Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Vall d’Hebron, monestir de la

13 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), a la ciutat, també dit de Collserola.

Fundat per Violant de Bar, esposa del rei Joan I, el 1393. Entre el 1394 i el 1397 s’hi aixecà l’església sota la direcció d’Arnau Bargués. A mitjan segle XV, la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, impulsà activament noves construccions: en aquesta època foren fets el claustre i diverses dependències; les obres varen continuar fins als últims anys del segle XV.

L’exclaustració del 1835 i el traçat i la realització de la carretera de l’Arrabassada van enrunar pràcticament l’edifici, del qual resten tan sols dependències menors i algunes pedres esculturades i elements arquitectònics de l’obra gòtica.

Vall dels Horts

1 Resposta

(Sant Fruitós de Bages, Bages)

Antic poble de cases escampades, que constituí l’antiga parròquia de Sant Genís, senyoria del monestir de Sant Benet de Bages.

Documentada des del segle XI, al segle XIV fou unida a la de Sant Jaume d’Olzinelles, que al segle XVII l’absorbí definitivament.

De la vella església només resta un munt de pedres.

Vall de Galligants, la *

Deixa un comentari

(Girona, Gironès)

(o de Gallegans)  Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Daniel.

Vall de Castellbó, la

3 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Antic municipi que comprenia la vall de Castellbó, excepte la vila de Castellbó, que formà un municipi a part fins abans del 1920, que passà a formar el de la Vila i la Vall de Castellbó (o, simplement, Castellbó), agregat el 1970 a l’actual.

Utxesa

1 Resposta

(Torres de Segre, Segrià)

Antic terme, on hi ha el pantà d’Utxesa, que serveix per a la regulació del canal de Seròs, i per a la producció d’energia elèctrica. També és anomenat pantà de Secà.

Ulldecona, abrics d’

Deixa un comentari

(Ulldecona, Montsià)

(o abrics de l’Ermita)  Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d’art rupestre llevantí de Catalunya.

Especial rellevància té l’abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme.

Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l’edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat.

Enllaç web: abrics de l’Ermita

Ullastret, ciutat ibèrica d’

4 Respostes

(Ullastret, Baix Empordà)

Poblat o ciutat pre-romana, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l’illa d’En Reixac. És el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics van assignar a la tribu ibèrica dels indigets. El jaciment constitueix una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Cal destacar que el complex és excepcional, tant per les dimensions com per l’estat de conservació, i la informació que ha proporcionat sobre les formes de vida dels ibers ha estat fonamental en el coneixement d’aquesta antiga cultura. S’hi conserven les restes de la muralla de carreus i torres quadrangulars. Hi han estat trobades importants restes de ceràmica ibèrica i hel·lenística (s IV aC).

El 2012, la Generalitat inicià el procediment per a declarar-ne la zona Bé cultural d’interès nacional.

Enllaç web: Ullastret

Tudela de Ter *

Deixa un comentari

(Gironès)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Gregori.

Tudela, castell de -Gironès-

1 Resposta

(Sant Gregori, Gironès)

Antic castell, situat al cim de la serra de Sant Grau (dita antigament puig de Tudela), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.

Esmentat des de mitjan segle XV com a possessió dels comtes de Barcelona. Hi tingueren drets els Montcada (segle XII) i després els Cartellà, els Xetmar i també els Pinós.

Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents.

Trinitat, Col·legi de la

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – 1834)

Col·legi de formació de frares trinitaris. Fundat d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.

Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels. S’hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia.

La meitat dels seus alumnes havien d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, o sigui del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó.

Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupil·latge.

Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1834.