(Sort, Pallars Sobirà)
Despoblat, a l’est del municipi, al vessant occidental del pic de l’Orri, dins l’antic terme de Pernui. La seva església era dedicada a sant Feliu. El segle XVII era ja només un mas.
Hom ha suposat, sense fonament, que era l’origen de Sort.
(Vic, Osona)
Antiga quadra, del terme del castell de Sentfores, situada prop del límit amb Malla.
Prengué el nom d’un villare Lamberti, documentat als segles X i XI. Formà una quadra de domini eclesiàstic (3 masos el 1380) que es fusionà amb Sentfores al segle XV.
(Aiguaviva, Gironès)
Antic castell i demarcació feudal que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d’Onyar, per on s’estenia també el seu terme.
L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del segle XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany.
Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany, una capella i santuari marià situat a uns 10 minuts, vers el sud-oest, del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava. És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca. S’hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del segle XV, molt popular a la contrada.
Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, coneguts des del segle XII, que més tard esdevingueren senyors de la varvassoria de Vilademany.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Boi de Llobregat.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Salvador de Toló.
(Ogassa, Ripollès)
Antiga parròquia rural (1.260 m alt) (Santa Maria de Vidabona), als vessants meridionals de la serra de Sant Amanç.
Existia ja el 1044. Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor. Tingué un quant temps d’independència al segle XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor.
La seva església romànica, del segle XII, es troba avui dia en ruïnes.
(Olèrdola, Alt Penedès)
Antic petit castell medieval de l’antiga Olèrdola, l’emplaçament del qual ha estat identificat amb l’església parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues.
El lloc correspon a l’Antistiana romana, parada important de la via Augusta, de la qual prové el nom (Ventae locus Antistianae). La seva identificació forma part de la que hom ha fet d’un tram de la via Augusta que, segons que sembla, es dirigia per Sant Sebastià dels Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d’Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona.
Destruït el castell pels almoràvits (1107), les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l’església i el nucli primitiu de Sant Cugat Sesgarrigues.
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí Vell.
(Llavorsí, Pallars Sobirà)
Antiga abadia benedictina (Sant Pere de Vellanega), situada a la parròquia de Sant Romà de Tavèrnoles, prop de la confluència del Romadriu amb la Noguera Pallaresa.
El 969 era regit per l’abat Sal·la i el 976 ja no tenia abat; per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitularen també abats de Vellanega. La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles.
Tenia encara alguna vida monàstica el 1286, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del segle XIV era una simple possessió regida per un clergue.
En resten les ruïnes.
(Vilallonga de Ter, Ripollès)
Antiga quadra civil de domini senyorial, situada prop del límit amb el terme de Llanars.
Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l’esquerra, del Ter.
L’únic lloc habitat de l’antiga vall és ca n’Huguet, que té al seu costat una capella del Roser.
Dades dels Països Catalans 