluza (1976), Esperando a papá (1980) i Montoyas y Tarantos (1989, seleccionada als Oscars).

En els darrers anys s’especialitzà en telesèries.

Domingo i Marquès, Francesc

4 Respostes

(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920) 

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.

Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.

Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).

Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956)  Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.

Dolç i Dolç, Miquel

6 Respostes

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 desembre 1912 – Madrid, 27 desembre 1994)

Escriptor. Professor d’institut i catedràtic d’universitat. Vinculat a l’escola mallorquina, s’inicià com a poeta seguint els esquemes tradicionals i classicitzants: El somni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958) i Flama (1962), on evolucionà cap a una poesia més compromesa.

Assagista, crític, investigador i traductor al català de Virgili (Bucòliques, 1956; Eneida, 1958), Marcial (Epigrames, 5 volums, 1949-59), Persi (Sàtires, 1955), Estaci (Silves, 1957-60), Tàcit (Històries), Camöes (Els Lusíades, 1964, amb Guillem Colom), Ovidi, Lucreci (De la natura, premi Llengües Clàssiques de Traducció, 1987) i Sant Agustí (Confessions, 1989). Va pertànyer a l’equip de direcció de la Fundació Bernat Metge.

Entre la seva producció cal destacar: El color en la poesia de Costa i Llobera (1953) i Retorno a la Roma clásica (1972).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Díaz i Donderis, Filibert Abelard

Deixa un comentari

(València, 1838 – Madrid, 6 juny 1923)

Periodista i polític conservador. Fundà i dirgí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí (1863) “El Valenciano”.

Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Illes Balears, Alacant, Granada i la Corunya.

Publicà una Guía de Valencia.

Danvila i Collado, Francesc

2 Respostes

(València, 29 gener 1829 – Madrid, 18 juny 1898)

Escriptor. Germà de Manuel. Fundà i animà les revistes “El Iris” (1848) i “La Cartera” (1849), i fou redactor literari del diari “El Valenciano”.

Escriví diverses obres teatrals i, sempre en castellà, publicà algunes novel·les històriques (La hija del Rabbí, El tesoro de Montealegre) basades en temes locals.

Danvila i Villarrasa, Bernat Joaquim

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Madrid, 1782)

Economista i jurista. Doctor en dret civil i en canònic.

Fou professor de grec a la Universitat de València i catedràtic de filosofia moral i dret públic del Seminario de Nobles de Madrid, on fou elegit membre de l’Academia de la Historia.

És autor d’unes Lecciones de economía civil o del comercio (Madrid 1779), en què feia conèixer les doctrines econòmiques de Condillac, de Hume i de Cantillon.

Dabán y Ramírez de Arellano -germans-

Deixa un comentari

Luis Dabán y Ramírez de Arellano  (Pamplona, Navarra, 1841 – Madrid, 1892)  Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina combaté als carlins al Maestrat. Davant les seves forces Martínez Campos (1874) proclamà Alfons XII de Borbó rei d’Espanya a Sagunt.

Antonio Dabán y Ramírez de Arellano  (Pamplona, Navarra, 1842 – Madrid, 1913)  Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià. Fou capità general de València (1890-92).

Cuevas i Cardona, Agapit

Deixa un comentari

(València, vers 1861 – Madrid, 24 març 1904)

Actor. Conreà el teatre en llengua castellana, amb veritable èxit, a l’estat espanyol, l’Argentina i l’Uruguai.

Crespí de Valldaura i de Borja, Francesc

3 Respostes

(València, segle XVI – Madrid, 9 abril 1609)

Poeta. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja. Fou comanador de Montesa des del 1577.

Les seves poesies, en castellà, foren publicades per Gaspar Mercader (El Prado de Valencia, 1600) i per Bernat Català de Valeriola (Justas poéticas, 1602).

De la seva muller Juana Brizuela (que li sobrevisqué fins el 1649) tingué nou fills, dels quals es destacaren el vice-canceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela.

Crespí de Valldaura i Caro, Agustí

Deixa un comentari

(València, 13 gener 1833 – Madrid, 17 desembre 1893)

Polític carlí. Comte d’Orgaz, de Castrillo i de Sumacàrcer. Nét de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana. Estudià a França; s’instal·là a Madrid, on el 1868 fundà el diari “La Libertad Cristiana”.

El 1871 fou diputat a corts per Burgos. En acabar la Tercera Guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració (1875), i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política.