(Llucmajor, Mallorca, 1901 – juliol 1936)
Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila.
Permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l’illa- i de la producció La Hormiga (1931).
Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets.
(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)
Elevació de l’illa, que constitueix el darrer estrep de la serralada de Llevant pel sector sud-oriental. És situat sobre un altiplà d’uns 200 m d’altitud, al límit entre els dos municipis. El conjunt muntanyós emergia ja durant l’era secundària d’un mar epicontinental que cobria les futures illes Balears.
Els cims més importants són el puig de Randa (543 m) i el puig de Son Roi (501), separats entre ells per una vall que aprofita la carretera dels santuaris de Nostra Senyora de Cisa i de Cura.
La vegetació natural es compon de pinedes, bosc baix i garrigars.
Barri central de la ciutat, que correspon a la vila planificada per Jaume II de Mallorca el 1300.
Possessió, prop del qual neix el torrent de Garonda, que desemboca a la costa meridional de l’illa, entre la punta Plana i s’Estanyol.
(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)
Massís muntanyós (420 m alt), a ponent del puig de Randa, termenal dels dos municipis.
És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn. El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi.
Hi ha explotacions de pedra calcària.
(Campos, Mallorca, vers 1670 – Llucmajor, Mallorca, 1745)
Jurista i sacerdot. Doctor en drets. El 1699 fou catedràtic d’institut i posteriorment de prima de cànons a la Universitat de Mallorca. Fou oïdor de la Reial Audiència de Mallorca.
Partidari de Carles d’Àustria, acabada la guerra de Successió deixà les seves activitats públiques i fou ordenat sacerdot. Va ésser nomenat rector de Puigpunyent (1729) i de Llucmajor (1736).
Obres: Tractat de Dret civil, Primitia cononum sive materiae et elucubrationescanonicae, etc.
Antiga residència rural dels trinitaris, al sud-oest de la ciutat.
(Llucmajor, Mallorca, 28 novembre 1932 – 9 octubre 2005)
Arqueòleg i historiador. Doctorat a Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres (1968) amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia. Director de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Ha treballat sobre les cultures talaiòtiques i sobre Llucmajor i ha publicat diversos treballs, sovint en col·laboració amb Josep Mascaró i Pasarius.
Té una especial importància la seva Historia de Llucmajor (primer volum 1972).
(Llucmajor, Mallorca, 23 desembre 1772 – Palma de Mallorca, 16 març 1847)
Frare franciscà exclaustrat.
L’any 1840 publicà a l’illa un Diccionari mallorquí-castellà i el primer que s’ha donat a llum, que inclou un recull d’adagis mallorquins, i un interessant Diccionaret de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no se usen, compost per N. Per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March.
Caseria, situada a la costa, a l’est de la punta Plana.
Forma, juntament amb els pròxims nuclis de Can Mandana i de sa Ràpita (del terme de Campos) un centre de turisme i estiueig.
Dades dels Països Catalans 