(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Antic monestir (Sant Julià de Sentís), situat sota el poble de Sentís, prop del riu de Bellera. Hom en desconeix la fundació.
El 848 els preveres Constantí i Atilà, que regien el lloc, s’oferiren a l’abat Trassari de Lavaix perquè hi restaurés la disciplina monàstica. L’intent era de crear-hi un monestir independent, però no hi reeixí.
Sovint s’ha confós documents de Sant Tirs de Llastarri, propietat de Lavaix, amb els de Sentís.
(Senterada, Pallars Jussà)
Antic monestir, situat a l’indret de l’església parroquial de Santa Maria, a la confluència del riu de Bellera i el Flamicell.
En aquest lloc, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada. Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possedoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria (Santa Maria de Senterada), a la qual sotmeté la cel·la o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui.
Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven considerant-la com casa seva. El seu abat Agilà el 844 recaptà un nou precepte d’immunitat del rei Carles el Calb.
Malgrat això, el monestir decaigué al llarg del segle X fins al punt que el bisbe substituí la comunitat benedictina per una de clergues o canonical (1042), que hi perdurava el 1312 només amb tres clergues, sota l’obediència directa del bisbe.
A la fi del segle XIII ja no hi ha traces de comunitat a Senterada, que fou una simple parròquia de domini directe de la mitra d’Urgell.
(Ripollès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pau de Seguries.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Antic lloc de la vall d’Àneu, a l’antic municipi de València d’Àneu, sota el castell de València, on tenia lloc, a la pedra comtal, el jurament de les llibertats i franqueses de la vall per part dels nous comtes de Pallars Sobirà (o de Pallars).
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Queralt.
(els Prats de Rei, Anoia)
Nom d’una ciutat romana que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per uns grups d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila.
Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra, i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra.
(Oristà, Osona)
Antiga masia, situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers, afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló.
Existia ja el 1131 i era una antiga vil·la rural. Abans donà nom a la capella de Sant Nazari (d’Oristà), situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers.
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Antic castell, que esdevingué després masia (ca l’Isaac, de la caseria de les Llombardes), al cim d’un turó que domina, per l’esquerra, el riu de Foix.
És esmentat ja el segle XIII. El segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera.
Prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs.
(Bellpuig d’Urgell, Urgell)
Antic terme, al nord de la vila, entre els de Barbens, Castellnou de Seana i Anglesola.
Al límit amb el de Barbens, i proper a aquest poble, s’ha format el barri de Seana.
(Cervera, Segarra)
Indret on es formà la ciutat i on hi hagué, antigament, el santuari de la Mare de Déu del Coll de les Savines, nom que duu la imatge gòtica que presideix l’altar major de l’església de Santa Maria de Cervera.
Dades dels Països Catalans 