Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Cornudella de Valira

(Areny de Noguera, Ribagorça)

Antic municipi, agregat a l’actual l’any 1965, que rebé el nom de l’antic castell de Cornudella, desaparegut, que era al cim de la serra de Cornudella (1.207 m alt), contrafort meridional de la serra del Cis, que entre el coll del Vent i la serra de Berganui forma l’acinglerat vessant dret de la vall de la Valira de Cornudella.

La capitalitat fou detinguda pel poble de Ribera de Vall. Uns altres nuclis són els pobles de Sant Martí del Sas, el Sas, Puimolar i Suerri; els despoblats d’Iscles, Soperuny, Tresserra, Vilaplana i la Plana.

Cornovis

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Caseria i antic lloc, al sud de la vila.

Corbiac, monestir de

(Molig / Mosset, Conflent)

Antic priorat (Santa Maria de Corbiac) de l’orde dels trinitaris.

Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles de Santa Pau, senyor de Mosset, a l’antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre els dos termes, obra del segle XII, que havia estat la parroquial de Mosset.

El priorat ja s’havia extingit el 1608; un intent de restauració per religiosos agustinians no prosperà.

Corbera, Sant Ponç de *

(Cervelló, Baix Llobregat)

Veure> Sant Ponç de Corbera  (antiga quadra i priorat benedictí).

Corbella

(Tàrrega, Urgell)

Antiga quadra, de l’antic terme del Talladell, agregada el segle XIX al municipi.

Conques -Ribagorça-

(Benasc, Ribagorça)

Antic terme, prop d’Ancilla, del qual eren senyors jurisdiccionals els Bardaixí.

Congost, priorat del *

(Castell de Mur, Pallars Jussà)

Altre nom de l’antic priorat de Cellers  (priorat canonical).

Comdal, el *

(Sentmenat, Vallès Occidental)

Altre nom de l’antic terme de la Vallcomdal.

Collet de Sant Antoni, el *

(Calonge, Baix Empordà)

Veure> Santa Maria del Collet  (antic priorat de monges benedictines).

Colldares, hospital del

(Prats de Molló, Vallespir)

Antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica (Santa Margarida del Colldares) al coll d’Ares, filial del monestir de Sant Pere de Camprodon.

L’indret pertanyia a Camprodon ja el 946, i des del 1275 hi hagué una església i l’hospital amb donats; l’església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral, entre les quals la majestat del Coral.

Resten escasses ruïnes de les edificacions.