Arxiu d'etiquetes: liberals/es

Diario de Valencia -1980/2007-

(València, 17 desembre 1980 – juny 2007)

Diari. Fundat per un grup de liberals i nacionalistes valencians, amb una junta de fundadors presidida per Joaquim Maldonado i Almenar i amb accionariat popular, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.

Amb una difusió d’uns 11.000 exemplars tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d’un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa.

Desaparegué el 1982, any en que fou substituït per “Noticias al Día” (1982-84), sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.

La segona època s’inicià el 1999, sota la direcció de J. Sánchez Carrascosa, amb una línia diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d’uns 3.500 exemplars.

Diario de Valencia -1790/1835-

(València, 1 juliol 1790 – 6 maig 1835)

Diari fundat per J. de la Croix i Pasqual Marín.

De tendència liberal i amb un marcat interès per la cultura i la llengua valencianes.

Diario de Palma -1811/13-

(Palma de Mallorca, 1811 – 1813)

Diari polític liberal, en castellà.

Publicat per Antoni Brusi, a semblança del “Diario de Barcelona”.

Día, El -Alacant-

(Alacant, març 1915 – 10 juliol 1937)

Diari vespertí. Fou de tendència liberal durant la major part de la seva existència. Fundat per Alfons de Rojas.

Durant el règim del general Berenguer semblà que defensava un republicanisme moderat, però des de l’abril de 1931 estigué al costat del catolicisme d’extrema dreta.

Al començament de la guerra civil espanyola el Front Popular incautà les seves instal·lacions.

Curtoys i Valls, Felip

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 maig 1839 – 29 setembre 1916)

Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Illes Balears.

Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català.

Col·laborà als periòdics eivissencs de l’època i dirigí “El Tiempo”, “Ibiza” i el “Diario de Ibiza”.

Correo Constitucional de Mallorca

(Palma de Mallorca, 1 abril 1820 – 14 juliol 1820)

Diari. Fou substituït pel “Correo Constitucional, Literario, Político y Mercantil de Palma” (15 juliol 1820 a 14 juny 1822), que es fusionà amb “El Atleta de la Libertad” (15 abril 1822 a 14 juny 1822) i donà lloc a “El Eco de Colom”, que continuà fins al 29 de gener de 1823.

Contenia informació de les corts, retalls d’altres periòdics de tendència liberal i articles polèmics, dirigits especialment contra els ordes religiosos, els quals considerava culpables de la repressió popular del 1814.

Aquests diaris foren cremats durant la repressió del 1823.

Comenge i Dalmau, Rafael

(Alberic, Ribera Alta, 16 juliol 1865 – 30 desembre 1934)

Escriptor. Fou periodista i polític d’adscripció liberal.

De la seva producció, escrita en castellà, destaca pel seu interès històric la novel·la El roder Micalet Mar o El honrado sin honra (1930).

Buch, Antoni

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Polític liberal. El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar. El 1814, amb el retorn a l’absolutisme, fou confinat a Maó.

Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya (1820) i cap polític interí de Mallorca (1821-22) i de Valladolid.

Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València.

Blasco i Moreno, Rafael

(Oriola, Baix Segura, 3 agost 1836 – Castelló de la Plana, 22 juny 1884)

Escriptor i polític. Afiliat al partit liberal, en triomfar la revolució del 1868, fou nomenat secretari de la Junta revolucionària i de l’ajuntament de València.

Es dedicà més tard a la literatura (autor de la novel·la Dos artistas), al teatre (De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas) i nombrosos poemes, articles i contes. És autor també de l’obra erudita Sobre las inscripciones romanas encontradas en València.

També escriví en llengua catalana.

Bellver i Tomàs, Blai

(Xàtiva, Costera, 16 febrer 1818 – 28 setembre 1884)

Tipògraf i escriptor satíric. De filiació política liberal, col·laborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a “La Federación” (1870), on signava amb el pseudònim d’El Músic Major.

Publicà opuscles de poemes humorístics (Poba Eixàtiva!, La peixca de l’aladroc, etc), sovint destinats a ésser difosos en festes populars. La seva obra més important és La creu del matrimoni (1886), narració fantàstica, en prosa i en vers, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte de condemna i de persecució per l’arquebisbe de València.

Escriví també en castellà (El vendedor de estudiantes, Mis pensamientos sobre los retratos).