Arxiu d'etiquetes: llibreters/es

Domingo, Miquel

(València, segle XVIII – segle XIX)

Impressor i llibreter. Publicà “El Observador Político y Militar de España” i opuscles patriòtics durant la guerra del Francès.

Refugiat a Palma de Mallorca el 1810, hi edità obres patriòtiques i liberals (sobre Jovellanos, Arriaza, etc) i imprimí l’“Aurora Patriótica Mallorquina”.

En caure el règim constitucional, es traslladà a València, però fou portat a Mallorca i fou condemnat a un desterrament de quatre anys a Eivissa i privat a perpetuïtat d’exercir el seu ofici.

El 1817 era a València, associat amb el seu gendre, Ildefons Mompié, continuador de la impremta.

Castillo, Hernando del

(Segòvia ?, Castella, segle XV – València ?, segle XVI)

Llibreter i editor. El 1509 constituí una societat a València amb l’impressor Cristòfor Cofman i amb Llorenç Ganoto per publicar el Cancionero general (1511) compilat per ell.

El recull, constituït predominantment per texts en llengua castellana, revela un dels primers corrents de castellanització de la societat valenciana de l’època.

Dedicà l’edició al comte d’Oliva Serafí de Centelles.

Carboneres i Quiles, Manuel

(Xàtiva, Costera, 24 desembre 1829 – València, 8 febrer 1880)

Erudit. Llibreter d’ofici, fou finalment conservador de l’Arxiu Municipal de València.

Entre les seves publicacions es destaca la monografia Picaronas i alcahuetas o La mancebia en València (Apuntes para la historia de la prostitución) (1876).

Cabrera, Vicent

(València, segle XVII – 1732)

Impressor. Fou nomenat llibreter (1675) i poc després impressor de la ciutat de València.

Inicià la impressió (1702) de la Biblioteca valentina de Josep Rodrigues. El 1706 estampà la Relación de la fiesta que… Carlos tercero… mandó hacer… por la victoria conseguida sobre Barcelona.

S’establí a Sogorb quan les tropes austriacistes evacuaren València, però hi tornà (1725) i fou de nou llibreter de la ciutat (1726).

La impremta continuà després de la seva mort; el 1733 hi fou imprès un Tractat… per escriure ab perfecció la llengua valenciana.

Busquets i Servera, Sebastià

(Palma de Mallorca, 1915 – Santanyí, Mallorca, 6 agost 2000)

Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer. En la seva pintura es barreja la influència d’alguns pintors mallorquins actuals i d’alguns d’estrangers.

A les seves galeries té un bon arxiu biobibliogràfic de pintors mallorquins.

Alzina, Joan -impressor-

(Perpinyà, 16 novembre 1767 – Vernet, Conflent, 3 juliol 1833)

Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor.

Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l’Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan.

Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera.

A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”.

Fou el pare de Joan Baptista Alzina.

Aguilar i Lara, Pasqual

(Carcaixent, Ribera Alta, 1836 – València, 1895)

Llibreter i editor. Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor.

Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves col·leccions populars. Va fer imprimir el Diccionari valencià-castellà de Josep Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart.

Martí, Joan Pau

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1722)

Impressor, llibreter i editor. Adquirí l’antiga impremta de Cormellas. Tingué el títol d'”Estamper de la Ciutat i del General”. La seva producció fou molt activa.

Després de la seva mort, el negoci fou continuat per la seva vídua fins al 1736.

Cormellas, Francesc Sebastià de

(Barcelona, segle XVII – 1664)

Impressor i llibreter. Era fill de Sebastià de Cormellas, al qual succeí.

A la seva mort, la impremta fou regentada per la seva vídua i més tard, per la seva germana Teresa de Cormellas i el seu fill:

Francesc de Cormellas i Ginefreda (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Impressor. El 1664 heretà la impremta familiar; la seva firma apareix a les edicions a partir del 1688. La casa perdurà encara fins al 1700.

Brusi -impressors-

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’impressors i llibreters, iniciada per Antoni Brusi i Mirabent.