Arxiu d'etiquetes: llibres

orfaneta de Menargues, L’

(Barcelona, 1862)

(o Catalunya Agonitzant) Novel·la històrica i romàntica d’Antoni de Bofarull. Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català.

Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

L’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume II d’Urgell (1413) fins a la mort de Ferran I d’Antequera, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan Fiveller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta.

L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883 i 1884.

Ordinacions d’en Sanctacília

(Barcelona, mitjan segle XIV)

Nom amb el qual és conegut un text d’un conjunt de costums jurídics del dret local de la ciutat sobre les servituds rústiques i urbanes, que foren compostes a la baixa edat mitjana amb el títol de Consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre servituds de les cases e honors.

Es creu que van ser redactades per un pràctic anomenat Sanctacília, del qual van adoptar el nom.

Regulen, a més de les servituds esmentades, les relacions entre les finques.

Després d’haver-se estès la seva vigència per gairebé tot Catalunya, van ser incloses dins les Recopilacions catalanes.

Onomasticon Cataloniae

(Catalunya, 1931 – 1994)

Ampli recull d’onomàstica. Enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català.

És obra de Joan Coromines, amb la col·laboració de diversos historiadors. La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997.

El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament.

Conté més de 400.000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita. El darrer volum conté un índex.

És publicat per Curial Edicions Catalanes.

Oda Nova a Barcelona

(Barcelona, 1909)

Poema de Joan Maragall, incorporat a Seqüències (1911).

Representa una visió profètica, realista i integradora alhora de la metròpoli (símbol de la comunitat nacional), que creix com un organisme vivent. Hi ha el contrapunt entre l’ideal i la realitat quotidiana, sovint descoratjadora.

És escrita amb un gran vigor de llenguatge i una poderosa retòrica.

Oda a Barcelona

(Barcelona, 1883)

Poema èpic de Jacint Verdaguer. Premiat als Jocs Florals de Barcelona (1883) amb el títol de A Barcelona.

Exalça la creixença urbana i el procés industrial de la ciutat, tot i que en critica les tares tradicionals. La visió futurista i històrico-monumental és transcrita en alexandrins, més aviat retòrics.

El poema li donà molta fama, i el 1883 l’ajuntament de Barcelona en féu una edició de cent mil exemplars per a les escoles. Aquell mateix any fou publicat a les Filipines en edició catalano-castellana.

La incorporà al volum Pàtria (1888), i fou traduïda al francès i al romanès.

Novela Ideal, La

(Catalunya, 1925 – 1937)

Col·lecció de novel·listes socials que publicà “La Revista Blanca”. Primerament d’aparició quinzenal i després setmanal, n’aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l’estat espanyol (arribaren a tiratges de 50.000 exemplars).

Rèplica de les col·leccions similars qualificades de burgeses, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó.

Hi col·laboraren, entre molts d’altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera, Regina Opisso i Ignacio Conejo.

A partir del 1929 hom completà aquesta col·lecció amb la sèrie La Novela Libre, on foren incloses obretes de més volum.

Novel·la Nova, La

(Barcelona, 1917 – 1919)

Col·lecció setmanal d’obres breus de narració i de teatre. Era una clara imitació de la madrilenya “Novela Corta”.

Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert.

Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, J.M. Folch i Torres, Pompeu Crehuet, Apel·les Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc.

La Novel·la d’Ara en fou, de fet, la continuació.

Novel·la d’Ara, La

(Barcelona, 1923 – 1927)

Col·lecció de narracions breus. Fundada per Antoni Monplet i dirigida per Francesc Esteve.

Hi aparegueren sobretot autors vuitcentistes i modernistes: Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Enric de Fuentes, Rafael Nogueras i Oller, Cristòfor de Domènech, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català i Joan Puig i Ferrater, entre altres. Entre els illustradors hi havia Toni, Passarell, Gols, etc.

N’aparegueren una cinquantena de títols.

Nit de Santa Llúcia

(Barcelona, 13 desembre 1951 – )

(o Festa de les Lletres Catalanes)  Festa literària que se celebra anualment el 13 de desembre.

Del 1928 al 1938 fou la data -aniversari de la mort de Joan Crexells– de la concessió del premi Crexells de novel·la.

Creada per l’editor Josep M. Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb caire íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novel·la i Óssa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira.

El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català (narracions) i Aedos (biografia), i el 1959 el Maspons i Camarasa, després Catalònia (monografies comarcals).

El 1960 hi fou incorporat el Sant Jordi (novel·la) -i deixà d’ésser convocat el Joanot Martorell-, i s’incrementaren la concurrència i la projecció pública de la festa (consistent en un sopar mentre pel sistema de votacions successives els jurats atorguen els premis).

Des del 1963 se’n féu càrrec Òmnium Cultural i, a més de continuar el Sant Jordi, fundà els premis Josep M. Folch i Torres (narrativa infantil), Joaquim Ruyra (narrativa juvenil) i Josep M. de Sagarra (teatre), i cercà la col·laboració d’altres editorials.

De la Llibreria Catalònia la festa passà a diversos hotels de Barcelona. El 1970 no se celebrà, perquè els organitzadors hi renunciaren per motius cívics (coincidència amb l’anomenat procés de Burgos), bé que hom donà els premis a la seu d’Òmnium Cultural, i el 1971 es féu sense el sopar, al Palau de Congressos de Montjuïc. Des del 1972 ha estat itinerant, sempre precedida d’altres actes culturals.

Enllaç web: Nit de Santa Llúcia

Nenias Reales y Lágrimas Obsequiosas…

(Barcelona, 1701)

…que a la immortal memoria del Gran Carlos Segundo, Rey de las Españas … dedica y consagra la Academia de los Desconfiados de Barcelona.

Corona poètica que l’Acadèmia Desconfiada dedicà a la mort de Carles II de Catalunya. Recopilada pel fiscal de la corporació, Josep d’Amat i de Planella.

L’antologia recull un gran nombre de composicions en castellà i en llatí i cinc en català: un sonet de Josep d’Amat, unes redondillas de Josep Clua, un jeroglífic de Manuel de Veda i de Rovira i un sonet i un romanç d’Antoni de Peguera i Aimeric.