(o de Gallegans) Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Daniel.
Vall de Galligants, la *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: llocs antics
Vall de Castellbó, la
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Antic municipi que comprenia la vall de Castellbó, excepte la vila de Castellbó, que formà un municipi a part fins abans del 1920, que passà a formar el de la Vila i la Vall de Castellbó (o, simplement, Castellbó), agregat el 1970 a l’actual.
Utxesa
(Torres de Segre, Segrià)
Antic terme, on hi ha el pantà d’Utxesa, que serveix per a la regulació del canal de Seròs, i per a la producció d’energia elèctrica. També és anomenat pantà de Secà.
Ulldecona, abrics d’
(Ulldecona, Montsià)
(o abrics de l’Ermita) Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d’art rupestre llevantí de Catalunya.
Especial rellevància té l’abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme.
Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l’edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat.
Enllaç web: abrics de l’Ermita
Ullastret, ciutat ibèrica d’
(Ullastret, Baix Empordà)
Poblat o ciutat pre-romana, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l’illa d’En Reixac. És el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics van assignar a la tribu ibèrica dels indigets. El jaciment constitueix una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Cal destacar que el complex és excepcional, tant per les dimensions com per l’estat de conservació, i la informació que ha proporcionat sobre les formes de vida dels ibers ha estat fonamental en el coneixement d’aquesta antiga cultura. S’hi conserven les restes de la muralla de carreus i torres quadrangulars. Hi han estat trobades importants restes de ceràmica ibèrica i hel·lenística (s IV aC).
El 2012, la Generalitat inicià el procediment per a declarar-ne la zona Bé cultural d’interès nacional.
Enllaç web: Ullastret
Tudela de Ter *
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Gregori.
Tudela, castell de -Gironès-
(Sant Gregori, Gironès)
Antic castell, situat al cim de la serra de Sant Grau (dita antigament puig de Tudela), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.
Esmentat des de mitjan segle XV com a possessió dels comtes de Barcelona. Hi tingueren drets els Montcada (segle XII) i després els Cartellà, els Xetmar i també els Pinós.
Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents.
Trinitat, Col·legi de la
(Barcelona, 1675 – 1834)
Col·legi de formació de frares trinitaris. Fundat d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.
Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels. S’hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia.
La meitat dels seus alumnes havien d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, o sigui del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó.
Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupil·latge.
Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1834.
Trinitat, castell de la
(Roses, Alt Empordà)
Castell, les ruïnes del qual s’aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al sud-est de la vila.
Era de petites dimensions, amb la planta en forma d’estrella, per a protegir la vila i la badia.
Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la Guerra del Francès.
Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat.
Tresponts, monestir de
(Fígols i Alinyà, Alt Urgell)
Antiga abadia benedictina (Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer. Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al sud-oest del terme.
Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí. El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament.
Al principi del segle X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat. D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts (1079).
El nom de Tresponts li pervingué perquè hom atribueix al monestir la guarda i manteniment dels tres ponts que tenia ací el camí ral que per Organyà s’enfilava vers la Seu d’Urgell.
Després d’una certa vitalitat al llarg dels segle X i XI, es tornava a trobar decadent el 1075. El comte Ermengol V d’Urgell intentà d’unir-lo a Sant Llorenç de Morunys, però es decantà el 1079 per Ripoll, d’on fou priorat a partir d’aleshores. El seu prior és documentat en fonts ripolleses fins el 1192; més tard es perden les notícies i desaparegué la seva comunitat.
A la darreria del segle XV es trobava ja del tot enderrocat, però la seva propietat continuava pertanyent al monestir de Ripoll.
Dades dels Països Catalans 