Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Fe del Penedès.
Torre del Penedès, la *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: llocs antics
Torre Abadal
(Molins de Rei, Baix Llobregat)
(o Torrabadal) Antiga quadra, centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del segle XIII, potser l’antiga torre d’Olarda, possessió, ja al segle X, del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Hom l’ha identificada també amb una antiga torre Espigolera.
Torrassa, la -Pallars Sobirà-
(Espot, Pallars Sobirà)
(ant: castell d’Orís o de Vestra) Antic castell, prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.
En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa, la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu.
Torlanda
Antic lloc i castell, al sector meridional del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell de Torlanda és esmentat ja el 1178 (abans fou anomenat Segura), dins el comtat de Barcelona. Al darrer quart del segle XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona; el monestir cedí Sarral i Cabra i adquirí Forès, Conesa i Torlanda.
Torelló, castell de
(Sant Vicenç de Torelló, Osona)
Castell termenal, situat gairebé al límit amb el terme de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m alt.
Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló (exclosa la Vola, que era del terme de Curull) i el sector de Saderra, del terme d’Orís.
Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià. Al segle XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el determinatiu de Torelló. Després d’un període que fou pres als Montcada (1312-51) passà als Cabrera i finalment als marquesos d’Aitona (1577), que, només amb una petita venda als Granollacs (1623-28), el posseïren fins al segle XIX.
Del castell resta en peu una torre del segle XII; les muralles i les defenses foren abatudes el 1554 perquè no servís de refugi als bandolers.
Toralla i Serradell
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Antic municipi, incorporat el 1969 al nou de la Conca de Dalt, a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal).
L’antic terme comprenia els pobles de Toralla (l’antic cap del municipi), Serradell (que fins a mitjan segle XX fou cap del municipi, al qual donà nom), Erinyà, Rivert i Torallola.
Timor -Segarra-
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
Antic poble de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, a llevant del poble.
Centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l’antiga església parroquial de Sant Jaume, bastits al cim d’un tossal que domina, per la dreta, el riu d’Ondara.
Tillar, el
(Vimbodí, Conca de Barberà)
Antiga granja de Poblet. Fou un centre d’explotació forestal.
El lloc és esmentat des de la fi del segle XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb els seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei.
Territori de Tarragona, el
(Baix Camp / Tarragonès)
Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, la Canonja, Vila-seca de Solcina, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.
Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle. Agafava una extensió d’uns 7 km d’est a oest, i fins a 4 km, en alguns punts, de nord a sud. Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, la Canonja i Vila-seca.
En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus.
Entre les partides de terra que hi corresponien, Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada.
Terrassola i Lavit *
Nom donat al municipi que es formà el 1920 per la unió dels termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, i que oficialment és coneix pel nom actual de Torrelavit.
Dades dels Països Catalans 