(Ripollès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pau de Seguries.
Seguries de Ter *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: llocs antics
Segura -Pallars Sobirà-
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Antic lloc de la vall d’Àneu, a l’antic municipi de València d’Àneu, sota el castell de València, on tenia lloc, a la pedra comtal, el jurament de les llibertats i franqueses de la vall per part dels nous comtes de Pallars Sobirà (o de Pallars).
Segarra de Gaià *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Queralt.
Segarra -Anoia-
(els Prats de Rei, Anoia)
Nom d’una ciutat romana que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per uns grups d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila.
Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra, i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra.
Segalers
(Oristà, Osona)
Antiga masia, situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers, afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló.
Existia ja el 1131 i era una antiga vil·la rural. Abans donà nom a la capella de Sant Nazari (d’Oristà), situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers.
Secabecs
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Antic castell, que esdevingué després masia (ca l’Isaac, de la caseria de les Llombardes), al cim d’un turó que domina, per l’esquerra, el riu de Foix.
És esmentat ja el segle XIII. El segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera.
Prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs.
Seana
(Bellpuig d’Urgell, Urgell)
Antic terme, al nord de la vila, entre els de Barbens, Castellnou de Seana i Anglesola.
Al límit amb el de Barbens, i proper a aquest poble, s’ha format el barri de Seana.
Savines, coll de les
(Cervera, Segarra)
Indret on es formà la ciutat i on hi hagué, antigament, el santuari de la Mare de Déu del Coll de les Savines, nom que duu la imatge gòtica que presideix l’altar major de l’església de Santa Maria de Cervera.
Sau -Osona-
(Vilanova de Sau, Osona)
Antic terme que englobava tot l’actual municipi.
Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau (917 a 952) de l’antic terme de Cornil. A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la Roca de Sau, probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons.
El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers cognomenats de Sau i després els Savassona, que n’esdevingueren els senyors directes des del segle XV.
La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’església que es troba avui sota el pantà de Sau i que fou modificada després dels terratrèmols del 1425 i de nou al segle XVIII.
Avui hi subsisteixen alguns dels antics masos, però ha esdevingut un indret turístic amb dos hotels, un club nàutic i xalets residencials que aprofiten l’atractiu del pantà que omple la vall, envoltada de cingles i pendents amb densos boscs de pins.
Santa Maria Savall
(Balenyà, Osona)
Antiga església i petit convent, a l’extrem meridional del municipi, a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra.
Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra. Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps.
Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX.
Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització de Puigsagordi. Sota seu, hom ha construït una petita resclosa.
Dades dels Països Catalans 