Arxiu d'etiquetes: llibres

Llibre de les Solemnitats de Barcelona

(Barcelona, 1383 – 1719)

(o Llibre de solemnitats reials)  Text de les celebracions importants de la ciutat. Compost per l’escrivania del racional del Consell municipal de la ciutat, amb les cròniques dels fets que exigien celebracions religioses i civils extraordinàries, en què havien d’intervenir els consellers municipals.

Hi ha anotat el cerimonial realitzat i, a la vegada, servia com a norma per al futur; esdeveniments reials, ambaixades i festes del Corpus. També hi consten d’altres fets públics notoris.

Dels 7 volums de què constava, manquen els 2 primers, amb la qual cosa s’han perdut els testimonis corresponents als primers 40 anys.

És una font d’estudi per als costums de l’època.

Llibre de les Nobleses dels Reis

(Barcelona, segle XV)

Compilació històrico-llegendària feta per Francesc. Recull erudit de genealogies, cròniques, històries i llegendes compost durant el segle XV, però aprofitant compilacions anteriors.

Encara que faci referència a la història general, interessa sobretot a la historiografia catalana perquè s’hi recullen, entre altre material, els Gesta Comitum Barcinonensium en vulgar, les Cròniques de Desclot, Muntaner i Sant Pere de les Puel·les, les llegendes d’Otger Cataló, d’Amic e Melis, de les torres del mur de Barcelona i la de Guillem Ramon de Montcada, alguna anotació procedent del Cronicó dels fets d’Ultramar i d’altres procedents d’un Cronicó Barcinonense, una narració de la primera conquesta de Mallorca, dos capítols d’una crònica desconeguda sobre la jovenesa de Pere II el Gran, etc.

Ultra això, s’hi afegeixen les històries fabuloses de matèria clàssica.

El manuscrit, original i únic, és conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Llibre de Coc

(Catalunya, 1520)

Llibre sobre gastronomia. Nom amb què és conegut el Llibre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc, primer llibre de cuina en català, de Rupert de Nola, cuiner de la cort de Nàpols.

Reimprès nombroses vegades al llarg dels segles XV i XVI, la primera edició coneguda data del 1520.

Lletra d’Or

(Barcelona, 1953 – )

Premi. Creat per destacar la millor obra de l’any en català.

El grup fundador, que s’ha anat renovant, partí d’un nucli estèticament molt divers.

Liber iudiciorum

(Europa, segle VII)

Obra medieval (Llibre dels judicis). compilació de lleis formada per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.

A Catalunya, tot seguit d’iniciada la conquesta cristiana, la seva aplicació coexistí amb alguns capitulars dels francs i la del dret canònic.

El jurista Bonhom en féu una gran tasca de divulgació, en publicar-ne una edició, amb el títol de Liber iudicum popularis.

El monestir de Montserrat conserva fragments d’una versió en català de la fi del segle XII (Libre Jutge), que precedeix en més de mig segle la traducció castellana i mostra la seva popularitat com a font de dret.

Una part dels Usatges de Barcelona és còpia d’aquesta llei.

Lectura Popular

(Barcelona, maig 1913 – maig 1921)

Col·lecció literària d’autors catalans d’aparició setmanal. L’editor i director fou Francesc Matheu a través de l’editorial Ilustració Catalana.

Presentava una breu selecció de cada autor amb una biografia. N’aparegueren 364 títols, aplegats després en 21 volums.

Més que un esperit selectiu, tenien una ambició de totalitat, per bé que alguns noucentistes no hi foren inclosos perquè no admetien l’ortografia vuitcentista de Matheu.

Kataluna Antologio

(Catalunya, 1925)

Recull antològic de la literatura catalana, en esperanto. Amb un resum històric sobre llengua, literatura i cançó popular de Catalunya. Reeditada el 1931.

El principal compilador i traductor a l’esperanto fou Jaume Grau i Casas; l’article sobre la cançó popular catalana fou escrit per Joan Amades, directament en esperanto.

Fou la primera de la sèrie d’antologies de literatures europees publicades en aquesta llengua.

Josafat

2 Respostes

(Catalunya, 1906)

Novel·la de Prudenci Bertrana. Escrita en plena època del modernisme català, i com a tal hi podem veure una de les principals característiques que tenia aquesta narrativa, el fet que l’escriptor modernista es proposa de dir amb llibertat allò que sent a dins seu.

En aquest cas, tracta la temàtica de l’heroi i la natura o l’individu i la massa; Josafat prové d’una família pagesa, prové del món rural per anar a la ciutat a fer de campaner de la catedral; per tant Josafat era una persona bona abans de venir a Girona, però la ciutat el degrada i fa que es converteixi en un fanàtic.

Jaume I, Crònica de *

Deixa un comentari

Veure>  Llibre dels Feits  (primera de les quatre grans cròniques catalanes, 1244-74).

Jardinet d’Orats

4 Respostes

(Catalunya, 1486)

Cançoner recopilat pel notari Narcís Gual, conservat a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Conté composicions de Joan Roís de Corella, Romeu Llull, Pere Torroella, Joan Escrivà, Joan Moreno, Francesc Alegre i Bernat de Fenollar.