Arxiu d'etiquetes: juristes

Miquel, Bernat -jurista, s. XIV-

(Catalunya, segle XIV)

Jurista i funcionari reial. Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó. 

Des del 1362 figura ja a la cancelleria reial i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent. El 1382 consta com a auditor del consell reial.

De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sal·lustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet i és considerat l’autor del famós elogi de l’Acròpoli d’Atenes, primer elogi fet en temps moderns.

Minguella, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller.

Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina.

El rei-arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.

El 1714 li foren confiscats els béns. Posteriorment actuà d’advocat.

Miguel, Vicent Josep

(València, segle XVII – Girona, 1700)

Historiador i jurista.

Publicà unes Tablas cronológicas (1689) i el llibre Christal de la verdad y demostración de las máximas de Francia (1694).

Deixà inèdits uns annals d’Hongria, en castellà, i uns comentaris jurídics escrits en llatí.

Mieres, Tomàs

(Girona, 1400 – Barcelona, 1474)

Jurista. Conseller reial de Joan II i fiscal del Reial Patrimoni.

Fou un dels principals tractadistes del pactisme polític i del jurisconstitucionalisme català i establí els principis fonamentals de la dialèctica constitucionalista catalana dels tres segles següents.

Aplega els textos de dret especial gironí a Usantiae et consuetudines civitatis et diocesis Gerundae (1430) i el 1465 finalitzà l’Apparatus super constitutionibus Cathaloniae, exposició completa de les institucions de l’època, on atacà durament el rei Joan II i les jerarquies eclesiàstiques i jurídiques, i que permet conèixer com cap altra obra la mentalitat dels seus contemporanis.

Mataplana, Hug de

(Gombrèn, Ripollès, segle XIII – Saragossa, Aragó, 1291)

Eclesiàstic, jurista i conseller reial. Probable fill d’Hug (VI) de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran (II) d’Urtx. El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell.

Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal. Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I (1276) i de Pere II (1285), dels quals fou molt estimat.

El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa.

És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals: intervingué a les vistes de Campillo (1281) amb Sanç de Castella i Pere II, i a la pau de Brignoles (1291).

Coronà Jaume II rei (1291), a Saragossa.

Masferrer i Arquimbau, Francesc de Paula

(Vic, Osona, 1851 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1907)

Jurista i escriptor.

Juntament amb els seus germans –Josep, Ramon, Joaquim i Francesc d’Assís– fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic.

Entre les seves obres destaquen Concepte del regionalisme dintre la unitat de la pàtria (1888) i el recull de poemes Encarnació (1897).

Mas i Soldevila, Manuel

(Barcelona, segle XVII – 1748)

Jurista i escriptor. Professor de lleis a la Universitat de Barcelona. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona i formà part d’un organisme del govern provisional durant el setge de 1713-14.

Hom publicà versos seus en castellà i en català en les Festives demostracions del 1691. Participà en el certamen de sant Oleguer (1702), on guanyà el primer premi de composicions catalanes, i en altres solemnitats de Barcelona.

Es conserva el seu manuscrit Desperdicios del Parnaso, amb una introducció en castellà, però amb composicions -d’una relativa qualitat- generalment en català, de to calderonià. També escriví un romanç català sobre sant Francesc de Paula (possiblement editat a Barcelona el 1739).

Traduí en dístics llatins i en vers català el Llibre de bons amonstenaments d’Anselm Turmeda.

Martí i Viladamor, Francesc -jurista-

(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)

Jurista. S’establí a Barcelona el 1617 i fou magistrat de la Reial Audiència de Catalunya.

El 1640 en la guerra dels Segadors es mantingué al costat de la Generalitat i participà en l’ocupació de les tropes franceses. Fou un partidari avançat de la integració de Catalunya a França.

El 1652 passà al Rosselló, on preparà l’annexió a França.

És autor de Defensa de la autoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña (1646), clarament regalista.

Martí i Miralles, Joan

(Santa Bàrbara, Montsià, 22 juny 1867 – Barcelona, 5 abril 1949)

Jurisconsult. Estudià dret a València i Barcelona.

Ajudat per Bofill i Mates, féu el primer catàleg de la Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El 1921 fou nomenat president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i el 1934 elegit membre del Tribunal de Cassació de Catalunya.

Membre de la Comissió de Codificació del Dret Civil Especial de Catalunya (1948), col·laborà a la “Revista Jurídica de Catalunya”.

Entre les seves obres destaquen La qüestió de la parceria (1914), Interpretació de les lleis segons la doctrina de Suárez i Principis del dret successori (1925).

Martí i Planell, Joan Anton de

(Balsareny, Bages, 1641 – Barcelona, 1716/17)

Polític i jurista. En 1705 fou un dels promotors de la revolta austròfila a la regió de Vic.

Carles d’Àustria el nomenà magistrat de la nova Audiència de Barcelona i, poc després, ciutadà honrat i també cavaller. En 1706 restà dins de Barcelona durant el setge frustrat que hi posà Felip V de Borbó. L’any següent era membre del tribunal del mestre racional.

En 1714, després de la capitulació davant els borbònics, aquests li cremaren els títols, fins i tot el de magistrat.

No consta la seva possible relació o el seu coneixement previ de la sonada deserció, durant l’últim setge de la capital, dels seus fills Joan Baptista i Josep Anton Martí i Fontanelles.