Arxiu d'etiquetes: llibres

Nacionalitat Catalana, La

(Barcelona, maig 1906)

Obra cabdal d’Enric Prat de la Riba. És el seu llibre polític més important; l’autor hi refongué treballs anteriors i alguns dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista.

Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un text polític en el moment culminant de la Solidaritat Catalana el decidiren a cloure el treball.

Aquest fou molt difós als Països Catalans: fou publicat en català a Santiago de Xile (1921) i a Mèxic (1947); fou traduït al castellà i a l’italià; a Barcelona hom en féu cinc edicions.

L’obra fa una descripció de la prostració i del redreçament de Catalunya, explica el sentit del nacionalisme català i el seu parer en l’estructuració d’una forma federativa per a l’estat espanyol.

Nabí

(Buenos Aires, Argentina, 1941)

Poema lírico-narratiu de Josep Carner. Publicat en català a Buenos Aires, clandestinament a Barcelona (1947, amb data de 1938), en castellà (Mèxic 1940) i en francès (París 1959).

Emparant-se en l’esquema de l’episodi bíblic del profeta Jonàs, revela indirectament la seva aventura religiosa, roent en acabar el poema durant la guerra civil. Hi descobreix el Déu personal, exigent, però humà, que tria els seus torsimanys -paraula que tradueix Nabí– i del qual hom no pot fer-se escàpol.

A part les descripcions de Nínive i el costumisme acolorit, el poema, d’uns mil tres-cents versos polimètrics i d’una noble expressivitat, constitueix un monument del català modern per la riquesa de lèxic, de rimes, de metàfores i d’imatges.

Muntanya d’Ametistes, La

(Catalunya, 1908)

Llibre de poemes de Guerau de Liost. Publicat el 1908 i el 1933 (refet i pòstum).

A través d’una sacralització estètica del Montseny, presenta un retaule d’homes, de bèsties i d’éssers fantàstics. El culte a la natura pot semblar modernista, però el llenguatge, l’estilització i la retòrica són essencialment noucentistes.

El títol fou suggerit per Josep Carner, i el pròleg de Xènius és considerat com un programa del noucentisme.

Mort de l’Escolà, La -cançó-

(Catalunya, segle XIX)

Composició coral d’Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer.

De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’Orfeó Català l’1 de gener de 1900.

Ha estat interpretada a diversos països d’Europa i d’Amèrica.

Monumenta Cataloniae

(Catalunya, 1932 – 1966)

Col·lecció de llibres de l’editorial Alpha. Destinada a publicar el corpus de l’art català.

Fou iniciada amb el primer volum d’Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n’hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals.

Enllaç: Monumenta Cataloniae

Moltes Cançons Catalanes

(Catalunya, segle XVI)

Conjunt de disset poesies anònimes, d’autor anònim.

Influït per la lírica pastoral castellana, les seves composicions tenen un aire falsament popularitzant, contrarestat per les citacions d’autors clàssics (Tit Livi, Sèneca, Ovidi, etc) que precedeixen algunes composicions.

Misteri de Santa Àgata

(Catalunya, segle XVI)

Obra dramàtica hagiogràfica anònima. Descoberta i publicada per Nolasc del Molar.

En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant.

Només se’n conserven quatre-cents vuitanta sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra.

Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval -ben remarcable-, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges -sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove galant-, que diferencien aquest misteri dels altres de la mateixa època i dels de les anteriors i l’apropen en certa manera a l’esperit renaixentista.

Misteri de dolor

(Catalunya, febrer 1904)

Drama d’Adrià Gual. Considerada per la crítica la millor obra de l’autor.

Estrenat per la companyia del Teatre Íntim, sota la direcció de Gual, al Teatre de les Arts de Barcelona.

En aquesta peça el dramaturg barceloní abandona el tractament simbolista d’anteriors creacions i s’endinsa en el drama rural, de fortes passions, a l’estil de Guimerà.

Mirada, La

(Sabadell, Vallès Occidental, 1925 – 1936)

Col·lecció literària. Fundada i impresa per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols.

Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d’obres d’alguns dels seus fundadors i d’altres escriptors.

El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l’editorial Aymà.

Minerva, Col·lecció

(Catalunya, 1915 – 1922)

Col·lecció popular dels coneixements indispensables.

Publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, i dirigida per Eugeni d’Ors.

Hi col·laboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers.

Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics.