(Sardenya)
Nom donat tradicionalment a la ciutat de l’Alguer després de la conquesta catalana (1354).
Barceloneta -l’Alguer-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: l’Alguer (hist)
Alguer, bisbat de l’
(l’Alguer, Sardenya, Itàlia)
Bisbat erigit per butlla d’Alexandre VI, el 8 de desembre de 1503 i publicada en el pontificat de Juli II, a petició d’un sínode aplegat a Sàsser per a reestructurar els bisbats de l’illa de Sardenya.
Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins al 1515. El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer.
Actualment té 70.000 habitants i 29 parròquies.
Alguer, influència catalana a l’ -1354/s. XVI-
L’Alguer constitueix un reducte de la llengua catalana (alguerès) dins del domini lingüístic sard.
Construïda com a plaça forta a la primeria del segle XII, la família genovesa dels Doria en féu, durant dos segles, la base de la seva potència econòmica a Sardenya, i aquesta fou la raó per la qual esdevingué un objectiu per a Venècia.
El 1353 els venecians, aliats amb Pere III el Cerimoniós, hi derrotaren, en el combat naval de l’Alguer, una esquadra genovesa. Fou conquerida pel rei de Catalunya el 1354, després d’un setge molt llarg que provocà el despoblament de la ciutat i el seu repoblament per catalans, que es regiren per un estatut municipal semblant al de Barcelona.
Centre de l’activitat catalano-aragonesa al nord de Sardenya, experimentà un considerable creixement econòmic i demogràfic fins al segle XVI, seguit d’una fase de decadència que es prolongà fins al segle XIX.
Ha estat el lloc sard més catalanitzat i encara avui s’hi parla català (alguerès).
Alguer, combat naval de l’ -1353-
(l’Alguer, Sardenya, Itàlia, 17 agost 1353)
Batalla que tingué lloc entre l’estol genovès, que protegia el nord de Sardenya, rebel·lat a favor de Gènova, i els estols català i venecià aliats, comandats per Bernat II de Cabrera, vescomte de Bas.
La derrota genovesa fou tan dura que comportà l’afebliment de la potència naval de Gènova i la confirmació del domini de Sardenya per part de Pere III el Cerimoniós.
Dades dels Països Catalans 