Arxiu d'etiquetes: les Llosses

Sant Julià de Vilacorba *

(les Llosses, Ripollès)

Nom que tenia als segles XVII-XIX l’església parroquial de Sant Julià de Palomera.

Auró, l’ -Ripollès-

(les Llosses, Ripollès)

Masia (1.020 m alt) de l’antic municipi de Viladonja, que es troba al pla de l’Auró, que separa la vall d’Estiula de la vall de Carnalets.

Cosp

(les Llosses, Ripollès)

Masia de l’antic terme de Palmerola, al voltant de la qual es formà el veïnat del Clot de Cosp i amb el nom de la qual (Sant Julià de Cosp) és coneguda l’antiga parròquia de Sant Julià de Palomera.

Farga de Bebiè, la

(les Llosses, Ripollès)

Colònia tèxtil, situada vora el Ter, pocs quilòmetres al sud de Ripoll.

La fàbrica, que aprofita el desnivell d’un pronunciat meandre del Ter com a força motriu, fou construïda el 1900 sobre l’antiga farinera dita la farga de Bocafiguera.

La població ha disminuït.

Despujol i d’Alemany-Descatllar, Francesc Xavier

(Barcelona, 1732 – Palmerola, Ripollès, 6 juny 1809)

Baró de Montclar i primer marquès de Palmerola (1767). Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago.

Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la Guerra Gran.

Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat.

El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps.

En el marquesat el succeïren els seus fills:

Manuel Despujol i de Vilalba   (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Succeí al seu pare en el marquesat de Palmerola. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1791).

Ramon Despujol i de Vilalba   (Barcelona, 1772 – vers 1848)  Succeí al seu germà en el marquesat de Palmerola. Fou defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet (1811) i regidor perpetu de Barcelona. Fou el pare de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi.

Corrubí

(les Llosses, Ripollès)

(o Querrubí) Antic poble (1.225 m alt) i parròquia (Sant Llorenç) de l’antic municipi de Viladonja, al vessant meridional dels rasos de Tubau, a l’esquerra del rec de Corrubí, capçalera de la riera de Merlés.

El segle XIX depenia de Sant Esteve de la Riba.

Estiula

(les Llosses, Ripollès)

Poble (989 m alt), situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula, tancada per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula) al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de les Ajagudes (contrafort oriental dels rasos de Tubau) a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs.

En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a sant Pere (1040), després a sant Pere i a sant Feliu (1319) i actualment només a sant Feliu; refeta el 1640, fou completada el 1731.

Té l’origen en una vil·la rural donada al monestir de Ripoll com a dotació inicial pel comte Guifré el Pelós. Formà part de l’antic terme de Viladonja.