Arxiu d'etiquetes: llibres

Solitud, de Víctor Català

Solitud

3 Respostes

(Catalunya, 1904)

Novel·la de Víctor Català, considerada per la crítica com la seva obra mestra.

La protagonista, la Mila, segueix el seu marit, Maties, cap al cim de l’alta muntanya, on hi ha l’ermita de Sant Ponç. En Maties ha portat la seva dona enganyada tant per la llunyania i la dificultat d’accés a l’ermita com per l’ofici d’ermitans que hi tindran. La descripció de l’alta muntanya pren un lloc preponderant en la narració; aquesta dóna la dimensió de la solitud de la Mila. El tema de la novel·la és la tràgica impotència de la protagonista per a establir un lligam profund d’amor amb els éssers que la volten.

Aparegué en forma de novel·la a terminis a “Joventut” del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905. Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909. En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath. No fou editada de nou fins el 1945.

Malgrat que l’escriptora oferí d’escriure un recull de contes, l’editor preferí una novel·la. Caterina Albert planejà la novel·la en vint capítols.

És un drama rural, un conte, una narració curta, amb el ritme deliberadament alentit per la intromissió de dos elements: d’una banda, una acurada, reiterativa i minuciosa anàlisi dels sentiments de la Mila; d’altra banda, la narració s’alenteix amb les contalles del pastor.

Gran part del seu èxit derivava de la seva singularitat. Els crítics, que es posaven d’acord quant a la seva excelsitud, no s’hi posaven quant a les seves coordenades estètiques. Sabien, això sí, que no podia ésser comparada a cap de les grans novel·les dels seus contemporanis. La solució és considerar la narració no com una novel·la, sinó com un gran poema en prosa. I, precisament per això, deduir que els personatges no són persones, sinó símbols.

Allò de què no hi ha dubte, i que el crític havia de trobar, és el tractament tipificador dels personatges que no són la Mila, un tractament més propi del conte que de la novel·la, que no cerca l’ambigüitat de la persona concreta, sinó l’essencialitat de l’esquema humà.

L’èxit novel·lístic aconseguit amb aquesta obra no es tornà a produir.

Singlots Poètics

3 Respostes

(Catalunya, 1864 – 1866)

Col·lecció de Frederic Soler, que aplegà els escrits paròdics, sobretot les seves peces curtes conegudes amb el nom de gatades.

Inclou peces de caire costumista, com Un barret de rialles, Les carbasses de Mont-roig, etc, o les més grotesques: Ous del dia, La vaquera de la piga rossa, etc.

En fou editor Innocenci López i Bernagossi.

Sembrando Flores

Deixa un comentari

(Catalunya, 1906)

Novel·la de Federico Urales.

Francesc Ferrer i Guàrdia li encomanà diversos llibrets per a l’Escola Moderna, d’on sorgí aquesta novel·la, que assolí un gran èxit i que inaugurà la seva dedicació a la literatura obrerista de caire anarquista.

Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Obra de Jaume Pasqual i Coromines, de Bellpuig de les Avellanes, en onze volums.

Conté una col·lecció important de còpies de documents històrics (molts d’ells inèdits), de texts i de còdexs referents a tot el Principat de Catalunya, comtats limítrofs i Andorra, en especial a catedrals, monestirs i col·legiates.

Conté també tractats d’investigació històrica i correspondència de Pasqual amb altres erudits del seu temps.

El material fou recollit a la fi del segle XVIII.

Rúbriques de Bruniquer *

1 Resposta

Veure> Ceremonial dels Magnífics Consellers…, d’Esteve Gilabert Bruniquer i Riera (documentació municipal de Barcelona, 1608-99).

Rosa dels Vents, Biblioteca de la

2 Respostes

(Barcelona, 1936 – 1938)

Col·lecció d’obres literàries. Publicada per les Edicions de la Rosa dels Vents. Publicà uns vuitanta títols i continuà els “Quaderns Literaris”.

Tenia un caràcter popular i fou dirigida per Josep Janés i Olivé, fundador de la revista “Rosa dels Vents”.

A redós de la Biblioteca, hom edità una sèrie d’assaig i una de poesia (L’Oreig).

Rosa de Reus, Edicions de la

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1952 – )

Col·lecció de l’Associació d’Estudis Reusencs.

Fundada per un grup d’interessats en l’estudi i divulgació de temes d’interès local i comarcal, i amb el mecenatge inicial de Gaietà Vilella i Puig.

Ha publicat més de cinquanta llibres, més aviat erudits.

Enllaç web: Edicions Rosa de Reus

Romancerillo Catalán

3 Respostes

(Barcelona, 1882)

Col·lecció de cançons tradicionals catalanes. Publicada per Manuel Milà i Fontanals, la més completa i la més seriosa de les aparegudes a Catalunya al segle XIX.

Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos (1853), bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites -sovint amb múltiples variants- o resumides. Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer.

El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà.

El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de Manuel Milà i Fontanals.

Roda, Genealogies de

Deixa un comentari

(Franja de Ponent, segle X)

Text historiogràfic en llatí. Contingut en l’anomenat Còdex de Roda, que, en el seu sector més antic, que és el que conté les Genealogies, fou redactat a Nàjera vers 980-990 a iniciativa de la cort navarresa.

Fou dut a Roda de Ribagorça dins el període 1129-34, probablement per Pere, abat d’Irache, que fou bisbe de Roda en aquests anys.

Les Genealogies són dels reis de Pamplona de les branques Ènnega i Ximena, dels comtes d’Aragó, de Pallars i Ribagorça, de Gascunya i de Tolosa, i són acompanyades d’una cronologia dels reis de França.

D’aquestes sèries, procedeixen de la Catalunya occidental, i probablement de Roda-Alaó, les relatives als comtes de Pallars i Ribagorça, i també als reis francs, i algunes notícies intercalades en les dels reis pamplonesos de la branca Ximena, dels comtes d’Aragó i dels de Gascunya.

Aquests texts tenen un gran interès historiogràfic.

Ripoll, Bíblia de -segle XI-

2 Respostes

(Ripoll, Ripollès, segle XI)

Bíblia, coneguda sovint amb el nom fals de Bíblia de Farfa (a causa d’una mala lectura d’una nota posterior interpretada com si es referís a l’abadia italiana de Farfa) enduta a Marsella pels monjos de Sant Víctor vers el 1170.

És del començament del segle XI, segurament dels primers anys de l’abadiat d’Oliba. El format és de gran infòlio.

A més dels llibres bíblics conté uns 210 pròlegs, sumaris i altres texts introductoris, que en fan una mena de gran enciclopèdia il·lustrada de la Sagrada Escriptura.

El renom li ve, però, de la sèrie impressionant de miniatures i dibuixos que conté i que en fan una de les bíblies més il·lustrades de l’edat mitjana.

Actualment es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana.