Arxiu d'etiquetes: l’Alguer (bio)

Castre i de Saluzzo, Felip (III) de

(Ribagorça, després 1323 – l’Alguer, 1354)

Baró de Castre i de Peralta i conseller de Pere III el Cerimoniós. Nebot i successor de Felip (II) Ferrandis de Castre i d’Haro. Es casà (vers el 1343) amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà.

S’enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals (1341). Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló (1343); negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet i, amb Pere de Montcada i de Lloria, la capitulació de Perpinyà. Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà.

Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi massa (1347). El 1354 acompanyà el rei Pere en l’expedició a Sardenya, i hi morí en el setge de l’Alguer.

Fou el pare de de Felip (IV) i d’Aldonça de Castre i Alemany.

Cao, Antoni

(l’Alguer, Sardenya, 15 desembre 1921 – Càller, Sardenya, 23 agost 2004)

Músic i poeta. Germà d’Àngel.

Autor de Lo país meu i de les composicions del disc Bella Alguer i Canta l’Alguer (Barcelona 1963), algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual ha estat director.

Cao, Àngel

(l’Alguer, Sardenya, 31 març 1914 – Càller, Sardenya, 28 desembre 1983)

Poeta. Germà d’Antoni. Guanyador de diversos premis literaris. Col·laborà, en català i en italià, a “La Nova Sardegna”, de Sàsser.

Es donà a conèixer als Jocs Florals de l’Alguer (1961) amb el poema Les oracions. És autor, entre d’altres, del llibre de poemes Flors del camp (1969).

Burruni, Salvador

(l’Alguer, Sardenya, 11 abril 1933 – 30 març 2004)

Boxador. Campió europeu del pes mosca i campió mundial el 1965, i campió europeu del pes gall el 1968.

Es va retirar amb 99 victòries (32 per KO), 9 derrotes i 1 empat.

Bal·lero de Càndia, Antoni

(l’Alguer, 29 maig 1927 – 6 febrer 2009)

Poeta i advocat. Poeta molt acostat al llenguatge literari del Principat.

Ha publicat Música de serenades (1951), Vida (1957) i Alghero, cara de roses (1961).

Corbera, Riambau de

(Barcelona, segle XIV – l’Alguer, Sardenya, 1354)

Governador interí de Sardenya, nomenat l’any 1347. quan s’hi esdevenia una revolta atiada pels genovesos.

Obligà els Oria, dirigents de la rebel·lió anticatalana, a aixecar el setge de Sàsser (1348) i el mateix any fou nomenat governador efectiu de Sardenya i Còrsega.

Morí durant el setge a l’Alguer, reducte genovès finalment conquerit pels catalans.

Era germà d’Hug de Corbera.