(Lleida, segle XV)
Jueu. Excel·lí pel seu saber i especialment com a llatinista.
Publicà l’obra de divulgació mèdica titulada Antidotarium, estampada a Lió el 1508.
Galab
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: llatinistes
Frau i Morey, Francesc
(Valldemossa, Mallorca, 16 gener 1806 – Palma de Mallorca, 2 febrer 1859)
Llatinista i religiós. Versificà en llatí.
Fou prior del convent de Sant Felip Neri, de Palma.
Dassió i Albats, Tomàs
(València, 1527 – 1585)
(o d’Assió) Bisbe d’Oriola (1578-85). Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya; bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes.
Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València (1573), on exercí de vicari general. Fou rector i vice-canceller de la universitat de València. Assistí al Concili de Trento. A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya.
Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena (de la qual Oriola s’havia separat el 1566) i amb el capítol de la seva pròpia catedral.
Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes.
Coret i Peris, Cristòfor
(Alboraia, Horta, 1683 – València, 1760)
Eclesiàstic i mestre de llatí.
Publicà Explicación de la síntaxis de Torrella (1712), els Diálogos de… Luis Vives (1723), en versió bilingüe (llatí-castellà), Centuria de frases reducidas a método fácil (1725), Noches y días feriados sobre la síntaxi del maestro Juan Torrella (1750).
Comprehensorium
(València, 1475)
Diccionari llatí. El més antic dels publicats als Països Catalans. És un dels primers llibres impresos a València i el primer incunable català amb colofó datat. L’autor només és conegut pel nom de Johannes.
És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies (segle XI), de les Derivationes d’Uguccione de Pisa (segles XII-XIII) i del Catholicon de Giovanni Balbi (segle XIII).
Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana.
Calatayud i Bonmatí, Vicent
(Asp, Vinalopó Mitjà, 18 octubre 1846 – 25 juliol 1908)
Escriptor i llatinista. Fou catedràtic de llatí a instituts de Maó, Orense, Alacant i València.
Publicà mitja dotzena d’obres docents i els assaigs Las lenguas muertas (1883), Discurso sobre el tema “La cesación en el trabajo en días festivos” (1884), El culto externo (1889), Principios morales, políticos y sociales que han de servir de base al ejercicio de la libertad (1890), Influencia de la prensa periódica en la cultura e ilustración de los pueblos (1890), La pobreza de Cervantes (1905) i Poesía litúrgica (1909).
Cabrisas, Josep
(Ciutadella, Menorca, 1774 – Illes Balears, 1834)
Llatinista. És autor de diversos escrits llatins.
Armengual i Nicolau, Joan de la Creu
(Cartagena, Múrcia, 8 febrer 1774 – Palma de Mallorca, 14 febrer 1847)
Frare carmelità. Nascut accidentalment a Cartagena. Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia.
A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir del llatí al castellà.
Serradell, Isidre
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Llatinista. Era catedràtic d’humanitats a la universitat de Barcelona, de la qual era figura prestigiosa.
Pertanyia a l’Acadèmia Desconfiada.
Ricart, Jacint
(Catalunya, segle XVI)
Llatinista. Traduí Virgili al català. Hi ha notícia que el seu manuscrit es conservava a Santpedor (Bages).
Dades dels Països Catalans 