(Os de Balaguer, Noguera)
Despoblat (1.039 m alt), damunt la serra de Montessor, a la divisòria d’aigües entre el Farfanya i la Noguera Ribagorçana, al sud del coll d’Alberola.
Hi ha l’antiga església (que el 1103 fou donada al monestir d’Àger) i les restes del castell de Montessor, un dels castells del comtat d’Urgell, esmentat als segles XII i XIII.
Es despoblà al segle XIV.
(Vallbona de les Monges, Urgell)
Despoblat i antic castell, al sud-est del poble.
Els seus delmes, el 1238, foren disputats pels monestirs de Vallbona i de Poblet, i el 1242 fou determinat que es repartirien entre Vallbona i la mitra i el capítol de Tarragona.
(Àger, Noguera)
(ant: Puigdelluell) Despoblat i antiga quadra, al sud de la vila, damunt la serra de Montesquiu (944 m alt), que, juntament amb la serra de Montlleó, separa les valls d’Àger i del riu de Farfanya.
El castell fou fet erigir el 1066 per Arnau Mir de Tost; el 1086 fou cedit al monestir d’Àger. És esmentat encara al segle XVII.
La seva església, que encara es conserva, és dedicada a sant Jaume.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Antiga quadra (dita també quadra de Sant Joan de Montdarn, o, més antigament, de Sant Martí de Montdarn), dins la parròquia de Sant Joan de Montdarn, amb la qual formà un municipi el segle XIX.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Antiga quadra, al nord del poble de Santa Linya, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el límit amb el d’Àger.
Havia depès d’Oroners.
El castell de Montclús és esmentat el segle XI.
(Vic, Osona, segle XI – segle XIX)
Antic castell, situat a la part alta de la ciutat, entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior. Al segle XI era conegut per palau, o torre, comtal de Vic, o, més sovint, per castell de Vic.
Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat. Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns.
El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat (II) de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448. Aquest any els consellers de Vic el compraren als Foix, vescomtes de Castellbò, i el vengueren el 1450 a l’Almoina General de Vic.
Fou destinat a graners i a presó, i fou demolit el 1882 en descobrir-se el temple romà.
Resten part dels murs de tramuntana, que mostren que era un edifici de tres pisos reedificat a la fi del segle XI.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Antic castell (542 m alt), enlairat a l’interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui. De domini comtal, vers el 995 fou infeudat a Gombau de Besora i l’heretà el seu gendre Mir Geribert vers el 1056.
El seu terme comprenia aleshores les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà d’Amunt, Sant Genís de l’Ametlla, Sant Andreu de Samalús, Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries i part de la parròquia de Santa Maria de Caldes (llevat de la població); també comprenia l’alou del Fai, amb les parròquies de Sant Martí i de Sant Vicenç de Riells.
El 1359 es considerava també del terme Sant Sebastià de Montmajor, Sant Bartomeu de Mont-ras i Santes Justa i Rufina. Aquestes parròquies, llevat de la de Samalús, formaren la baronia de Montbui, que es mantingué unida fins el 1799, que se separà Sant Feliu de Codines. A la fi de l’Antic Règim es creà el municipi de la Baronia de Montbui, que es dissolgué el 1841.
Antic priorat femení de donades o canongesses agustinianes, situat al límit nord del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual Conreria.
Les monges s’hi establiren al començament del segle XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema.
El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona.
(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)
Antic terme i caseria, al nord-est de la vila, camí de la Fuliola i del Tarrós. Estigué unit a Montsuar.
Té una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.
Despoblat, situat al vessant septentrional del característic puig de Montagut (962 m alt), coma del sector de la Serralada Pre-litoral Catalana, que domina, per l’est, el congost pel qual el Gaià s’obre pas cap al mar.
El poblament era dispers i centrat per l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera.
Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja el segle X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.
Dades dels Països Catalans 