(Girona, segle XVIII)
Gravador, impressor i llibreter. Documentat a Girona entre el 1704 i el 1733.
El seu fill, Jaume Bro, i el seu nét, Josep Bro (actiu entre 1767 i 1784), mantingueren la tradició familiar de gravadors i d’impressors.
(Barcelona, 28 febrer 1909 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, segle XX)
Llibreter i editor.
S’establí a Mèxic en 1921. Hi fundà, el 1959, una editorial de gran importància, especialitzada en obres de caràcter pedagògic. També ha establert tres llibreries a la capital mexicana.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Família de gravadors, llibreters i impressors.
Iniciada per Josep (I) Torner (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Llibreter. Ingressà al gremi d’impressors el 1797. Fou mestre de molts col·legues del seu temps. Pare de:
Joan Torner (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Llibreter. Ingressà al gremi de llibreters l’any 1818.
Josep (II) Torner (Barcelona, segle XIX – abans 1857) Impressor. Publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña, de Jeroni Pujades (1829-32), el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), i les poesies del Rector de Vallfogona (1849). Fill seu fou:
Miquel Torner i Germà (Barcelona, 1802 – 1863) Il·lustrador. Estudià dibuix a l’Escola de Llotja. Il·lustrà llibre i revistes, com “El Museo de las Familias”, de Barcelona, i el “Semanario Pintoresco Español”, de Madrid. Féu bons treballs de xilografia.
(Barcelona, 1817 – 1862)
Llibreter, editor i impressor. Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador.
Més tard (1845) fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses.
Fou el pare de:
(Abrera, Baix Llobregat, 26 juny 1830 – Barcelona, 10 octubre 1898)
Impressor i llibreter. Va establir-se el 1850, i es va especialitzar en l’edició d’obres literàries.
Imprimí la revista “Gay Saber”, i les traduccions de Mireia i Calendal, de Mistral, per encàrrec de Pelai Briz. Imprimí, també, moltes obres del renaixement literari català.
El 1898 era director de la revista “La Defensa del Magisterio”.
(Ripoll, Ripollès, 1829 – 22 setembre 1891)
Llibreter i editor. Des de molt jove s’establí a Barcelona. El 1845 fundà la revista “El Locomotor”, substituïda després per “El Áncora”.
El 1861 establí a la plaça Nova una llibreria que tindria bon prestigi. Edità bon nombre d’obres dels escriptors renaixentistes.
Era afiliat al partit liberal conservador. Fou regidor de l’ajuntament barceloní en diverses ocasions.
Fou el pare de Francesc Puig i Alfonso.
(Barcelona, 1865 – 1946)
Escriptor, llibreter i polític. Fill d’Eudald Puig i Soldevila.
Impulsà la Societat Catalana d’Edicions, presidí la Societat Econòmica d’Amics del País i la Junta de l’Hospital Clínic i fou vicepresident de la Societat d’Atracció de Forasters i de la Cambra Oficial del Llibre.
Fou, també diverses vegades, regidor de l’ajuntament de Barcelona.
Publicà, entre d’altres, les obres Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad para evitar la vagancia y remediar el pauperismo (1914), Curiositats barcelonines (1920) i Recuerdos de un setentón (1943).
(Barcelona, segle XV – 5 juny 1506)
(o mossèn Pere) Impressor i llibreter. Prevere beneficiat de l’església de Sant Jaume de Barcelona i majoral de la confraria de la Trinitat (1505).
Fou el primer català dedicat a la impressió de llibres, activitat a la qual es dedicà de ple amb gran èxit. Va imprimir, entre moltes altres obres, les de Ramon Llull i la Imitació de Crist, atribuïda a Joan Gerson, llibre de gran importància en la història de la impremta catalana per les seves novetats tècniques.
Va mantenir estrets lligams amb els impressors alemanys, els quals superà molt aviat per la seva recerca constant de nous procediments tècnics.
(Montblanc, Conca de Barberà, 21 gener 1901 – Barcelona, 30 juny 1999)
Llibreter, editor i bibliòfil. El 1923, a Barcelona, obrí una llibreria i, el 1930, l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica.
Conseller de la Cambra Oficial del Llibre, de Barcelona, i editor de la revista de bibliografia “Papyrus” fins al 1936, va treballar com a assessor bibliogràfic per a diverses universitats dels EUA i d’Hispanoamèrica.
Publicà diverses obres sobre bibliografia i més de 2.000 catàlegs de llibres.
Va dedicar bona part de la seva vida a documentar-se sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, tesi que va defensar.
(Barcelona, 1695 – 1869)
Família d’impressors i llibreters.
En general, la seva producció fou remarcable per la seva pulcritud i la seva llibreria -que mantingué un intens comerç de cabotatge amb diversos ports de l’estat espanyol- fou una de les més ben assortides de Barcelona.
El seu fundador fou Joan Piferrer (Barcelona, segle XVIII – 1750) Impressor. Deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Jou, i aquesta al seu fill:
Tomàs Piferrer i Jou (Barcelona, 1714 – 1774) Impressor. Des del 1763 tingué al seu càrrec la impressió de la “Gazeta de Barcelona” i ostentà el títol d’impressor de sa majestat.
Al cap d’uns anys passà a Joan Francesc Piferrer i Macià (Barcelona, segle XIX) Impressor. El 1828 passà a les seves mans el negoci familiar, fins que fou succeït pel seu fill:
Josep Piferrer i Depaus (Barcelona, segle XIX) Impressor. Deixà definitivament el negoci el 1869 al llibreter Isidre Cerdà.
Dades dels Països Catalans 