Arxiu d'etiquetes: juristes

Monfar i Sorts, Joan Baptista

(Barcelona, segle XVII)

Jurista. Era doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.

El 1634 actuà de delegat del braç militar prop del Consell de Cent. En començar la guerra dels Segadors serví com a capità d’artilleria.

Recompensant els serveis prestats, el Consell el nomenà, amb caràcter vitalici, assessor de la Batllia General. Fou elegit conseller tercer de Barcelona el 1644.

El 1649 era ambaixador de Barcelona davant la cort de França. L’any següent fou elegit per al càrrec d’obrer de la ciutat, al qual renuncià al cap d’algun temps.

Molí, Francesc

(Lleida, segle XVI – abans 1618)

Jurista. Catedràtic de cànons a la Universitat de Lleida, on succeí el seu pare. Jutge de l’audiència de Mallorca fins que es retirà a Lleida.

Autor, entre altres tractats, de De ratione docendi (Lleida, 1579) i Tractatus celebris et insignis de ritu nuptiarum (Lleida, 1617; Barcelona, 1618).

Moixó i López Fuertes, Lluís Maria de

(Cervera, Segarra, segle XVIII – Barcelona, 1843)

Jurista. Tercer baró de Juras Reales. Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí.

Fou fiscal de l’audiència de Xile. Capturat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’estat espanyol.

Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona.

Publicà El príncipe y su pueblo… (1830), El espíritu del siglo… (1833) i una defensa del pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó.

Miquel, Bernat -jurista-

(Catalunya, segle XIV)

Jurista i funcionari reial. Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó. 

Des del 1362 figura ja a la cancelleria reial i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent. El 1382 consta com a auditor del consell reial.

De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sal·lustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet i és considerat l’autor del famós elogi de l’Acròpoli d’Atenes, primer elogi fet en temps moderns.

Minguella, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller.

Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina.

El rei-arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.

El 1714 li foren confiscats els béns. Posteriorment actuà d’advocat.

Miguel, Vicent Josep

(València, segle XVII – Girona, 1700)

Historiador i jurista. Publicà unes Tablas cronológicas (1689) i el llibre Christal de la verdad y demostración de las máximas de Francia (1694).

Deixà inèdits uns annals d’Hongria, en castellà, i uns comentaris jurídics escrits en llatí.

Mieres, Tomàs

(Girona, 1400 – Barcelona, 1474)

Jurista. Conseller reial de Joan II el Sense Fe i fiscal del Reial Patrimoni.

Fou un dels principals tractadistes del pactisme polític i del jurisconstitucionalisme català i establí els principis fonamentals de la dialèctica constitucionalista catalana dels tres segles següents.

Aplega els textos de dret especial gironí a Usantiae et consuetudines civitatis et diocesis Gerundae (1430) i el 1465 finalitzà l’Apparatus super constitutionibus Cathaloniae, exposició completa de les institucions de l’època, on atacà durament el rei Joan II i les jerarquies eclesiàstiques i jurídiques, i que permet conèixer com cap altra obra la mentalitat dels seus contemporanis.

Maymó, Carles Francesc *

Veure> Carles Francisco i Maymó  (jurista i mecenes català, 1877-1908).

Mataplana, Hug de

(Gombrèn, Ripollès, segle XIII – Saragossa, Aragó, 1291)

Eclesiàstic, jurista i conseller reial. Probable fill d’Hug (VI) de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran (II) d’Urtx. El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell.

Intervingué activament prop dels reis Jaume I el Conqueridor, Pere II el Gran i Alfons II el Franc com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal. Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I (1276) i de Pere II (1285), dels quals fou molt estimat.

El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa.

És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals: intervingué a les vistes de Campillo (1281) amb Sanç de Castella i Pere II, i a la pau de Brignoles (1291).

Coronà Jaume II el Just rei (1291), a Saragossa.

Masferrer i Arquimbau, Francesc de Paula

(Vic, Osona, 1851 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1907)

Jurista i escriptor. Juntament amb els seus germans –Josep, Ramon, Joaquim i Francesc d’Assís– fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic.

Entre les seves obres destaquen Concepte del regionalisme dintre la unitat de la pàtria (1888) i el recull de poemes Encarnació (1897).