Arxiu d'etiquetes: juristes

Mas i Soldevila, Manuel

(Barcelona, segle XVII – 1748)

Jurista i escriptor. Professor de lleis a la Universitat de Barcelona. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona i formà part d’un organisme del govern provisional durant el setge de 1713-14.

Hom publicà versos seus en castellà i en català en les Festives demostracions del 1691. Participà en el certamen de sant Oleguer (1702), on guanyà el primer premi de composicions catalanes, i en altres solemnitats de Barcelona.

Es conserva el seu manuscrit Desperdicios del Parnaso, amb una introducció en castellà, però amb composicions -d’una relativa qualitat- generalment en català, de to calderonià. També escriví un romanç català sobre sant Francesc de Paula (possiblement editat a Barcelona el 1739).

Traduí en dístics llatins i en vers català el Llibre de bons amonstenaments d’Anselm Turmeda.

Martí i Viladamor, Francesc -jurista-

(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)

Jurista. S’establí a Barcelona el 1617 i fou magistrat de la Reial Audiència de Catalunya.

El 1640 en la guerra dels Segadors es mantingué al costat de la Generalitat i participà en l’ocupació de les tropes franceses. Fou un partidari avançat de la integració de Catalunya a França.

El 1652 passà al Rosselló, on preparà l’annexió a França.

És autor de Defensa de la autoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña (1646), clarament regalista.

Martí i Miralles, Joan

(Santa Bàrbara, Montsià, 22 juny 1867 – Barcelona, 5 abril 1949)

Jurisconsult. Estudià dret a València i Barcelona.

Ajudat per Bofill i Mates, féu el primer catàleg de la Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El 1921 fou nomenat president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i el 1934 elegit membre del Tribunal de Cassació de Catalunya.

Membre de la Comissió de Codificació del Dret Civil Especial de Catalunya (1948), col·laborà a la “Revista Jurídica de Catalunya”.

Entre les seves obres destaquen La qüestió de la parceria (1914), Interpretació de les lleis segons la doctrina de Suárez i Principis del dret successori (1925).

Martí i Planell, Joan Anton de

(Balsareny, Bages, 1641 – Barcelona, 1716/17)

Polític i jurista. En 1705 fou un dels promotors de la revolta austròfila a la regió de Vic.

Carles d’Àustria el nomenà magistrat de la nova Audiència de Barcelona i, poc després, ciutadà honrat i també cavaller. En 1706 restà dins de Barcelona durant el setge frustrat que hi posà Felip V de Borbó. L’any següent era membre del tribunal del mestre racional.

En 1714, després de la capitulació davant els borbònics, aquests li cremaren els títols, fins i tot el de magistrat.

No consta la seva possible relació o el seu coneixement previ de la sonada deserció, durant l’últim setge de la capital, dels seus fills Joan Baptista i Josep Anton Martí i Fontanelles.

Marquilles, Jaume

(Barcelona, 1368 – 1451)

Jurisconsult i sacerdot. Estudià a Lleida i fou vicari general de la diòcesi de Vic (1428).

Fou vice-canceller de Martí I l’Humà i era capellà de la seu barcelonina quan va dedicar als consellers els seus comentaris als Usatges (1448), publicat amb el títol Manna Jacobi de Marquilles super Usaticis Barcinone (1505).

March, Ponç Bonfill

(Catalunya, segle X – vers 1040)

Jurista. Fou jutge del comtat de Barcelona fins al 1035, data en que morí Berenguer Ramon I. Des d’aleshores ajudà el govern d’Ermessenda de Carcassona durant els quatre anys de la minoritat de Ramon Berenguer I, del qual va ésser preceptor.

Fou un dels redactors dels Usualia, nucli inicial dels Usatges.

Marc i d’Oluja, Pere Ausiàs

(Segarra, segle XVI – segle XVII)

Jurista i poeta. Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells del Canós, Montcortès, Clariana i la Goda.

El 1578 era veí de Cervera; el 1593 era oïdor de comptes de Catalunya; el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola.

Autor de sonets laudatoris, pretenia d’ésser successor directe del poeta Ausiàs Marc. Participà en el certamen de Barcelona organitzat amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort, el 1601.

Ell, o, més probablement, el seu fill Baltasar Ausiàs Marc i d’Alta-riba, havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.

Marc i d’Alta-riba, Baltasar Ausiàs

(Segarra, segle XVI – 1622)

Donzell, jurista i poeta. Fill de Pere Ausiàs Marc i d’Oluja. Havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.

Amic del canonge Jeroni Ferrer de Guissona, un sonet seu figura a l’obra d’aquest Selva de vàries sentències.

En morir, el castell de Montcortès passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó, a la qual encara pertany.

Maranyosa i de Granada, Ignasi de

(Lleida, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. Germà de Ramon. Partidari de Felip V de Borbó durant les Corts de Barcelona, canvià d’actitud i ho fou de Carles d’Àustria.

Magistrat de la nova Audiència de Barcelona constituïda el 1705, el 1706 s’encarregà de proveir de queviures Barcelona, arran de la frustrada ofensiva de Felip V.

Romangué a Barcelona per a la resistència final contra l’exèrcit francoespanyol.

Després de la capitulació de 1714 els borbònics el destituïren de la magistratura.

Maluquer i Salvador, Josep

(Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931)

Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell.

Fou bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l’Instituto Nacional de Previsión.

Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32).