Arxiu d'etiquetes: liberals/es

Trias i Capó, Josep Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1790 – 1875)

Polític. Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56. Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic.

Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre de 1868. Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical.

Socias i Caimari, Miquel

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, vers 1841 – Palma de Mallorca, 1904)

Polític liberal. Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista.

Pel gener de 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l’esclat de la vaga general del 1902.

Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors.

Siscar i Siscar, Francesc

2 Respostes

(Oliva, Safor, 1 març 1762 – Madrid, 9 març 1833)

Marí i matemàtic. Germà de Gabriel, ingressà a la marina (1778); es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis.

Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII de Borbó (1814-20 i 1823-33), si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra.

Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas… de a bordo (1791) i Tratado de artillería de marina (1829).

Santa Cruz i Pacheco, Francesc

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 11 maig 1797 – Madrid, 31 agost 1883)

Polític. Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional. Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843. El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d’Espartero fou ministre de governació (1854). El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí.

Es mostrà partidari de Carles O’Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas (1858) i més tard governador del Banco de España. El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d’Amadeu de Savoia. Durant la Restauració encapçalà el grup liberal centralista, i el 1876 fou nomenat senador vitalici.

Sancho i Cobertores, Vicent

1 Resposta

(Petrés, Camp de Morvedre, 5 abril 1784 – Madrid, 29 maig 1860)

Polític i militar. Tenia estudis de teologia i dret. Combaté la invasió napoleònica. Assoliria el grau de brigadier. Fou membre de la Junta Consultiva del regne (1820). Era diputat a Corts. Ocupà alguns càrrecs públics. Emigrà a França el 1823, a causa del seu ideari liberal.

És autor de les obres Ensayo de una constitución militar (1813) i Organización de las milicias nacionales (1814).

Sanchis i Bergon, Josep

1 Resposta

(Alhucemas, Marroc, 18 abril 1860 – València, 1926)

Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics.

Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques.

Fou pare de Josep Sanchis i Banús.

Ribot i Pellicer, Pasqual

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1846 – 1905)

Polític liberal. Advocat, fou elegit regidor de Palma pel febrer de 1877 i després nomenat alcalde (març 1878 – juny 1879). Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració.

Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal. De nou alcalde de Palma (novembre 1882 – juny 1884 i juliol 1885 – juliol 1886), fou per primera vegada diputat a corts el 1886 (i després el 1891, 1896, 1898 i 1899).

Fou també governador civil de València (1893-94) i de Cadis (1897).

Pou i Reus, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1881 – 1934)

Polític liberal. Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13. Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades Álvarez.

El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista. Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny de 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any.

Mercantil Valenciano, El

14 Respostes

(València, 1 abril 1872 – 28 març 1939)

Diari liberal en castellà. Defensà els ideals republicans. Òrgan del partit demòcrata-progressista en el període 1882-88, esdevingué després seguidor de Salmerón. Va néixer com a continuació del “Diario Mercantil de Valencia” i fou dirigit en els primers temps per Pelegrí Garcia i Vicent Dualde.

Els seus lectors foren de la classe mitjana i assolí una gran popularitat durant la dictadura de Primo de Rivera, de la qual es manifestà contrari. Publicà una pàgina setmanal en català, titulada “País Valencià”, redactada per Eduard Buïl.

En iniciar-se la guerra civil deixà de sortir durant uns quants mesos i reaparegué el novembre de 1936, en arribar el govern de la República a València. Llavors fou òrgan del partit Izquierda Republicana.

Després de la guerra civil foren incautats els seus tallers i s’hi va imprimir “Avance”, “Levante” i “Jornada”.

López i López, Joaquim Maria

Deixa un comentari

(Villena, Alt Vinalopó, 15 agost 1798 – Madrid, 14 novembre 1855)

Polític liberal progressista. Tinent de la milícia nacional (1822), s’exilià el 1823 a Montpeller.

Diputat l’any 1834, fou encarregat de respondre al discurs de la corona i s’hi oposà en defensar els drets individuals i la independència del poder judicial.

Ministre de Governació (1836), president de les corts espanyoles (1837) i alcalde de Madrid (1840), fou nomenat president del Govern després del derrocament d’Espartero (1843).