(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)
Massís muntanyós (420 m alt), a ponent del puig de Randa, termenal dels dos municipis.
És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn. El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi.
Hi ha explotacions de pedra calcària.
(Campos, Mallorca, vers 1670 – Llucmajor, Mallorca, 1745)
Jurista i sacerdot. Doctor en drets. El 1699 fou catedràtic d’institut i posteriorment de prima de cànons a la Universitat de Mallorca. Fou oïdor de la Reial Audiència de Mallorca.
Partidari de Carles d’Àustria, acabada la guerra de Successió deixà les seves activitats públiques i fou ordenat sacerdot. Va ésser nomenat rector de Puigpunyent (1729) i de Llucmajor (1736).
Obres: Tractat de Dret civil, Primitia cononum sive materiae et elucubrationescanonicae, etc.
Antiga residència rural dels trinitaris, al sud-oest de la ciutat.
(Llucmajor, Mallorca, 28 novembre 1932 – 9 octubre 2005)
Arqueòleg i historiador. Doctorat a Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres (1968) amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia. Director de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Ha treballat sobre les cultures talaiòtiques i sobre Llucmajor i ha publicat diversos treballs, sovint en col·laboració amb Josep Mascaró i Pasarius.
Té una especial importància la seva Historia de Llucmajor (primer volum 1972).
(Llucmajor, Mallorca, 23 desembre 1772 – Palma de Mallorca, 16 març 1847)
Frare franciscà exclaustrat.
L’any 1840 publicà a l’illa un Diccionari mallorquí-castellà i el primer que s’ha donat a llum, que inclou un recull d’adagis mallorquins, i un interessant Diccionaret de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no se usen, compost per N. Per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March.
Caseria, situada a la costa, a l’est de la punta Plana.
Forma, juntament amb els pròxims nuclis de Can Mandana i de sa Ràpita (del terme de Campos) un centre de turisme i estiueig.
Torre de defensa de la costa, bastida en un promontori, a l’oest de la punta Plana, el darrer terç del segle XVI.
Cap de la costa meridional de l’illa, límit oriental de la badia de Palma.
El 1597 fou construïda prop seu una torre de defensa.
(Llucmajor, Mallorca, 1705 – ? , 1775)
Glosador. Hom l’anomenava Catanyet.
Versificador fàcil, compongué molts epigrames i entre les seves poesies figura un diàleg entre En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’En Cosme, així com un poema extens sobre les desgràcies sofertes per Mallorca entre els anys 1744 i 1750.
Caseriu i cala (anomenada també cala des Carril), a la costa meridional, entre el cap Blanc i cala Beltran.
Dades dels Països Catalans 